29 de desembre de 2015

Divendres 27 de novembre, a les set de la tarda va inaugurar-se l'exposició, Bartomeu Marcé; l'epíleg romàntic del pessebrisme a Catalunya.

L'alcalde de Llavaneres durant la inauguració. Foto: L. Bosch

























En el transcurs de la meva recerca, per documentar la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, em va arribar la notícia de la donació d’una col·lecció de figures d’un autor que fins aleshores m’havia passat desapercebut: Bartomeu Marcé i Reixach. Margarita Batlle Vilasaró, neboda de Bartomeu Marcé, fou l’encarregada de fer-ne donació al Museu Etnològic de Barcelona. 
En una entrevista, que li va fer l’equip del Museu, feia referència a la relació de l’autor amb la venda de figures al mercat nadalenc de la catedral de Barcelona. Aquest fet desvetllà el meu interès per aquest autor i ben aviat em vaig posar en contacte amb el Museu i amb Margarita Batlle, als qui agraeixo vivament la seva col·laboració. Tot comença amb l’exposició “Talarn. L’orient al pessebre” que el Museu Etnològic de Barcelona organitza el Nadal de 2012, a l’Ajuntament de Barcelona. El motiu era el bicentenari del naixement de Domènech Talarn i Ribot (1812–1902), un dels escultors més reeixits del segle XX a Catalunya i màxim representant de l’orientalisme historicista. Quan Margarita Batlle visita l’exposició observa cert paral·lelisme amb l’obra del seu oncle i pensa que seria un bon destí per la col·lecció de peces que tenia a casa. Durant la preparació de l’entrevista concertada amb la neboda de Bartomeu Marcé, m’adono de la gran confusió existent a la bibliografia sobre aquest autor. Ja sabem que el paper ho aguanta tot i un error imprès es pot ampliar i multiplicar. Per tant, hem cregut imprescindible restituir la vàlua i la rellevància d’aquest escultor. I dic que hem cregut, en plural, perquè cal incloure en aquest procés a la seva neboda, Margarita Batlle, al Museu Etnològic de Barcelona i al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.


Per ampliar la informació, videos i altres imatges podeu entrar al meu blog: elpessebredelamula.blogspot.com



27 de desembre de 2015

Sant Francesc i el pessebre popular

(Article publicat a Calendari L'Ermità)

L’especial ofici litúrgic de la nit de Nadal de 1223 que sant Francesc d’Assís volgué celebrar a Greccio marca els inicis del pessebrisme. Sant Francesc, fortament impressionat pel misteri de la humanització de Déu –sobretot a partir del viatge que el 1220 realitzà a Terra Santa– volgué donar vida i expressió al fet històric de tanta transcendència –la nativitat de Crist– que ha donat origen als calendaris i que és, alhora, un fet tan emotiu i ple de tendresa.

Pessebre del convent dels Caputxins de Sarrià (Barcelona, desembre de 2015)
La vigília del Nadal de 1223 Francesc d’Assís féu preparar en una balma de la població italiana de Greccio una menjadora —praesepio— amb palla i fenc per jaç i amb un bou i una mula de debò per tal de recrear el clima espiritual de la nit de Nadal i així reviure, més profundament, el missatge i la significació espiritual del misteri nadalencs. D’aquest fet commemoratiu a Greccio en nasqué, posteriorment, l’art pessebrístic ideat per a promoure la devoció popular des d’una interpretació plàstica del misteri del naixement de Crist que, a través del pessebre casolà, s’inserí en la vida familiar i quotidiana.

A propòsit de la importància del pessebrisme i sobre la manera de construir pessebres a la caputxina, ja en el llunyà 1947, durant la repressió cultural que sofria Catalunya, el P. Basili de Rubí (†1986), tenaç lluitador per les llibertats i per la cultura del nostre poble, s’atreví a publicar en llengua catalana el llibre titulat Art Pessebrístic, on hi tractà de la construcció i del paisatge dels pessebres. El P. Basili sostenia, seguint la tradició franciscano-caputxina, que els pessebres no havien de ser ni historicistes, ni arqueològics, sinó populars; decorats amb el paisatge quotidià de les nostres comarques, amb ramats i pastors de les nostres contrades catalanes, guarnits amb rabasses, suro, grèvol, molsa, galzeran i roc pinyolenc, amb la tradicional figureta de “la dona que renta i la vella que fila”, amb la presència del típic capellà amb paraigua, amb el caçador i la masovera, amb els reis muntats no pas dalt d’enormes dromedaris i camells, sinó damunt d’una modesta mulassa o bé d’una euga pairal.
 
En la tradició pessebrística dels caputxins s’ha defensat sempre que el nostre pessebre –una de les més reeixides expressions de l’art efímer– ha de ser popular i català i no pas “orientalitzat”, ni marcat per l’influx del ”positivisme històric”, sinó fet amb paisatges existencials, amb retalls de la vida quotidiana de les nostres comarques pairals, això sí, il·luminats pel naixement de Jesús.

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins

24 de desembre de 2015

Un pessebre amb Aylan

Reproduïm l'article aparegut a El País.

La iglesia de San Antón dedica su belén a Aylan, el niño sirio ahogado

El recuerdo a Aylan, el niño sirio que murió ahogado en la costa turca el 2 de septiembre cuando su familia trataba de llegar a Europa, se ha erigido en protagonista del portal que este año Mensajeros por La Paz ha montado en la iglesia de San Antón (Hortaleza, 63). Las figuras de dos refugiados hacen las veces de San José y de la Virgen María. La idea surgió del padre Ángel, que considera que la imagen del pequeño es “la más representativa para concienciar a la gente del drama que viven los refugiados”.
El conjunto de imágenes es obra del artista madrileño Ikella Alonso, que ya realizó también la pasada Navidad el tradicional portal con figuras que hacían alusión a los enfermos de ébola y que se expuso en la capilla de Humilladero, en Fuencarral. "He utilizado la plastilina porque es un material blando que refleja la debilidad de estas personas que huyen de su tierra", ha explicado Alonso, que ha cobrado una cantidad simbólica por el mes que ha dedicado a realizar este trabajo. Aylan yace sobre un mapa del Mediterráneo, mientras a las tres figuras las recubre una lona, que simboliza las tiendas de campaña que usan los migrantes para cobijarse.
"Poner los pies en la tierra es distinto a verlo a través de los medios de comunicación. He estado en Croacia, Hungría y Serbia y el tema impacta", ha asegurado el padre Ángel, creador y presidente de Mensajeros por La Paz, una organización humanitaria fundada en 1962 en Asturias y que actualmente está presente en 33 países con diversos programas sociales.
El portal se puede visitar en la parroquia de San Antón a cualquier hora, ya que la iglesia permanece abierta todo el día. Lo hace desde el pasado marzo, cuando el padre Ángel reabrió un centro religioso que ha permanecido cerrado casi dos décadas y que solo abría sus puertas cada 17 de enero, día de san Antón, patrón de los animales, para bendecir a las mascotas. "Ahora, aquí duermen cada noche 40 personas y se dan desayunos y cenas a los más necesitados", relata Domingo Riera, un sacerdote de Zamora retirado que, a sus 84 años, sirve como voluntario a la obra del padre Ángel. "La gente acude a ver el belén dedicado a Aylan, y muchos, incluso, sueltan una lagrimilla", ha confesado el párroco, que no dejaba de invitar a los curiosos a entrar en el templo.

22 de desembre de 2015

El pessebre: tradició i innovació

El pessebre: tradició i innovació

Avui dia si a algú se'l titlla de «tradicionalista» no se li està llençant una floreta. En canvi, si algú és definit com a «innovador» segurament li estan fent l'elogi més gran que podríem imaginar. Vivim en l'era de la innovació: tot el que no és nou sembla que no valgui per a res. La innovació és com la màgia del bruixot en la que la seva tribu hi creu cegament. I no deu ser bo que les nostres actuacions i decisions siguin regides per un pensament màgic i irracional. I una clau per racionalitzar la innovació, «la prova del cotó» perquè la innovació tingui sentit, és la tradició.

I és que podria semblar, d'entrada, que tradició i innovació són conceptes antagònics, però si ens hi fixem bé veurem que no podem entendre l'un sense l'altre.

Cal fer notar que no ho hem de confondre tradició amb tradicionalisme. El tradicionalisme pretén que les coses siguin com en el passat. I que ho siguin «perquè sí». I això ni és possible ni té cap sentit.

Del que parlo és de tradició. La tradició, per definició, és evolutiva: creació actual sobre l'experiència del passat. Pensament d'avui, aprenent i recollint els encerts i errors dels nostres avantpassats.

D'exemples del valor de la tradició n'hi ha molts. Ja que som a Nadal, voldria reivindicar la tradició del pessebre. El pessebre és una petita bona mostra de la complementarietat entre innovació i tradició. Si el pessebre segueix tenint «sentit» per als homes i dones d'avui és perquè és nou cada Nadal, és perquè hi podem crear alguna cosa de nou, que parli de nosaltres; però al mateix temps ens permet recuperar i fer present el valor del passat.

S'atribueix a Eugeni d'Ors aquesta frase: «Tot el que no és tradició, és plagi». Doncs això.


(Article publicat al número de desembre de la revista VALORS).

19 de desembre de 2015

COL.LABOREM AMB UNA PRODUCTORA AUDIOVISUAL


Aquesta setmana hem estat gravant una llarga entrevista per a la jove productora VIATICDOCS, que estan preparant un documental sobre els vestigis de les tradicions precistianes que hi ha en la cultura tradicional i popular actualment. 


Estarem al cas de coma avança el projecte.

PESSEBRES EN MOVIMENT

Aquest cap de setmana en Jordi Pallí torna a obrir el seu taller del Guinardó de Barcelona per mostrar els Pessebres en Moviment i alguna altra sorpresa.

No us ho perdeu!




16 de desembre de 2015

El pessebre de la Pilarín Bayés piratejat?

Els plagis i les còpies són un dels fets més rellevants de l'economia globalitzada.

Ara bé, que des de la Xina hom faci una versió de les figures del pessebre de la Pilarín Bayés ja és el súmmum del reconeixement d'aquesta il·lustradora tant nostrada. A més han produït un repertori més ampli de les figures que s'anuncien a la seva pàgina que era un naixement elaborat al taller d'El Arte Cristiano d'Olot seguint les tècniques dels sants d'Olot i que en El pessebre és un món ja se'n va fer ressò en el seu dia.

Sembla ser que algú ha encarregat a la Xina aquestes figures seguint els cànons estètics que la Pilarín que va publicar en un llibre.

Us posem una fotografia de pessebre casolà fet amb aquestes figures.

    Pessebre de Cristina Lorenzo (Sant Quirze del Vallès)

15 de desembre de 2015

Taula rodona sobre les fires de Nadal

Els pessebristes de l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella porten a terme una important feina de promoció i debat al voltant del pessebre.
Una de les activitats que han programat en aquesta línia és una taula rodona:

Les fires de nadal, instruments de promoció de l'artesania local o futurs basars globals?

La preocupació per la desaparició de molts artesans i artesanes tant del nostre país com d’arreu d’Europa és el que motiva la convocatòria d'aquesta taula rodona dins el cicle "la xerrada del dijous" que comptarà amb uns convidats especials perquè expliquin com veuen el futur de l’artesania a les fires de Nadal, i sobretot, saber cap a on anem.
La taula rodona serà moderada pel president del nostre col·lectiu, en Jordi Montlló.
Presentació: Abel Plana (president de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella).
Moderador: Jordi Montlló (col·lectiu El Bou i la Mula)
Ponents: Albert Deulofeu (president de l’Associació Fira de Santa Llúcia), Diego Martínez (firaire de Santa Llúcia, sector verd) i Charles Fillit (responsable Projecte Argila Aubagne, de França)
Dia: 17 de desembre de 2015
Hora: 20h.
Lloc: Sala d'actes de La Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2, de Barcelona)
Preu: Activitat gratuïta
Més informació a la pàgina de la Casa dels Entremesos de Barcelona.

11 de desembre de 2015

Pessebres en femení

L'exposició de pessebres de Castellar del Vallès, a la televisió. Val la pena veure aquest petit reportatge, clicant aquí.



9 de desembre de 2015

Fem el pessebre amb Sant Francesc d'Assís

Fa uns anys el nostre col·lectiu va publicar Els caputxins ...i el pessebre. Un recull de textos on es podia comprovar la importància que, des de Sant Francesc d'Assís, els frares caputxins han tingut a l'hora de promoure la tradició del pessebre.

Aquest divendres el nostre company Albert Dresaire aprofundirà en aquest tema amb la xerrada Fem el pessebre amb sant Francesc d'Assís, que es farà al nou local de l'Associació de Pessebristes de Mataró.

Enguany l'Associació mataronina s'ha vist forçada a canviar de local, i aquesta xerrada s'emmarca en un seguit d'activitats per convidar a tothom a conèixer la nova seu social de l'entitat.

Xerrada Fem el pessebre amb sant Francesc d'Assís
A càrrec d'Albert Dresaire
Dia: Divendres 11 de desembre de 2015, a les 19h.
Lloc: Carrer Alarcón, 27 (cantonada Enric Prat de la Riba), de Mataró
Entrada lliure.