16 d’abril del 2013

El primer pessebre (I) - El pessebre de Sant Francesc era un pessebre?

El pessebre de Sant Francesc era un pessebre?

Té bona part de raó l’Enric Benavent quan explica que l’afirmació que Sant Francesc d'Assís va fer el primer pessebre és un mite, una mena de llegenda fundacional del pessebrisme. Té raó si ens fixem en la part formal del que va fer Sant Francesc al bosc de Greccio la nit de Nadal de 1223. Efectivament, si ara poguéssim viatjar en el temps, i ens plantéssim al bell mig d'aquella missa, ens costaria molt reconèixer-hi un pessebre. Si més no un pessebre tal com l'entenem avui dia...

Només cal que llegim el relat que en fa Sant Bonaventura: En l’any tercer abans de sa mort, a l’objecte d’excitar la devoció a la memòria de la nativitat de l’infant Jesús, es disposà a celebrar-la amb tota la solemnitat possible a Castro Greccio. Per tal que no se’l pogués titllar de lleuger, consultà el seu pla al Papa, el qual li donà llicència, féu preparar una menjadora d’animals, hi portà fenc i menà al lloc escollit un bou i un ase. Foren cridats els frares, hi acudí el poble, la cova va ressonar de crits i es féu esplèndida i solemne aquella nit amb la claror de llums abundants i pels cants sonors de lloança. El baró de Déu estava davant de la menjadora, ple de pietat, abundós de llàgrimes i radiant de goig: quan acabà la missa solemne damunt la menjadora, Francesc cantà l’Evangeli. Després predicà al poble circumstant la naixença del Rei pobre, sense saber anomenar d’altra manera l’Infantó de Betlem, ple de tendresa, d’amor. Un cavaller virtuós i verídic, que per amor de Crist, deixada la milícia secular, estigué unit amb el baró de Déu, per gran familiaritat, el senyor Joan de Greccio, assegurà que ell veié un formós nin adormit dintre de la menjadora, que el pare Francesc prengué en els seus braços i el va fer adormir”.

Aquesta “missa curiosa” (així l'anomena Joan Amades a “El Pessebre”) no és un pessebre. O, millor dit, no s'assembla gaire a un pessebre popular com els que fem a casa o a un diorama dels que veiem a les exposicions. No s'hi assembla gens, si més no en la forma.

Però... el pessebre és només “forma”? ¿No hem afirmat en més d'una ocasió que el pessebre és molt més que una simple reproducció plàstica del Naixement de Jesús? No hem dit sempre que el pessebre és un món? Doncs si això és cert haurem de reconsiderar el plantejament inicial que fèiem sobre el “pessebre” de Sant Francesc.

Perquè potser sí que el pobrissó d'Assís no ens va ensenyar a fer bé la perspectiva o a posar la Sagrada Família al pessebre (en el pessebre de Sant Francesc no hi ha ni Sant Josep ni la Mare de Déu!!!), però, en canvi, ens va mostrar algunes coses molt més importants del que és, o hauria de ser, un pessebre.

I potser aquesta podria ser la primera lliçó que hauríem de treure del patró dels pessebristes: deixar de banda certes preocupacions que tenim a l'hora de parlar de pessebres i fixar-nos en l'essencial. Potser parlem del primer pessebre, del pessebre de Sant Francesc, amb molta lleugeresa. I penso que ens deixem perdre moltes coses. Intentaré parlar-ne més endavant.