28 de gener del 2013

Pessebres simbòlics a Perpinyà


« Une crèche de Noël particulièrement émouvante par sa simplicité et le symbolisme qui se’n dégagent, a été réalisé au Palais dus Rois de Majorque par le restaurateur de ce haut-lieu, M. Jacques Lladó. » Així comença el comentari del diari l’Indépendant (24/12/1978) sobre un dels pessebres que acostumava a fer el Sr. Jaume Lladó. En aquesta ocasió el pessebre estava construït en un dels calabossos del palau. L’articulista fa referència a l’emoció i al simbolisme d’aquest pessebre. « La crèche de Noël qui y a été aménagé est volontairement dépouillée, et l’ensemble constitue une vision propre à émouvoir grands et petits face au mystère de la Incarnation » Després d’explicar com el pessebre evoca la família i el treball, virtuts que diu estan començant a afeblir-se, acaba posant èmfasi novament en la capacitat de desvetllar emocions que té la instal•lació : « La rusticité et la simplicité de cette crèche ramènent au véritable esprit de la fête de Noël »

1979 pessebre simbòlic al palau dels Reis de Mallorca
L’any següent (30/12/1979) l’articulista de l’Indépendant, després de descriure el pessebre tradicional i les exposicions d’art de Nadal instal•lades al Palau dels Reis, passa a explicar de la següent manera el pessebre simbòlic del Sr. Lladó: “Lladó a placé une crèche d’un symbolisme dépouillé et cinglant sur notre monde, ses inégalités, ses paradoxes et ses injustices. Au pied d’une colonne surmontée d’une pierre figurant la grandeur et la décadence de l’empire roman, un berceau rustique rempli de paille ou repose un enfant. A coté de l’enfant une pancarte clame “J’ai faim! Tinc gana!”, tandis que l’on voit dans une poubelle des pains entiers, des bouteilles de champagne vides, et d’autres aliments négligentment jetés. Un tableau qui donne à réfléchir.”

L’any 1980 el titular de l’article parla « d’une crèche émouvante aun Palais des Rois”. El periodista explica que després de la missa del Gall celebrada al mateix Palau ningú va quedar insensible “a la beauté dépouillée de la crèche symbolique composée d’un berceau en bois garni de paille sur laquelle son déposées de tous petits vêtements d’enfant figurant la naissance du Christ, autour un collier du bœuf, une lanterne, la scie de Saint Joseph menuisier, une écheveau de laine prés duquel on imagine la vierge Marie, le houx…cet ensemble volontairement dépouillé pour solliciter la participation émotionnelle et imaginative du visiteur. » Tot seguit en un petit paràgraf el periodista descriu un pessebre que reprodueix un paisatge del Rosselló, destacant l’enginy tècnic que li dóna profunditat. 

Jaume Lladó amb una de les seves figures
Vull destacar d’aquests fragments de premsa el tractament que reben aquests pessebres simbòlics que feia el Sr. Lladó. Veiem com cada any es destaca el seu caràcter simbòlic, la voluntat del pessebrista de fer reflexionar al públic, de com aquests pessebres desvetllen l’emoció, de com demanen la complicitat emocional i la imaginació del visitant, de com parlen dels problemes del món actual, en relació al missatge de Nadal, de com fan entrar en el veritable esperit de Nadal... Cada Nadal, al costat d’aquest pessebre simbòlic el Sr. Lladó hi construïa també un pessebre d’estil català, com ell diu, representant paisatges del Rosselló, en un format semblant als diorames. En els articles de premsa també se’n parla d'aquests i es valora la destresa tècnica o la capacitat de reproduir un paisatge, normalment en un únic i breu paràgraf, sense cap referència a les reaccions dels visitants ni a l’impacte que generen.


2012 pessebre a la Catedral de Perpinyà