29 de desembre del 2015

Divendres 27 de novembre, a les set de la tarda va inaugurar-se l'exposició, Bartomeu Marcé; l'epíleg romàntic del pessebrisme a Catalunya.

L'alcalde de Llavaneres durant la inauguració. Foto: L. Bosch

























En el transcurs de la meva recerca, per documentar la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, em va arribar la notícia de la donació d’una col·lecció de figures d’un autor que fins aleshores m’havia passat desapercebut: Bartomeu Marcé i Reixach. Margarita Batlle Vilasaró, neboda de Bartomeu Marcé, fou l’encarregada de fer-ne donació al Museu Etnològic de Barcelona. 
En una entrevista, que li va fer l’equip del Museu, feia referència a la relació de l’autor amb la venda de figures al mercat nadalenc de la catedral de Barcelona. Aquest fet desvetllà el meu interès per aquest autor i ben aviat em vaig posar en contacte amb el Museu i amb Margarita Batlle, als qui agraeixo vivament la seva col·laboració. Tot comença amb l’exposició “Talarn. L’orient al pessebre” que el Museu Etnològic de Barcelona organitza el Nadal de 2012, a l’Ajuntament de Barcelona. El motiu era el bicentenari del naixement de Domènech Talarn i Ribot (1812–1902), un dels escultors més reeixits del segle XX a Catalunya i màxim representant de l’orientalisme historicista. Quan Margarita Batlle visita l’exposició observa cert paral·lelisme amb l’obra del seu oncle i pensa que seria un bon destí per la col·lecció de peces que tenia a casa. Durant la preparació de l’entrevista concertada amb la neboda de Bartomeu Marcé, m’adono de la gran confusió existent a la bibliografia sobre aquest autor. Ja sabem que el paper ho aguanta tot i un error imprès es pot ampliar i multiplicar. Per tant, hem cregut imprescindible restituir la vàlua i la rellevància d’aquest escultor. I dic que hem cregut, en plural, perquè cal incloure en aquest procés a la seva neboda, Margarita Batlle, al Museu Etnològic de Barcelona i al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.


Per ampliar la informació, videos i altres imatges podeu entrar al meu blog: elpessebredelamula.blogspot.com



27 de desembre del 2015

Sant Francesc i el pessebre popular

(Article publicat a Calendari L'Ermità)

L’especial ofici litúrgic de la nit de Nadal de 1223 que sant Francesc d’Assís volgué celebrar a Greccio marca els inicis del pessebrisme. Sant Francesc, fortament impressionat pel misteri de la humanització de Déu –sobretot a partir del viatge que el 1220 realitzà a Terra Santa– volgué donar vida i expressió al fet històric de tanta transcendència –la nativitat de Crist– que ha donat origen als calendaris i que és, alhora, un fet tan emotiu i ple de tendresa.

Pessebre del convent dels Caputxins de Sarrià (Barcelona, desembre de 2015)
La vigília del Nadal de 1223 Francesc d’Assís féu preparar en una balma de la població italiana de Greccio una menjadora —praesepio— amb palla i fenc per jaç i amb un bou i una mula de debò per tal de recrear el clima espiritual de la nit de Nadal i així reviure, més profundament, el missatge i la significació espiritual del misteri nadalencs. D’aquest fet commemoratiu a Greccio en nasqué, posteriorment, l’art pessebrístic ideat per a promoure la devoció popular des d’una interpretació plàstica del misteri del naixement de Crist que, a través del pessebre casolà, s’inserí en la vida familiar i quotidiana.

A propòsit de la importància del pessebrisme i sobre la manera de construir pessebres a la caputxina, ja en el llunyà 1947, durant la repressió cultural que sofria Catalunya, el P. Basili de Rubí (†1986), tenaç lluitador per les llibertats i per la cultura del nostre poble, s’atreví a publicar en llengua catalana el llibre titulat Art Pessebrístic, on hi tractà de la construcció i del paisatge dels pessebres. El P. Basili sostenia, seguint la tradició franciscano-caputxina, que els pessebres no havien de ser ni historicistes, ni arqueològics, sinó populars; decorats amb el paisatge quotidià de les nostres comarques, amb ramats i pastors de les nostres contrades catalanes, guarnits amb rabasses, suro, grèvol, molsa, galzeran i roc pinyolenc, amb la tradicional figureta de “la dona que renta i la vella que fila”, amb la presència del típic capellà amb paraigua, amb el caçador i la masovera, amb els reis muntats no pas dalt d’enormes dromedaris i camells, sinó damunt d’una modesta mulassa o bé d’una euga pairal.
 
En la tradició pessebrística dels caputxins s’ha defensat sempre que el nostre pessebre –una de les més reeixides expressions de l’art efímer– ha de ser popular i català i no pas “orientalitzat”, ni marcat per l’influx del ”positivisme històric”, sinó fet amb paisatges existencials, amb retalls de la vida quotidiana de les nostres comarques pairals, això sí, il·luminats pel naixement de Jesús.

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins

24 de desembre del 2015

Un pessebre amb Aylan

Reproduïm l'article aparegut a El País.

La iglesia de San Antón dedica su belén a Aylan, el niño sirio ahogado

El recuerdo a Aylan, el niño sirio que murió ahogado en la costa turca el 2 de septiembre cuando su familia trataba de llegar a Europa, se ha erigido en protagonista del portal que este año Mensajeros por La Paz ha montado en la iglesia de San Antón (Hortaleza, 63). Las figuras de dos refugiados hacen las veces de San José y de la Virgen María. La idea surgió del padre Ángel, que considera que la imagen del pequeño es “la más representativa para concienciar a la gente del drama que viven los refugiados”.
El conjunto de imágenes es obra del artista madrileño Ikella Alonso, que ya realizó también la pasada Navidad el tradicional portal con figuras que hacían alusión a los enfermos de ébola y que se expuso en la capilla de Humilladero, en Fuencarral. "He utilizado la plastilina porque es un material blando que refleja la debilidad de estas personas que huyen de su tierra", ha explicado Alonso, que ha cobrado una cantidad simbólica por el mes que ha dedicado a realizar este trabajo. Aylan yace sobre un mapa del Mediterráneo, mientras a las tres figuras las recubre una lona, que simboliza las tiendas de campaña que usan los migrantes para cobijarse.
"Poner los pies en la tierra es distinto a verlo a través de los medios de comunicación. He estado en Croacia, Hungría y Serbia y el tema impacta", ha asegurado el padre Ángel, creador y presidente de Mensajeros por La Paz, una organización humanitaria fundada en 1962 en Asturias y que actualmente está presente en 33 países con diversos programas sociales.
El portal se puede visitar en la parroquia de San Antón a cualquier hora, ya que la iglesia permanece abierta todo el día. Lo hace desde el pasado marzo, cuando el padre Ángel reabrió un centro religioso que ha permanecido cerrado casi dos décadas y que solo abría sus puertas cada 17 de enero, día de san Antón, patrón de los animales, para bendecir a las mascotas. "Ahora, aquí duermen cada noche 40 personas y se dan desayunos y cenas a los más necesitados", relata Domingo Riera, un sacerdote de Zamora retirado que, a sus 84 años, sirve como voluntario a la obra del padre Ángel. "La gente acude a ver el belén dedicado a Aylan, y muchos, incluso, sueltan una lagrimilla", ha confesado el párroco, que no dejaba de invitar a los curiosos a entrar en el templo.

22 de desembre del 2015

El pessebre: tradició i innovació

El pessebre: tradició i innovació

Avui dia si a algú se'l titlla de «tradicionalista» no se li està llençant una floreta. En canvi, si algú és definit com a «innovador» segurament li estan fent l'elogi més gran que podríem imaginar. Vivim en l'era de la innovació: tot el que no és nou sembla que no valgui per a res. La innovació és com la màgia del bruixot en la que la seva tribu hi creu cegament. I no deu ser bo que les nostres actuacions i decisions siguin regides per un pensament màgic i irracional. I una clau per racionalitzar la innovació, «la prova del cotó» perquè la innovació tingui sentit, és la tradició.

I és que podria semblar, d'entrada, que tradició i innovació són conceptes antagònics, però si ens hi fixem bé veurem que no podem entendre l'un sense l'altre.

Cal fer notar que no ho hem de confondre tradició amb tradicionalisme. El tradicionalisme pretén que les coses siguin com en el passat. I que ho siguin «perquè sí». I això ni és possible ni té cap sentit.

Del que parlo és de tradició. La tradició, per definició, és evolutiva: creació actual sobre l'experiència del passat. Pensament d'avui, aprenent i recollint els encerts i errors dels nostres avantpassats.

D'exemples del valor de la tradició n'hi ha molts. Ja que som a Nadal, voldria reivindicar la tradició del pessebre. El pessebre és una petita bona mostra de la complementarietat entre innovació i tradició. Si el pessebre segueix tenint «sentit» per als homes i dones d'avui és perquè és nou cada Nadal, és perquè hi podem crear alguna cosa de nou, que parli de nosaltres; però al mateix temps ens permet recuperar i fer present el valor del passat.

S'atribueix a Eugeni d'Ors aquesta frase: «Tot el que no és tradició, és plagi». Doncs això.


(Article publicat al número de desembre de la revista VALORS).

19 de desembre del 2015

COL.LABOREM AMB UNA PRODUCTORA AUDIOVISUAL


Aquesta setmana hem estat gravant una llarga entrevista per a la jove productora VIATICDOCS, que estan preparant un documental sobre els vestigis de les tradicions precistianes que hi ha en la cultura tradicional i popular actualment. 


Estarem al cas de coma avança el projecte.

PESSEBRES EN MOVIMENT

Aquest cap de setmana en Jordi Pallí torna a obrir el seu taller del Guinardó de Barcelona per mostrar els Pessebres en Moviment i alguna altra sorpresa.

No us ho perdeu!




16 de desembre del 2015

El pessebre de la Pilarín Bayés piratejat?

Els plagis i les còpies són un dels fets més rellevants de l'economia globalitzada.

Ara bé, que des de la Xina hom faci una versió de les figures del pessebre de la Pilarín Bayés ja és el súmmum del reconeixement d'aquesta il·lustradora tant nostrada. A més han produït un repertori més ampli de les figures que s'anuncien a la seva pàgina que era un naixement elaborat al taller d'El Arte Cristiano d'Olot seguint les tècniques dels sants d'Olot i que en El pessebre és un món ja se'n va fer ressò en el seu dia.

Sembla ser que algú ha encarregat a la Xina aquestes figures seguint els cànons estètics que la Pilarín que va publicar en un llibre.

Us posem una fotografia de pessebre casolà fet amb aquestes figures.

    Pessebre de Cristina Lorenzo (Sant Quirze del Vallès)

15 de desembre del 2015

Taula rodona sobre les fires de Nadal

Els pessebristes de l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella porten a terme una important feina de promoció i debat al voltant del pessebre.
Una de les activitats que han programat en aquesta línia és una taula rodona:

Les fires de nadal, instruments de promoció de l'artesania local o futurs basars globals?

La preocupació per la desaparició de molts artesans i artesanes tant del nostre país com d’arreu d’Europa és el que motiva la convocatòria d'aquesta taula rodona dins el cicle "la xerrada del dijous" que comptarà amb uns convidats especials perquè expliquin com veuen el futur de l’artesania a les fires de Nadal, i sobretot, saber cap a on anem.
La taula rodona serà moderada pel president del nostre col·lectiu, en Jordi Montlló.
Presentació: Abel Plana (president de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella).
Moderador: Jordi Montlló (col·lectiu El Bou i la Mula)
Ponents: Albert Deulofeu (president de l’Associació Fira de Santa Llúcia), Diego Martínez (firaire de Santa Llúcia, sector verd) i Charles Fillit (responsable Projecte Argila Aubagne, de França)
Dia: 17 de desembre de 2015
Hora: 20h.
Lloc: Sala d'actes de La Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2, de Barcelona)
Preu: Activitat gratuïta
Més informació a la pàgina de la Casa dels Entremesos de Barcelona.

11 de desembre del 2015

Pessebres en femení

L'exposició de pessebres de Castellar del Vallès, a la televisió. Val la pena veure aquest petit reportatge, clicant aquí.



9 de desembre del 2015

Fem el pessebre amb Sant Francesc d'Assís

Fa uns anys el nostre col·lectiu va publicar Els caputxins ...i el pessebre. Un recull de textos on es podia comprovar la importància que, des de Sant Francesc d'Assís, els frares caputxins han tingut a l'hora de promoure la tradició del pessebre.

Aquest divendres el nostre company Albert Dresaire aprofundirà en aquest tema amb la xerrada Fem el pessebre amb sant Francesc d'Assís, que es farà al nou local de l'Associació de Pessebristes de Mataró.

Enguany l'Associació mataronina s'ha vist forçada a canviar de local, i aquesta xerrada s'emmarca en un seguit d'activitats per convidar a tothom a conèixer la nova seu social de l'entitat.

Xerrada Fem el pessebre amb sant Francesc d'Assís
A càrrec d'Albert Dresaire
Dia: Divendres 11 de desembre de 2015, a les 19h.
Lloc: Carrer Alarcón, 27 (cantonada Enric Prat de la Riba), de Mataró
Entrada lliure.

30 de novembre del 2015

PRIMERA TESINA SOBRE EL CAGANER

L'Associació Amics del Caganer publica aquest Nadal la primera tesi que s'ha fet al món sobre la figura del Caganer. És una excel.lent notícia que des de l'àmbit universitari hi hagi recerca sobre el pessebrisme. Aquesta tesi sobre el caganer s'ha fet en una universitat alemanya.

Al nostre col.lectiu, en aquest moment hi ha dues tesis en marxa al voltant del pessebre i a la universitat autònoma de Madrid ens consta també l'existència d'un pessebrista doctorand.

Per més informació es pot consultar el web dels Amics del Caganer

24 de novembre del 2015

Bartomeu Marcé; l'epíleg romàntic del pessebrime a Catalunya

Qui era Bartomeu Marcé? Com era la seva obra? Amb qui va treballar? Existien dos Marcé a Barcelona? Com i on treballava? Què se n’ha fet del seu llegat?
Per fi es posarà fi a la llegenda negra creada al voltant d’aquest escultor barceloní, que va viure i morir gairebé en l’anonimat.


La present exposició, organitzada pel Museu de Llavaneres i comissariada per Jordi Montlló i Ferran Manau, és fruit d’un llarg treball de recerca que pretén respondre a totes aquestes preguntes i que ha comptat amb la col·laboració de Margarita Batlle i el Museu Etnològic de Barcelona i intenta recuperar la figura de Bartomeu Marcé, desfer totes les confusions i situar l’artista en el lloc que es mereix dins la constel·lació dels  pessebristes catalans.

La figura de Bartomeu Marcé ha estat una de les incògnites més gran del pessebrisme de la segona meitat del segle XX. Moltes col·leccions particulars de pessebres tenen peces signades per B. Marcé, B. Marsé o Marsé. Aquesta signatura no s’havia identificat amb cap autor concret. Fins i tot es parlava de dos autors diferents. La poca bibliografia existent fins el moment ha estat una de les principals fonts de l’enigma i els fòrums i la xarxa una via d’escampar la confusió.


Podeu seguir el reportatge fotogràfic en el blog: elpessebredelamula.blogspot.com

17 de novembre del 2015

Catalunya i la Provença agermanats pel pessebrisme al 58è Salon International des Santonniers a Arles

Adoració. Obra del Dr. Pere Catà. Foto. Jordi Montlló

Del 13 de novembre de 2015 al 10 de gener de 2016, amb el titol Provence et Catalogne, el claustre de Saint Trophime, d'Arles, acull una mostra dels millors figuraires catalans i d'arquitectes del suro que hi ha a Catalunya actualment.

Vitrines centrals amb les peces del Dr. Pere Catà. Foto. Jordi Montlló

La inauguració va tenir lloc divendres dia 13 a les 7 de la tarda. L'acte va comptar amb la presència de l'alcalde d'Arles, mr. Hervé Schiavetti; el president del Saló, mr. Philippe Brochier; la Direcció del Patrimoni Històric de la ciutat, mr. Christian Mourisard; el Conseller del departament des Bouches du Rhône, mr. Nicolas Koukas; els diferents regidors i regidores de la ciutat i la reina d'Arles acompanyada per les demoiselles d'honneur.

Per part de Catalunya va assisistir a l'acte el Director General del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, sr. Lluís Puig i els diferents representants de l'Associació de Pessebristes de Mataró, de Barcelona, la Federació Catalana de Pessebrisme i de l'Associació dels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar.

El President del Salon des Santonniers d'Arles durant el parlament. Foto. Jean Esposito. 
Lluís Puig, durant la seva intervenció. Foto. Josep Vidal


Després dels parlaments inaugurals per part dels representants francesos i del Director General del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, sr. Lluís Puig, els comissaris de l'exposició, organitzada pel Salon International des Santonniers d'Arles i el Col·lectiu d'opinió, recerca i difusió del pessebrisme, El Bou i la Mula, Jordi Montlló  i Laura Bosch, van intervenir amb un breu i emotiu parlament.

El President del Salon des Santonniers d'Arles durant el parlament. Foto. Jean Esposito.
Va tancar l'acte el santonnier Daniel Gayraud d'Agnel, a qui el Saló aquest any dedica tot un espai en agraïment a tota una vida de creació dins del respecte de les tradicions.

Després els comissaris van pujar a la planta reservada a Catalunya i van fer una visita guiada adreçada a l'alcalde, polítics de la regió i al representant de la Generalitat de Catalunya, sr. Lluís Puig.

Laura Bosch durant la visita guiada a les autoritats franceses i catalanes. Foto. Jean Esposito
Jordi Montlló i Laura Bosch acompanyats per arlesienes amb el vestit tradicional, 
l'alcalde d'Arles, mr. Hervé Schiavetti, el Director General de Patrimoni Etnològic, 
sr. Lluís Puig, el President de la Federació de pessebristes de Catalunya i
Yvonne Vancayselle, santonnière de la Provença. Foto. Jean Esposito

A més a més dels dos espais dedicats, l'un als santonniers professionals i l'altre als amateurs i al concurs temàtic de figures de pessebre, els visitants poden gaudir d'una mostra representativa de la situació actual de l'ofici de figuraire al nostre país. 

Alguns d'ells els podem trobar cada any a la Fira de Santa Llúcia que s'estableix des de finals de novembre fins el 23 de desembre a plaça de la Catedral de Barcelona. Entre ells destaquen l'Aurora Mas, la Maria Aurora Castellano, la Gemma i el seu pare, en Francesc Bertran, la Pepa Brasó, els Germans Colomer i l'Albert Deulofeu. S'ha dedicat un espai sencer a la Fira de Santa Llúcia, amb dos plafons on s'esbossa el què representa la Fira i on es mostren una sèrie d'imatges històriques.

A més a més també tenim una mostra d'altres figuraires i artistes dedicats a les figures de pessebre com en Lluís Carratalà, l'Emili Solé o l'Eloi Romañà i els germans Castells. 

Finalment hi ha un àmbit dedicat a les plantades de pessebre a la muntanya amb obres de gran qualitat com són les realitzades pels premianencs Francesc Bosch, Jesús Manent i Joan Muñoz.


Jordi Montlló, al costat del president del Saló, mr.  Philippe Brochier. Foto. Josep Vidal


En breu podreu seguir el desenvolupament de tots els actes al flirck del blog: elpessebredelamula.blogspot.com.es

10 de novembre del 2015

Making-off del 58è Salon des Santonniers d'Arles

Compte enrere. Manquen tres dies per a la gran inauguracio.

Si voleu veure més imatges, consulteu el blog: 
elpessebredelamula@blogspot.com




27 d’octubre del 2015

L'aigua al pessebre

El portal de cultura popular festes.org acaba de publicar el darrer article que he escrit dedicat a l'aigua en el pessebre. 

Ha estat un encàrrec que m'ha portat a desgranar la inevitable presència d'elements que tenen l'aigua com a protagonista, els seus simbolismes i tècniques associades. Com acostuma a passar amb el nostre art preferit, quan comences a estirar del fil no acabaries mai.




23 d’octubre del 2015

El pessebre i l'alteritat

Ahir, en el marc del congrés sobre Titelles: desdoblament i alteritat vaig poder presentar la meva visió del pessebre com a activitat d'autorepresentació i per tant d'alteritat col.lectiva.

Abans d'anar al congrés vaig assistir a una visita guiada a la recomanable exposició 

FIGURES DEL DESDOBLAMENT. TITELLES MÀQUINES I FILS

on d'una manera intel·ligent es presenten els titelles no com una mostra d'objectes sinó com un itinerari per reflexionar sobre l'alter ego que sempre ens acompanya i que sovint representen els titelles.

Vaig fer l'exercici d'aplicar les set portes per les que et guia l'exposició en el camí vers el desdoblament, sobre el món del pessebrisme, amb aquest resultat.

1- Llindar: travessem un llindar en el moment en el que ens preguntem quin pessebre volem fer aquest any, és el moment de deixar enrere el que som per començar a projecter el nostre paisatge ideal.
2- Animàlia: en el pessebre la gran personificació dels animals la tenim al costat del bressol amb el Bou i la Mula, que simbolitzen el món dels pagans i del jueus. 
3- Inferns i dimonis: molts pessebres posen el dimoni rondant la cova, la lluita del be i del mal. He vist fins i tot l'infern representat en algun pessebre. En algunes ocasions és habitual veure el Castell d'Herodes i la matança dels innocents, clara representació del maligne.
4- La batalla: aquest gran tema del teatre de titelles no li he trobat una relació clara amb el pessebre, no hi tenim baralles ni persecucions al pessebre, però si que hi ha actituds dissidents. Entre els pastors normalment n'hi ha un que davant la crida de l'àngel ni s'immuta i segueix dormint (com el rabadà de la cançó que li fa mandra anar a Betlem).
5- La mort: la gran referència a la mort és el paral·lelisme que podem establir entre la imatge del Nen Jesús nu amb un drap que li fa de bolquer amb la imatge del Crist crucificat, nu, amb un drap tapant-li les parts. El paral·lelisme entre el nen i el crucificat és un clàssic en la història de l'art cristià, i que de fet ja trobem en els mateixos relats evangèlics de la infància.
6- Les figures de devoció: aquesta actitud és molt present en les figures d'adoració, pastors i reis, totes portant la seva ofrena i mostrant corporalment la seva devoció vers l'infant diví. Una de les figures més habituals, i que diuen que és la que cal posar en primera línia d'adoració, és la del pastor amb el bé al coll, imatge que remet a la clàssica icona del Bon pastor. Al pessebre provençal hi posen sempre un pastor amb els braços alçats en senyal de joia, l'anomenen "ravi".
7- L'altre: El pessebre al capdavall és la representació d'una societat en plena activitat que acull el Misteri de l'encarnació. Les formes artístiques d'expressió del Naixement sempre han incorporat la figura del qui les fa. L'hebraïtzació del pessebre que hem patit a casa nostra des de principis del XX ha deixat de banda aquesta realitat convertint el pessebre massa vegades en una mena de maqueta religiosa. Els pessebres contemporanis que, seguint la més estricta tradició, representen el món actual al costat del Naixement de vegades són incompresos o poc acceptats precisament per la funció de mirall que fan.

19 d’octubre del 2015

Simposi TEATRE DE TITELLES: DESDOBLAMENT I ALTERITAT

Els propers dies 22 i 23 d'octubre se celebra a l'institut del Teatre de Barcelona el Simposi TEATRE DE TITELLES: DESDOBLAMENT I ALTERITAT.

El Col·lectiu el Bou i la Mula hi serà present amb una comunicació que he preparat i que versa sobre l'auto representació en el pessebre.
Quantes vegades hem dit que el pessebre és una forma de mostrar la pròpia realitat, una manera de fer present la vinguda de Jesús enmig del poble? Doncs sobre això parlaré, a més d'explicar els pessebres teatralitzats de l'edat mitjana i que encara es feien a principis del XX, un dels quals, el Betlem de Tirisiti, encara es conserva a Alcoi.

16 d’octubre del 2015

Catalunya, país convidat al 58 Salon Internationale des Santonniers d'Arles

El Bou i la Mula ha estat el col·lectiu convidat pel Salon des Santonniers d’Arles per organitzar una exposició sobre la situació actual dels figuraires a Catalunya. 
Jordi Montlló i Laura Bosch en són els comissaris

És una oportunitat única de veure com dues realitats ben diferents interpreten el pessebre. Sovint, des d’aquest mateix marc o des de plataformes similars, pretenem donar a conèixer el món dels santons, tan proper geogràficament, però tan allunyat vivencialment. Conèixer altres maneres de fer és el que enriqueix una comunitat. Compartir, experimentar o intercanviar són algunes de els accions imprescindibles per créixer individualment o socialment.

Doncs, si ja fa temps que us recomanem que visiteu el Salo d’Arles, enguany hi teniu un al·licient afegit. L’any 1958, Jean Maurice Rouquette, conservador de museus de la ciutat i Marcel Carbonel, president dels santonniers provençals, creen el Salon International des Santonniers d’Arles. L’objectiu era mostrar el treball i l’art dels santons provençals i facilitar un punt de trobada entre els artistes. Des de la 3ª edició, esdevé internacional.

Els companys del Salon International des Santonniers amb artistes cubans, l'any 2012. Fot. Laura Bosch
L’exposició es divideix en tres àmbits: el professional, l’amateur i el país convidat. En el primer àmbit es mostren els treballs dels santoniers professionals, que s’hi dediquen tot l’any i viuen del seu treball. Molts d’ells han obtingut el guardó de millor artesà de França (MOF), atorgat pel  Ministeri de Treball francès. Aquest guardó s’estén a tots els arts i oficis i els santoniers tenen una doble categoria: per santons realitzats en fang  i per santons vestits, molt tradicionals a la Provença. L’àmbit amateur està dedicat a tots aquells santoniers que es fan els seus propis santons per bastir els seus pessebres. Finalment el darrer àmbit es dedica a un país convidat o a un tema específic.

Enguany Catalunya és el país convidat. En aquest projecte, col·labora el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Associació de Pessebristes de Mataró, els Amics de l'Art Pessebrístic de Premià i l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Interior del Claustre de Saint Trophime. Foto: Jordi Montlló
Inauguració del Salon International l'any 2014. Foto: J. Montlló
Els visitants podran veure una mostra representativa de la situació actual de l’ofici de figuraire al nostre país, amb una selecció dels millors artistes i artesans vius. Una part important són firaires que podem trobar cada any a la Fira de Santa Llúcia, com l’Aurora Mas, una de les deganes de la Fira, o la seva filla, Maria Aurora Castellano. També hi seran representats la família Bertran, la Pepa Brasó, els germans Colomer, l’Albert Deulofeu, la família Alòs-Pla, amb els seus caganers, o en Jesús i l’Elvira Fernàndez, que fins l’any 2013 encara tenien la parada. Hi ha figuraires que no venen a la Fira de Santa Llúcia, però que altres venen les seves obres i que també tenen un espai a Arles, com els germans Castells, en Carlos Delgado o l’Ester i la Laura, d’Olot.

La Fira de Santa Llúcia no hi serà representada “únicament” per aquests autors, també se li ha dedicat un espai sencer amb dos plafons on s’esbossa què representa la Fira i on es mostren una sèrie d’imatges històriques. Aquests dos plafons estan presidits per una de les parades amb més història de la Fira: la de la família Vidal, cedida pel Josep, nét, nebot i fill de figuraires i present a la fira. 

A més a més hi haurà una mostra d’altres artesans i artistes, com en Lluís Carratalà, que va tenir una parada a la Fira cap allà els anys 50 del passat segle;  l’Emili Solé, un andorrà establert a la Garrotxa; el Doctor Pere Catà, que si no el coneixeu us sorprendrà; o l’Eloi Romañà, un jove mataroní que intenta obrir-se pas a cops de voluntat en aquest món tan poc valorat en aquest petit país.

Emili Solé, amb una de les seves creacions. Any 2015. Foto: Jordi Montlló
Finalment, trobareu un àmbit dedicat a les plantades de pessebre a la muntanya.

La inauguració tindrà lloc el 13 de novembre a les 7 de la tarda al Claustre de Saint Trophime (Place de la Republique), d'Arles (La Provença - França).

L'horari de visites, del 13 de novembre de 2015 al 10 de gener de 2016, serà de dilluns a divendres, de 10 del matí a les 6 de la tarda, excepte el dia de Nadal i l' 1 de gener que romandrà tancat.

Tota la informació dels esdeveniments es podrà seguir al blog, 

elpessebredelamula.blogspot.com.es

i evidentment amb l'enllaç, 

http://salondessantonniers.over-blog.fr/

                                              
Podeu sol·licitar informació: 

Jordi Montlló (Tel. 676 259 583 ) - jordimontllo@gmail.com

Laura Bosch (646 627 814) - lauraboscm@gmail.com

3 d’octubre del 2015

PRIMER PESSEBRE FOTOGRAFIAT A TOT COLOR


Imatge inèdita d'un pessebre domèstic, presidit per la senyera, durant la celebració del Nadal a principi de la dècada dels anys 20.

Les plaques autocromes comercialitzades pels germans Lumière van permetre disposar per primera vegada en la història d'imatges en color -en aquest cas sobre placa de vidre, com aquesta- no només a professionals de la fotografia sinó també amateurs.

Segurament es tracta del primer pessebre català fotografiat a color. com que els reis van en direcció contrària al naixement hem de pensar que la fotografia fou realitzada entre el 6 de gener i la Candalera.

Agraïm a Daniel Venteo que ens hagi permès la reproducció d'aquesta fotografia de la seva col·lecció particular.



22 de juliol del 2015

PESSEBRES A : UN MÓN PARAL.LEL

Per casualitat he anat a parar un blog que es diu "U món paral.lel" on diverses persones comparteixen manualitats a l'abast de tothom. He quedat meravellat de la quantitat de pessebres diferents que s'hi poden veure. Podeu tafanejar aquí


19 de juliol del 2015

Centenari Garrut. La seva col·lecció de figures de pessebre

El 12 de desembre d'enguany Josep Maria Garrut hauria fet 100 anys. L'any 2015 és, doncs, el del centenari d'aquest gran pessebrista que el col·lectiu El Bou i la Mula va tenir l'honor de comptar entre els seus socis.



Desconec si algú ha previst fer cap acte d'homenatge o record a Garrut en motiu d'aquesta efemèride. De fet, qualsevol cosa seria poca per recordar l'obra d'aquest estudiós del pessebre que va maldar per guiar el pessebrisme cap els camins de renovació i modernitat que feia temps havien iniciat altres branques de l'Art.



D'aquest afany seu n'és una bona mostra el document del meu arxiu que reprodueixo a continuació, del 21 de novembre de 1984: Catàleg de figures de pessebre i altres elements nadalencs de la col·lecció Garrut. Donació a l'Associació de Pessebristes de Barcelona»



L'any 1984 Garrut va fer donació de la seva col·lecció a l'Associació de Pessebristesde Barcelona. Ell mateix va fer editar un document a mode de catàleg del material donat. Document que va regalar als seus amics i coneguts. Jo vaig ser un dels afortunats.



El cas és que la lectura d'aquest document ens ofereix una visió oberta del món de les figures de pessebre. La mirada de Garrut no s'atura en els figuraires «de sempre», sinó que va més enllà. Reprodueixo aquest document perquè entenc que aporta informació molt interessant per tots aquells afeccionats a les figures de pessebre.



Potser un bon homenatge a Josep Maria Garrut seria, de cara a aquest Nadal de 2015, organitzar una mostra amb aquesta col·lecció. L'exhibició de les 591 peces, ara conservades per l'Associació de Pessebristes de Barcelona, seria una visita obligada per a qualsevol pessebrista. Qui s'hi anima?