18 d’abril del 2013

El primer pessebre (III) - Un pessebre actual

Un pessebre actual

L’any 1219 Sant Francesc d’Assís es va unir a les Croades. Va viatjar a Acre i Adieta i es va entrevistar amb el soldà d’Egipte. Va retornar a Itàlia el 1220 i, tres anys més tard, va celebrar la Nit de Nadal en el bosc de Greccio.

Eren temps en què la fe cristiana es volia imposar amb la violència. El “no mataràs” havia quedat arraconat. El sant d’Assís maldà per convèncer els croats de la necessitat d’obeir aquest manament. Desatès i sense poder complir el seu objectiu, es va desplaçar a terra enemiga (Egipte) per predicar l’Evangeli.

Francesc va visitar, doncs, la terra que havia trepitjat Jesús. I no és difícil imaginar que la visió d’aquell indret convertit en un escenari de guerra i mort va impactar-lo.

I tampoc deu seu cap disbarat imaginar que Sant Francesc tenia aquella visió molt present quan va proposar fer la Missa de Nadal en una cova de Greccio. Fent allò, feia el mateix que els croats: recuperar els llocs sants. Però no els recuperava físicament, per la força, sinó amb l’esperit, amb la força de la fe. Els croats es volien apoderar dels llocs sants però no s’adonaven que la santedat ha de néixer de cadascú, no pot dependre en cap cas de la possessió o no dels llocs que va trepitjar Jesús.

Veiem, doncs, com el pessebre de Sant Francesc és un pessebre contemporani. No buscava recrear una escena de feia més de 1200 anys, sinó que volia transportar al seu temps l’experiència de la nit del Naixement.

De vegades ens escandalitzem quan veiem pessebres que representen escenes de l’actualitat, i no ens adonem que aquests són pessebres profundament franciscans.
Recordo el pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona del Nadal de 2004, en el que els barcelonins i barcelonines (representats en fotografies de mida real) passaven a formar part del pessebre i, en conseqüència, es convertien en adoradors del Nen Jesús: un pessebre 100% franciscà!

I recordo també haver vist en una exposició de pessebres un diorama que ens mostrava una escena de la Palestina actual després d’un recent bombardeig... Vet-ho aquí una visió franciscana de Terra Santa: una visió que ens mostra el sofriment que encara pateix la terra que veure néixer Jesús. Sant Francesc també va patir veient que Terra Santa era un lloc de guerra...

Sant Francesc no va pretendre reproduir històricament la cova de Betlem. No. La lliçó de Sant Francesc és una altra: quan fem el pessebre no estem representant una escena del passat sinó que hauríem de ser capaços de reflectir-hi la fe i l’esperança del nostre món d’avui.

Els nostres pessebres són actuals com aquell primer pessebre?




(Algunes idees d'aquest post estan extretes de l'article d'Aldo Angioletti "Francesco e l'ideazione del Presepio: consistente verità o semplice attendibilità spirituale?", publicat al número 231 d'Il Presepio (setembre de 2012)