1 de desembre de 2012

Testimonis silenciosos del segle XX

(Article de Jordi Montlló Bolart publicat al butlletí número 9 d’El Bou i la Mula. Desembre de 2002)

El present article, segueix els objectius plantejats en relació a les moltes referències pessebrístiques que sovint s’amaguen entre histories publicades de temes molt diversos (veure butlletí núm.2 desembre de 1999). Us ofereixo l’exemple d’un llibre fet a base d’entrevistes. Les autores, Emma Aixalà i Patrícia Gabancho, fan un recorregut per la història del segle XX a casa nostra i la intrahistòria de quinze àvies. Quinze dones de procedències geogràfiques i socials heterogènies, però convergents amb el rol de dones. El seu testimoni explica “ .. la vida domèstica, en un temps en que les tasques de la llar eren absorbents i enutjoses; l’educació precària; la criança dels fills; la guerra vista des de la reraguarda amenaçada; la postguerra tan dura ... Que aquest testimoni contribueixi a enterrar definitivament uns usos i uns costums que tants cops van condemnar les veus de les dones al silenci i, la seva història, a l’amagatall dels fets emboirats”.

Si el llibre és interessant, no és precisament per les referències pessebrístiques que s’hi fa, que d’altra banda són escasses, cinc de les quinze entrevistades, sinó pels testimonis que ens ofereix. La metodologia utilitzada per presentar-nos aquests testimonis demostra un bon treball posterior a l’entrevista. És un tractament que depassa el típic llibre d’entrevistes. Aquí els testimonis s’apleguen, que no confonen, seguint una estructura específica que va repassant les experiències d’aquestes àvies a partir d’un doble eix: les diferents edats biològiques i els esdeveniments tant macrohistòrics (guerra civil, postguerra) com microhistòrics (nuviatge, casament, fills, treball...).

Text 1

Carme Pedarrós (1906) Pastora, minera i minyona de Bossòst (Vall d’Aran)
Carme Pedarrós recorda el pessebre, a la borda de Bossòst: Posàvem una mica de “verdura” i a sobre el naixement del Santo Cristo....”.

Text 2

Maria Joaquim (1898). Modista de Barcelona.
La mare feia el pessebre per Nadal i tenia tota la robeta del nen Jesús feta, perquè li feia una modista d’Alcoi que era amiga seva, rememora, sempre amb el detall precís, la Maria Joaquim”. “Al pessebre hi havia una figureta que rentava al riu i la mama feia rajar l’aigua del riu amb una lavativa”.

Text 3

Margarita Riera (1909) Casada amb l’empresari Miguel Torres. Relacions públiques. Vilanova i la Geltrú.
Per Nadal fèiem el pessebre i recordo haver anat a la Fira de Santa Llúcia el 13 de desembre, que ja es feia a la Catedral i pels voltants, per comprar figuretes i renovar el material. Cada any fèiem un magnífic pessebre” (Margarita Riera)

Text 4

Montserrat Moner (1905). Vídua de l’escriptor Joan Alavedra i professora de piano. Girona.
A Prada hi havia una colla de catalans refugiats .... Allà van llogar una petita casa i van passar estretors econòmiques, però la vida cultural era rica i van ser bastant feliços, com diu Montserrat Moner, avesada a veure el cantó positiu de les coses. Va ser a Prada on Joan Alavedra va donar a conèixer El Pessebre, un poema, un oratori, que havia començat quan estava presoner després del 6 d’octubre perquè la seva filla Maria li havia dit que volia uns versos on les figuretes de la fira de Santa Llúcia parlessin. El poema estava escrit en una llibreta qualsevol, que la nena va dur amb ella quan va marxar a l’exili. Ho van saber quan es van celebrar els Jocs Florals, l’any 1943: Joan Alavedra es va sentir obligat a presentar alguna cosa, com a signe de continuïtat, però no sabia què fer i la nena va treure la llibreta. El poema va guanyar la Flor Natural i, en sentir-lo llegir en la Gaia Festa, Pau Casals va decidir posar-li música” (232-233).

Aquest darrer text m’ha semblat que depassava l’experiència personal de la seva narradora, l’esposa de Joan Alavedra, ja que feia referència a un fet que transcendeix l’àmbit personal. Sense fer cap recerca extraordinària, tan sols intentant trobar el poema, vaig anar a parar al llibret explicatiu de la gravació del poema musicat. En aquest llibret J.A. explica l’origen. He pensat que seria interessant fer-ne la transcripció:

Aquesta obra és nascuda del desig d’un infant. La meva filla Maria, que aleshores tenia cinc anys, en atansar-se Nadal va demanar-me que li fes el pessebre. Sortírem un matí i, a les parades de les escales de la Catedral de Barcelona, compràrem el suro per a fer les muntanyes i la cova, la molsa per als prats, i les figuretes per a animar el paisatge. El muntàrem en un racó del menjador i, quan jo em pensava que el meu treball s’havia acabat i que no ens mancava, sinó, la vetlla de Nadal, cantar-hi tots plegats El noi de la mares, El rabadà, i El cant dels ocells, va demanar-me que n’hi fes un vers”.

El poema és molt més que un escrit folklòric, i no només per l’enorme transcendència a partir de la composició de Pau Casals. L’anunci del naixement de Jesús es va transformant poc a poc en un cant a La Passió. I és que el Nadal no es pot entendre, cristianament, sense la Pasqua. La Creu victoriosa, la Resurrecció, és el que dóna l’autèntic significat al Nadal. El naixement de Crist és important perquè aquell nen humil mor per a nosaltres i després Reneix. Quan morim naixem. Alhora és un poema fred en un context de passió per un poble, el català, i el de les llibertats que ha hagut d’exiliar-se. El compromís social i polític dels dos artistes (Pau Casals i Joan Alavedra) es reflecteix en aquesta obra. 
 
Hi ha altres llibres que us poden ajudar a trobar més informació. Sé que hi ha un llibre d’una de les filles de Joan Alavedra, de tipus biogràfic. Està publicat a França i no l’he llegit. Però sí que podeu trobar fàcilment una biografia de Pau Casals escrita per Joan Alavedra, on a la pàgina 99 parla d'El Pessebre (ed. Proa, 1969).

Autores: Emma Aixalà i Patrícia Gabancho
Edita: Edicions La Campana
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1999
Pagines: 281