27 d’octubre del 2015

L'aigua al pessebre

El portal de cultura popular festes.org acaba de publicar el darrer article que he escrit dedicat a l'aigua en el pessebre. 

Ha estat un encàrrec que m'ha portat a desgranar la inevitable presència d'elements que tenen l'aigua com a protagonista, els seus simbolismes i tècniques associades. Com acostuma a passar amb el nostre art preferit, quan comences a estirar del fil no acabaries mai.




23 d’octubre del 2015

El pessebre i l'alteritat

Ahir, en el marc del congrés sobre Titelles: desdoblament i alteritat vaig poder presentar la meva visió del pessebre com a activitat d'autorepresentació i per tant d'alteritat col.lectiva.

Abans d'anar al congrés vaig assistir a una visita guiada a la recomanable exposició 

FIGURES DEL DESDOBLAMENT. TITELLES MÀQUINES I FILS

on d'una manera intel·ligent es presenten els titelles no com una mostra d'objectes sinó com un itinerari per reflexionar sobre l'alter ego que sempre ens acompanya i que sovint representen els titelles.

Vaig fer l'exercici d'aplicar les set portes per les que et guia l'exposició en el camí vers el desdoblament, sobre el món del pessebrisme, amb aquest resultat.

1- Llindar: travessem un llindar en el moment en el que ens preguntem quin pessebre volem fer aquest any, és el moment de deixar enrere el que som per començar a projecter el nostre paisatge ideal.
2- Animàlia: en el pessebre la gran personificació dels animals la tenim al costat del bressol amb el Bou i la Mula, que simbolitzen el món dels pagans i del jueus. 
3- Inferns i dimonis: molts pessebres posen el dimoni rondant la cova, la lluita del be i del mal. He vist fins i tot l'infern representat en algun pessebre. En algunes ocasions és habitual veure el Castell d'Herodes i la matança dels innocents, clara representació del maligne.
4- La batalla: aquest gran tema del teatre de titelles no li he trobat una relació clara amb el pessebre, no hi tenim baralles ni persecucions al pessebre, però si que hi ha actituds dissidents. Entre els pastors normalment n'hi ha un que davant la crida de l'àngel ni s'immuta i segueix dormint (com el rabadà de la cançó que li fa mandra anar a Betlem).
5- La mort: la gran referència a la mort és el paral·lelisme que podem establir entre la imatge del Nen Jesús nu amb un drap que li fa de bolquer amb la imatge del Crist crucificat, nu, amb un drap tapant-li les parts. El paral·lelisme entre el nen i el crucificat és un clàssic en la història de l'art cristià, i que de fet ja trobem en els mateixos relats evangèlics de la infància.
6- Les figures de devoció: aquesta actitud és molt present en les figures d'adoració, pastors i reis, totes portant la seva ofrena i mostrant corporalment la seva devoció vers l'infant diví. Una de les figures més habituals, i que diuen que és la que cal posar en primera línia d'adoració, és la del pastor amb el bé al coll, imatge que remet a la clàssica icona del Bon pastor. Al pessebre provençal hi posen sempre un pastor amb els braços alçats en senyal de joia, l'anomenen "ravi".
7- L'altre: El pessebre al capdavall és la representació d'una societat en plena activitat que acull el Misteri de l'encarnació. Les formes artístiques d'expressió del Naixement sempre han incorporat la figura del qui les fa. L'hebraïtzació del pessebre que hem patit a casa nostra des de principis del XX ha deixat de banda aquesta realitat convertint el pessebre massa vegades en una mena de maqueta religiosa. Els pessebres contemporanis que, seguint la més estricta tradició, representen el món actual al costat del Naixement de vegades són incompresos o poc acceptats precisament per la funció de mirall que fan.

19 d’octubre del 2015

Simposi TEATRE DE TITELLES: DESDOBLAMENT I ALTERITAT

Els propers dies 22 i 23 d'octubre se celebra a l'institut del Teatre de Barcelona el Simposi TEATRE DE TITELLES: DESDOBLAMENT I ALTERITAT.

El Col·lectiu el Bou i la Mula hi serà present amb una comunicació que he preparat i que versa sobre l'auto representació en el pessebre.
Quantes vegades hem dit que el pessebre és una forma de mostrar la pròpia realitat, una manera de fer present la vinguda de Jesús enmig del poble? Doncs sobre això parlaré, a més d'explicar els pessebres teatralitzats de l'edat mitjana i que encara es feien a principis del XX, un dels quals, el Betlem de Tirisiti, encara es conserva a Alcoi.

16 d’octubre del 2015

Catalunya, país convidat al 58 Salon Internationale des Santonniers d'Arles

El Bou i la Mula ha estat el col·lectiu convidat pel Salon des Santonniers d’Arles per organitzar una exposició sobre la situació actual dels figuraires a Catalunya. 
Jordi Montlló i Laura Bosch en són els comissaris

És una oportunitat única de veure com dues realitats ben diferents interpreten el pessebre. Sovint, des d’aquest mateix marc o des de plataformes similars, pretenem donar a conèixer el món dels santons, tan proper geogràficament, però tan allunyat vivencialment. Conèixer altres maneres de fer és el que enriqueix una comunitat. Compartir, experimentar o intercanviar són algunes de els accions imprescindibles per créixer individualment o socialment.

Doncs, si ja fa temps que us recomanem que visiteu el Salo d’Arles, enguany hi teniu un al·licient afegit. L’any 1958, Jean Maurice Rouquette, conservador de museus de la ciutat i Marcel Carbonel, president dels santonniers provençals, creen el Salon International des Santonniers d’Arles. L’objectiu era mostrar el treball i l’art dels santons provençals i facilitar un punt de trobada entre els artistes. Des de la 3ª edició, esdevé internacional.

Els companys del Salon International des Santonniers amb artistes cubans, l'any 2012. Fot. Laura Bosch
L’exposició es divideix en tres àmbits: el professional, l’amateur i el país convidat. En el primer àmbit es mostren els treballs dels santoniers professionals, que s’hi dediquen tot l’any i viuen del seu treball. Molts d’ells han obtingut el guardó de millor artesà de França (MOF), atorgat pel  Ministeri de Treball francès. Aquest guardó s’estén a tots els arts i oficis i els santoniers tenen una doble categoria: per santons realitzats en fang  i per santons vestits, molt tradicionals a la Provença. L’àmbit amateur està dedicat a tots aquells santoniers que es fan els seus propis santons per bastir els seus pessebres. Finalment el darrer àmbit es dedica a un país convidat o a un tema específic.

Enguany Catalunya és el país convidat. En aquest projecte, col·labora el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Associació de Pessebristes de Mataró, els Amics de l'Art Pessebrístic de Premià i l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Interior del Claustre de Saint Trophime. Foto: Jordi Montlló
Inauguració del Salon International l'any 2014. Foto: J. Montlló
Els visitants podran veure una mostra representativa de la situació actual de l’ofici de figuraire al nostre país, amb una selecció dels millors artistes i artesans vius. Una part important són firaires que podem trobar cada any a la Fira de Santa Llúcia, com l’Aurora Mas, una de les deganes de la Fira, o la seva filla, Maria Aurora Castellano. També hi seran representats la família Bertran, la Pepa Brasó, els germans Colomer, l’Albert Deulofeu, la família Alòs-Pla, amb els seus caganers, o en Jesús i l’Elvira Fernàndez, que fins l’any 2013 encara tenien la parada. Hi ha figuraires que no venen a la Fira de Santa Llúcia, però que altres venen les seves obres i que també tenen un espai a Arles, com els germans Castells, en Carlos Delgado o l’Ester i la Laura, d’Olot.

La Fira de Santa Llúcia no hi serà representada “únicament” per aquests autors, també se li ha dedicat un espai sencer amb dos plafons on s’esbossa què representa la Fira i on es mostren una sèrie d’imatges històriques. Aquests dos plafons estan presidits per una de les parades amb més història de la Fira: la de la família Vidal, cedida pel Josep, nét, nebot i fill de figuraires i present a la fira. 

A més a més hi haurà una mostra d’altres artesans i artistes, com en Lluís Carratalà, que va tenir una parada a la Fira cap allà els anys 50 del passat segle;  l’Emili Solé, un andorrà establert a la Garrotxa; el Doctor Pere Catà, que si no el coneixeu us sorprendrà; o l’Eloi Romañà, un jove mataroní que intenta obrir-se pas a cops de voluntat en aquest món tan poc valorat en aquest petit país.

Emili Solé, amb una de les seves creacions. Any 2015. Foto: Jordi Montlló
Finalment, trobareu un àmbit dedicat a les plantades de pessebre a la muntanya.

La inauguració tindrà lloc el 13 de novembre a les 7 de la tarda al Claustre de Saint Trophime (Place de la Republique), d'Arles (La Provença - França).

L'horari de visites, del 13 de novembre de 2015 al 10 de gener de 2016, serà de dilluns a divendres, de 10 del matí a les 6 de la tarda, excepte el dia de Nadal i l' 1 de gener que romandrà tancat.

Tota la informació dels esdeveniments es podrà seguir al blog, 

elpessebredelamula.blogspot.com.es

i evidentment amb l'enllaç, 

http://salondessantonniers.over-blog.fr/

                                              
Podeu sol·licitar informació: 

Jordi Montlló (Tel. 676 259 583 ) - jordimontllo@gmail.com

Laura Bosch (646 627 814) - lauraboscm@gmail.com

3 d’octubre del 2015

PRIMER PESSEBRE FOTOGRAFIAT A TOT COLOR


Imatge inèdita d'un pessebre domèstic, presidit per la senyera, durant la celebració del Nadal a principi de la dècada dels anys 20.

Les plaques autocromes comercialitzades pels germans Lumière van permetre disposar per primera vegada en la història d'imatges en color -en aquest cas sobre placa de vidre, com aquesta- no només a professionals de la fotografia sinó també amateurs.

Segurament es tracta del primer pessebre català fotografiat a color. com que els reis van en direcció contrària al naixement hem de pensar que la fotografia fou realitzada entre el 6 de gener i la Candalera.

Agraïm a Daniel Venteo que ens hagi permès la reproducció d'aquesta fotografia de la seva col·lecció particular.