31 de desembre de 2016

Pessebre social d'en Francesc Mateu

Ja fa uns quants anys que en Francesc Mateu fa un pessebre a casa seva on posa el naixement de Jesús en un context contemporani. Els videos són una delicia de delicadesa i de missatge d'esperança. Reconec que m'emocionen.
Podeu veure el d'aquest Nadal, però en el seu blog hi ha els enllaços als de nadals anteriors


30 de desembre de 2016

Pessebre vivent a Sant Pere de Ribes

Jo soc poc de pessebres vivents, la veritat. L'altre dia em van convidar a veure el de Sant Pere de Ribes, fa 28 anys que el fan i és el primer que van fer parlat. Per tant estem davant d'un pessebre vivent que en el seu moment va ser transgressor. A més té la particularitat que cada any el representen en un indret diferent del municipi de Sant Pere de Ribes, i clar d'aquesta manera donen a coneixer les masies i els boscos de la vila, per tant estem davant d'un pessebre que pretén alguna cosa que va més enllà del pessebre pròpiament.

Vaig gaudir dels fragments d'en Folch i Torras, més o menys adaptats que recitaven els actors. Vaig apreciar la bona feina d'una colla de persones d'edats diferents que s'apleguen per fer el Pessebre.



29 de desembre de 2016

Pessebres a la biblioteca


L'Associació de Pessebristes de Mataró ha portat a terme uns cursos de pessebre a la Biblioteca Antoni Comas. Els pessebristes mataronins van haver de canviar de local ara fa dos anys per problemes estructurals amb l'anterior; amb aquesta activitat els pessebristes es fan presents al seu nou barri i donen continuïtat a la tasca de divulgació del pessebre entre els més petits que fa anys que fan a la seva escola de pessebristes. 

Podeu veure la notícia de l'activitat en aquest enllaç.

28 de desembre de 2016

L'ARXIU CATÀ 4: Los olvidados Santos Inocentes

L'any 1980 es publicava a La Vanguardia  aquest article de Luis Bettonica on explica la festa dels Innocents, de vegades mal coneguda.

És el document 667 de l'Arxiu Catà



27 de desembre de 2016

Gran pessebre a Molins de Rei


 

Aquest és el tercer any que a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei s’hi fa un gran pessebre, cada vegada més atractiu. L’originalitat és que l’ambientació està situada al Parc de Collserola, i s’hi poden identificar fàcilment alguns detalls de la zona més propera a la vila. Per exemple, hi ha el castell Ciuró, l’ermita de Sant Pere de Romaní, les masies de Can Calopa de Dalt i de Can Ferrés, la font de la Tartana o de Can Bofill i el salt d’aigua de La Rierada.

Cada any els pessebristes afegeixen alguna construcció més, i aquesta vegada han estat el pou d’aigua, l’aqüeducte i l’oratori de Sant Venceslau, totes tres en el terreny de la masia de Can Planes. Les construccions estan fetes a escala, amb escaiola i suposen el treball des de mesos enrere. També hi ha dues canalitzacions d’aigua corrent, a més dels típics decorats amb les muntanyes, horts, animals… I, no cal dir-ho, les figures típiques de tot pessebre, evidentment amb el naixement en el lloc més central, en aquest cas sota el pont de l’aqüeducte de Can Planes. El pessebre fa 3 metres x 3 metres, i els seus autors són Cesca Fernández, Jesús Jiménez, Josep Vinyets i Nil Vinyets. Es pot visitar a la parròquia de Sant Miquel fins a la Fira de la Candelera de Molins de Rei.

Hi ha diversos llocs de casa nostra que fan pessebres que ajuden a conèixer indrets de la pròpia població, o moments de la història local. El Pessebre Monumental deCan Banús, a Vilassar de Dalt, ja fa més de 40 anys que es basteix i també és un bon exemple d'aquests tipus de pessebre amb vocació divulgativa.
(Nota elaborada a partir de la informació de Flama.info del dia 21 de desembre de 2016)

26 de desembre de 2016

Celebrem el Nadal

L'Amadeu Carbó ha fet un llibret sobre el Nadal que és una delícia. Ho és perquè té l'aire de la tradició però mirat des d'avui dia, amb una mirada actual sobre els fets més tradicionals.

Ho és també perquè té la missió de "manual" per a tots els que no saben de què van aquestes festes, que cada vegada són més. També ho és perquè ens parla del sant Esteve com un fet diferencial català, i és molt curiós de llegir tot aquest capítol.

A mi m'agrada especialment com ha tractat el tema del pessebre, amb una mirada oberta, recollint les noves tendències que hi ha en aquest art que alguns voldrien ben anquilosat.



24 de desembre de 2016

El Gran Inquisidor


La llegenda del Gran Inquisidor es troba a Els germans Karamàzov, de Fiodor Dostoievski. Explica com Jesús apareix a Sevilla durant l'època més terrible de la Inquisició; la gent el reconeix i l'aclama, i aleshores el Gran Inquisidor, un home vell i eixut, el fa capturar i el porta a la presó. El Gran Inquisidor retreu a Jesús que no té cap dret a afegir res al que ja ha revelat i amenaça amb cremar-lo a la foguera. La Inquisició és la dipositària del missatge de Jesucrist, i no fa cap falta que ara Ell torni per canviar res...

Fa uns dies vaig imaginar una història similar. En la meva fantasia veia que qui viatjava en el temps era sant Francesc d’Assís i que, en ple segle XXI, repetia el que va fer la nit de Nadal de 1223 en una cova d’un bosc de Greccio. I, posats a imaginar, enlloc de la cova de Greccio, sant Francesc ho feia a la plaça sant Jaume de Barcelona. Abans de continuar, recordeu què és el que Sant Francesc d'Assís va fer el 1223 (utilitzo paraules de fra Valentí Serra de Manresa): «La vigília del Nadal de 1223 Francesc d’Assís féu preparar en una balma de la població italiana de Greccio una menjadora —praesepio— amb palla i fenc per jaç i amb un bou i una mula de debò per tal de recrear el clima espiritual de la nit de Nadal i així reviure, més profundament, el missatge i la significació espiritual del misteri nadalenc. D’aquest fet commemoratiu a Greccio en nasqué, posteriorment, l’art pessebrístic ideat per a promoure la devoció popular des d’una interpretació plàstica del misteri del naixement de Crist (...)».
 
Doncs bé, retornem a la meva fantasia. Deia que Sant Francesc d'Assís reproduïa, al bell mig de la plaça de Sant Jaume de Barcelona i en ple segle XXI, allò que la tradició diu que va ser el primer pessebre de la història. El que passava a continuació és que hi havia persones que s’escandalitzaven d’allò que, segons ells, no tenia res a veure amb un pessebre: «Francesc, no cal que vinguis a dir-nos com es fa un pessebre, que tu no en saps; al teu pessebre, no hi has posat ni Sant Josep ni la Mare de Déu! Això que fas és una performance, no pas un pessebre! Què ens has de venir a ensenyar a nosaltres que hi entenem tant!»

Ja veieu que tinc molta imaginació (però molta més en tenia Dostoievski!).

23 de desembre de 2016

Pessebres a Badalona

L'exposició de pessebres de Badalona. Bon treball en conjunt. Figures espectaculars en alguns pessebres i algun figurista no professional que treu el cap amb ganes.

Reproduim un fragment del programa de l'exposició escrit per la Regidora de Cultura Laia Sabater.

"Aquesta interpretació domèstica del pessebre ha fet que ens apropem a una tradició i ens la fem nostra. Tant que cada família, casa casa i cada infant en fa un de diferent: no hi ha cap pessebre igual en tot el país. Si les tradicions arrelen és gràcies a la seva capacitat de fer-nos jugar, si evolucionen és perquè es poden adaptar als nous temps sense perdre les arrels però deixant volar la imaginació i obrint-se a noves experiències."


22 de desembre de 2016

L'ARXIU CATÀ 3: Pessebres barcelonins


Francesc de P. Cooldeforns escrivia l'any 1930 a EL MATÍ una crònica sobre el pessebrisme a Barclona de finsla del XIX i principis del XX. La curiositat de l'article és l'enumeració de més d'un centenar de pessebres que es podien visitar en domicilis particulars a Barcelona.

És el document num 57 de l'Arxiu Catà


21 de desembre de 2016

La fira de Santa Llúcia a la televisió

L'Aurora Mas, en el reportatge d'España Directo

Ja estem acostumats a que, quan surt la fira de Santa Llúcia als mitjans, és per parlar només dels caganers. Per això és molt d'agrair el petit reportatge que RTVE va dedicar a la fira, dins del programa España Directo.

El podeu veure a partir del minut 31:15.

20 de desembre de 2016

19 de desembre de 2016

Nadal a cel obert


Ja podeu baixar (i llegir!) el llibre Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona, de Jordi Montlló. Podeu fer-ho en aquest enllaç.

18 de desembre de 2016

Qui són els pessebristes autèntics?

He sentit aquests dies afirmacions sobre l’essència del pessebrisme. Hi ha qui creu tenir el pot de l’essència del que és o no és un pessebre, i hi ha qui es veu en cor de dir si algú és pessebrista autèntic o no.

Fer el pessebre és una activitat popular a la qual ens hi podem aproximar de moltes maneres i variades. Al llarg de la història d’aquest art trobem propostes ben diferents depenent de l’època o de l’indret geogràfic o cultural que les han fet. Crec que és perillós voler encasellar el pessebre en una única manera de fer-lo. Les tradicions que estan vives evolucionen amb el seu entorn cultural. D’altra banda una tradició que pretengui restar immòbil fàcilment pot acabar desapareixent.

Un pessebrista, representant d’un dels sectors més tancats i conservadors del pessebrisme, opinava en un mitjà de comunicació que el pessebre de la Plaça de Sant Jaume no era un pessebre, sense més arguments: “no és un pessebre perquè no és un pessebre i no té res de pessebre”, deia. D’altra banda vaig sentir en la inauguració d’una exposició de pessebres com un mossèn desqualificava el pessebre de Barcelona dient que era evident que al darrere no hi havia un pessebrista autèntic.

Dues marededeus parlant entre si
El pessebre de Sant Jaume d’aquest any no és de lectura fàcil, és veritat. No té res a veure amb un pessebre popular o amb el pessebre que està en l’imaginari de moltes persones. Hi ha gent que quan la contemplació d’una obra no respon a allò que comprèn fàcilment, en comptes de reconèixer aquesta limitació, desqualifica l’obra o l’artista.  Analitzant alguns pessebres públics que han generat importants discussions me n’he adonat d’una cosa: al darrere d’aquests pessebres hi ha un projecte minuciós de creació, una intencionalitat elaborada de transmissió d’un missatge, de fer reflexionar o d’interaccionar amb la gent que se’l mira. Això no sempre ho he vist als pessebres de les associacions. 

Sense anar més lluny, en l’exposició on el mossèn menyspreava el pessebre de Barcelona per que segons ell al darrere no hi havia pessebristes autèntics, hi havia un pessebre que pretenia representar la Visitació a santa Isabel on dues figures de marededeu conversaven una amb l’altra. L’autor del pessebre, advertit d’aquesta errada, es justificava dient que la figura que representava a santa Isabel la trobava vella. És a dir, a Barcelona uns “pessebristes no autèntics” generen una representació plàstica inspirada en un poema nadalenc de Foix on hi ha clarament representats els personatges del pessebre, i en aquesta altra exposició un “pessebrista autèntic” representa un quadre bíblic amb dues marededeus parlant entre si a causa d’un desconeixement profund del que està representant, i d'una total manca d'intencionalitat a l'hora de transmetre un missatge. Quin dels dos pessebres és un veritable pessebre, segons els pessebristes conservadors del pot de les essències del pessebrisme? Quin dels dos pessebres té clarament la intenció de transmetre missatge de Nadal? Quin dels dos pessebres és més respectuós amb el relat que es vol transmetre?

Figures del Naixement al pessebre de Sant Jaume 2016
Entenc que hi ha formes d’art contemporani que no són fàcils, que no són populars. Lligar una representació popular, senzilla i fàcil d’entendre com el pessebre a formes d’expressió que demanen certa reflexió és una empresa complexa. No entendre una representació artística, o que aquesta no lligui amb el nostre imaginari, no ens dona dret a desqualificar-la sense més. L’espai públic, que és un espai compartit per molta dent i diversa, crec que és el lloc idoni per que els símbols entrin en debat, per que allò que forma part de la nostra tradició pugui evolucionar.

Els mateixos que deien que el pessebre de Sant Jaume no és un pessebre van afirmar que enyoraven el pessebre del butanero (presentat fa dotze anys pels alumnes de l’Escola Massana). Curiosament aquestes mateixes persones en aquell moment deien que allò no era un pessebre. La presència de propostes creatives que s’escapen del tradicional ha servit en aquests darrers anys per fer entendre que hi ha diverses maneres d’aproximar-se a la representació del Naixement de Jesús.

17 de desembre de 2016

I Jornades Betlemístiques a Mallorca

És una molt bona notícia que s'hagin celebrat I Jornades Betlemístiques a Mallorca. I també és una bona notícia que qui les hagi organitzat sigui el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca. Van ser els dies 12 i 13 de desembre a la sala d’actes de la Misericòrdia, i van comptar amb la participació d'un bon nombre d'experts, no només del món pessebrista.




15 de desembre de 2016

La fira de Santa Llúcia com un ésser viu

Reproduïm l'article d'Àlvar Andrés publicat a TORNAVEU. Recordeu: avui a les 20h., a la Casa dels Entremesos, presentació del llibre Nadal a cel obert.Les fires de pessebres a Barcelona, de Jordi Montlló.



Pels qui com qui escriu aquestes línies mai hem tingut clara la diferència que hi ha entre historiadors i antropòlegs, Jordi Montlló, futur doctor en Antropologia Social, il·lustra aquesta diferència amb la publicació del seu nou llibre, Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona: “A banda de situar l’evolució històrica de les fires a Barcelona, la intenció del llibre no és només el retrat, sinó també proposar vies per al futur de les fires de Nadal, sortir dels tòpics que impedeixen anar més enllà”.

Montlló, president i membre fundador del Col·lectiu El Bou i la Mula, presentarà el llibre, que s’edita en format digital dins la col·lecció Estudis sobre patrimoni etnològic de Catalunya, es presentarà dijous 15 de desembre, a les 20h hores a la Sala de ball de La Casa dels Entremesos (Plaça de les beates, 2). El volum encarregat per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals neix arran de la propera tesi doctoral que properament presentarà Montlló. “He reescrit diverses parts de la tesi, i he cuidat que el llenguatge sigui divulgador i allunyat de l’argot científic, però amb tot el rigor que tindrà la tesi doctoral”, exposa Montllor.

Un organisme que evoluciona

A Nadal a cel obert el lector hi trobarà una panoràmica de l’escenari de les fires a Barcelona a finals del segle XVIII i inicis del XIX. Aleshores a la ciutat s’organitzaven quatre fires de grans dimensions, la Fira de Santa Llúcia, la Fira de Sant Tomàs (“més encaminada als aliments, els comerços exposaven al carrer gall d’indis, torrons...”), la Fira de la Puríssima (“de tipus principalment religiós”) i la Fira de Santa Maria de l’Esperança, la qual es dedicava a la venda de pessebres. Sobre les referències històriques, Montlló considera que, malgrat la seva acurada investigació en arxius i a través d’entrevistes realitzades a experts, no s’ha trobat cap evidència per contradir el fet que la referència més antiga sobre la fira de Santa Llúcia se situa a l’any 1786 dins el dietari del baró de Maldà. “Això no vol dir que no s’organitzés amb anterioritat a aquesta data, ja que el baró en parla com una fira popular que es du a terme”. Res fa pensar que el 1786 fos la primera edició de la Fira, però tampoc es pot determinar quants anys feia que ja se celebrava.

Al llibre es narra l’evolució d’aquestes fires, i de com a través dels anys s’unifiquen amb la fira de santa Llúcia. L’evolució amb el tombant de les dècades permet entendre com l’actualment desconeguda fira de Sant Tomàs va perdre la seva tirada i a mitjans del segle passat, ja havia gairebé desaparegut. D’aquesta evolució emergeix la fira de Santa Llúcia com fira que aglutina les diverses tendències presents al llarg de l’evolució. “La fira cal entendre-la com un organisme viu, que respira, i que evoluciona al llarg del temps”. Al llibre Montlló exposa també conflictes més propers en el temps, com la inclusió de les parades d’artesania nascudes arran de l’eclosió del moviment hippy dels anys setanta del segle passat. De la mateixa manera, que també al llibre s’explica el moviment de diversificació de les fires de Nadal sorgit als seixanta amb l’aparició de fires al voltant de la Sagrada família, al barri de Sants i a Gràcia.

Trencar tòpics

Prenent aspectes tractats a la seva tesi, el llibre Nadal a cel obert permet una aproximació a les parades i a aspectes més pràctics dels comerciants. Com el fe que parades que venguin figures i a més en siguin artesans, és a dir, que les facin ells mateixos, cada cop el nombre és més petit. Hi ha la tendència de comerciants que al febrer planifiquen la comanda i dediquen els dies de l’últim més de l’any a vendre les figures, ornaments... “No només per la crisi, sinó que de vegades un comerciant no posa la seva parada en un any perquè té una altra feina i no li donen dies de vacances per posar la seva parada, per les dificultats administratives de fer-se autònom i/o contractar persones...”

Sens dubte que, fins i tot els detractors més acèrrims del Nadal, algun cop hauran gaudit passejant per Santa Llúcia, ni que sigui com a pur exercici nostàlgic. Nadal a cel obert permet una aproximació a unes fires amb les quals és difícil trobar algú que no li despertin cap record, però per desig de l’autor el llibre també mira cap al futur i és una eina per entendre l’ecosistema d’aquestes fires i com en els plans urbanístics, l’Ajuntament ha de tenir en compte l’entramat que fa possible una fira com Santa Llúcia, i aprendre dels conflictes (canvis de situació, aparició de noves parades...) que s’han resolt al llarg de les dècades i segles d’història.

14 de desembre de 2016

L'ARXIU CATÀ 2: Damián Campeny, artista del Pesebre

Josep Maria Garrut va escriure a la revista Mataró l'any 1959 aquest interessant article sobre l'escultor Campeny. No només ens aporta un esbós biogràfic i una acurada interpretació de la seva obra sinó que Garrut recull amb detall on es trobaven les peces de pessebre d'aquest escultor mataroní. L'article acaba amb un inventari de les figures de pessebre que es conserven de Campeny, ben documentades.

És del document numero 38 de l'Arxiu Catà


13 de desembre de 2016

Nadal a cel obert. Les fires de pessebre a Barcelona

Es presenta a Barcelona el llibre Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona. Es tracta del setè volum de la col·lecció Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La presentació anirà a càrrec de Lluís Puig Gordi, director de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Jordi Montlló, autor del llibre i Josefina Roma, autora del pròleg.

L'acte tindrà lloc el 15 de desembre a la Casa dels Entremesos (plaça de les beates, 2 - Barcelona), a les 20.00 h (al costat de la Fira de Santa Llúcia).



MÉS INFORMACIÓ AL BLOG elpessebredelamula.blogspot.com

12 de desembre de 2016

DIUMENGE 18 46a PLANTADA DEL PESSEBRE A SANT MATEU (PREMIÀ DE DALT)

Organitzat pels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar i la Parròquia de Sant Cristòfol, es puja el 46è pessebre a muntanya.
Recordeu que el 2014 es va editar un llibre amb un documental fruit de dos anys de recerca.
Teniu més informació al blog elpessebredelamula.blogspot



Sortida a les 8.00 h del matí des de la Plaça Nova de Premià de Mar hi sou convidats.

11 de desembre de 2016

PESSEBRE SOCIAL A CASTELLAR DEL VALLÈS

Mireu el reportatge que va emetre TV3 el passat divendres.



Si voleu més exemples de pessebres socials podeu consultar el blog  PESSEBRE SOCIAL


4 de desembre de 2016

PESSEBRES I NADALES A CASTELLAR DEL VALLÈS

Des d'avui i fins al primer diumenge de febrer es poden visitar els pessebres del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès que aquest any combinen els pessebres i les tradicionals cançons de Nadal.




3 de desembre de 2016

L'ARXIU CATÀ 1: Santa Lucía y los "pesebristas"


Un article publicat al Noticiero Universal del 13 de desembre de 1924 ens transporta ràpidament cap a la Fira de Santa Llúcia de principis de segle XX. El relat de l'articulista Bernat Y Duran descriu com ha anat evolucionant la fira en els darrers anys, quins espais ocupava, parla de figuristes que tenen parada i dels pessebristes que fan pessebres en el marc de la recentement refundada Associacio de pessebristes de Barcelona, de la qual parla abastament.


Diu també que la Fira no és un lloc per a nens només ja que hi ha molts adults aficionats a l'art del pessebre.


2 de desembre de 2016

Jugar amb el pessebre

https://www.omnium.cat/sites/default/files/dilve_imported/Abansqueelteurecordtornicendra.jpg


La Maria Escalas ha escrit una magnífica novel·la ambientada als anys de la Segona República i la Guerra Civil a un petit llogaret de Mallorca: Abans que el teu record torni cendra (ARA Llibres, 2016).

En parlo aquí abans que res perquè em sembla que és una novel·la que val molt la pena llegir. Però sobretot per aquest petit detall al voltant del pessebre que hi apareix. És el matí de Nadal a la rectoria del poble, i...


"Na Maria va anar a jugar amb les figures del pessebre: aquell matí havien posat l’infant Jesús al bressol que havia estat buit."


Aquest petit fragment, escrit com de passada, m'ha fet adonar de dues coses que massa sovint deixem de banda i que els pessebristes moltes vegades oblidem.

D'una banda del pessebre com quelcom dinàmic: el pessebre és un "lloc" on passen coses. No és una foto fixa: "...aquell matí havien posat l'infant Jesús al bressol...". Tradicionalment el pessebre no era com els nostres diorames, tan estàtics, sinó que eren un element central de la vivència del Nadal. A vegades els nostres diorames són Nadal "exposat". El pessebre és Nadal "viscut". Per això penso que, quan en aquest blog parlem de nous llenguatges, que cerquen aquesta vivència, en el fons estem parlant d'un retorn als orígens.

I, ja que parlo de retorn als orígens, fixeu-vos en això: "Na Maria va anar a jugar amb les figures del pessebre". La relació entre joc i pessebre és més important de la que sovint imaginem. I la frontera entre el que és una joguina i el que és una figura de pessebre no sempre és clara, si és que existeix. Aquest petit fragment de la novel·la ens descriu una realitat: el pessebre com un element de joc. Tradicionalment ho ha estat i em temo que això s'està perdent... i no tinc clar que això sigui bo. Vull dir que hauríem de promoure que els nens i nenes juguessin amb el pessebre... Tal com els grans hi juguem fent-lo!
 

1 de desembre de 2016

La inauguració del pessebre de la plaça de Sant Pere s'avança de data


No dic res de nou si constato que el calendari del pessebre s'ha vist modificat els darrers temps. Si tradicionalment el pessebre s'inaugurava la Nit de Nadal, i es desmuntava el dia de la Candelera, ara preparem el Nadal mesos abans (al setembre ja ens anuncien cava i torrons). Els col·lectius pessebristes s'han adaptat a aquesta realitat i cada vegada s'inauguren les exposicions més aviat (i l'endemà de Reis es tanquen, perquè les visites cauen en picat).

Sembla que al Vaticà també estan atents a aquests "signes dels temps" i enguany han avançat la inauguració del pessebre de la plaça de Sant Pere. Així ho anunciava fa unes setmanes Flama en una notícia que reprodueixo tot seguit:

El proper 9 de desembre tindrà lloc la inauguració oficial de la il·luminació de l'arbre de Nadal i del pessebre. Els dos símbols romandran presents fins al dia 8 de gener, dia de la commemoració del Baptisme del Senyor i la cloenda de la litúrgia del Temps del Nadal.
El pessebre és una donació de l'Arxidiòcesi i del Govern de Malta. El Naixement i la seva escenografia fan 17 metres de llarg, 12 d'ample i 18 d'alçada.
Està previst que el 9 de desembre, dia de la inauguració d'aquests símbols tan especials, el Sant Pare rebi delegacions de Trento i Malta acompanyades dels infants que han fet els dibuixos de les esferes de l'arbre de Nadal.

25 de novembre de 2016

Un destacat arxiu de premsa sobre pessebrisme a disposició de tothom


A partir d'aquest Nadal el Col·lectiu El Bou i la Mula, amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat, posa online un important fons documental sobre pessebrisme provinent de la donació que ha fet el pessebrista Dr. Pere Catà.

Arxivadors originals

El Dr. Catà va col·leccionar i arxivar amb paciència i rigor uns 1200 articles de premsa publicats entre finals del s. XIX i els anys 80 del s. XX, escrits per autors molt diversos com: Joan Amades, P. Basili de Rubí, Duran i Sampere, Folch i Torres, P. Andreu de Palma, Santiago Alcolea, Josep M. Garrut, entre d'altres.

Amb aquesta aportació, tots els estudiosos del pessebrisme i també de tradicions de Nadal tenen al seu abast una selecció de textos que seran de gran profit per a les seves recerques. La base de dades permet fer cerques a partir dels autors, dels anys, de la publicació i d'etiquetes temàtiques.



Documents en l'arxiu original
Fitxer amb totes els documents ordenats per autor
Tractament dels documents físics
Escanejat dels documents



Nous arxivadors i introducció de les dades a la base de dades




21 de novembre de 2016

Pessebre hipster

Per les xarxes socials corre un pessebre hipster que es ven per 130 $ en aquesta adreça. Fixeu-vos en els detalls, des del selfie, els reis que compren a Amazon i van en Hoverboard, Maria prenent Starbucks, la palla sense gluten pel xai abrigadet, els vestits...

Per als qui aposten per la modernització aquesta pot ser una molt bona opció!







14 de novembre de 2016

Com es va escriure... El Pessebre de Joan Amades

El dijous 10 de novembre es va celebrar la darrera de les xerrades del cicle «Com es va escriure...», un cicle de conferències tertúlia sobre la publicació d’obres del folklorista Joan Amades, en el marc de les Xerrades del dijous de La Casa dels Entremesos.

En aquesta ocasió la tertúlia va girar al voltant d’El Pessebre de Joan Amades, i va comptar amb la presència de dos dels responsables de l’edició crítica d’aquest llibre, l’Antoni Serés i l’Albert Dresaire. Es va excusar l’absència de la Josefina Roma, coautora de l’edició crítica, que no va poder assistir a l’acte.

D'esquerra a dreta: Antoni Serés, Albert Dresaire i Amadeu Carbó
Va presentar l’acte l’Amadeu Carbó, en nom de l’Associació Cultural Joan Amades. L’Antoni Serés va explicar la història de les diverses edicions d’El Pessebre. La primera fou el 1946, la segona va ser el 1959 (pocs mesos després de la mort de Joan Amades), i l’edició crítica va ser publicada l’any 2009. Serés va donar detalls de la història d’aquesta darrera edició, ja que abans que aquesta fos possible l’Associació Cultural Joan Amades va haver de superar diversos entrebancs. Durant l’acte l’Antoni Serés va recordar diverses anècdotes del llarg procés iniciat el 1999 i que va portar a l’edició del llibre l’any 2009, a càrrec de l’Arola Editors, de Tarragona.

Per la seva banda, Albert Dresaire va comentar alguns aspectes del contingut de l’edició crítica, i va reivindicar la vigència de l’obra d’Amades i la necessitat d’anar aprofundint en els diversos aspectes del món del pessebre que el gran folklorista català va tractar en el seu llibre.

L’acte va cloure amb un diàleg amb les persones assistents, durant el qual es va tornar a remarcar la importància de l’obra de Joan Amades i el punt central en la història del pessebrisme a casa nostra que representa El Pessebre.

4 de novembre de 2016

Com es va escriure... El Pessebre



L'edició crítica d'El Pessebre de Joan Amades (Tarragona, 2009) va anar a càrrec de l'Antoni Serés i dels socis d'El Bou i la Mula Josefina Roma i Albert Dresaire. Ara, La Casa dels Entremesos ens proposa fer tertúlia sobre aquest llibre, un dels principals referents en el món del pessebre a casa nostra. Serà el dijous 10 de novembre a les 20 hores (La Casa dels Entremesos, Plaça Beates, 2, de Barcelona). Us convidem a participar-hi.