23 de desembre de 2012

Les figures del pessebre, al pessebre!

Us reprodueixo el post que he publicat en el meu bloc, amb una petita reflexió sobre les figures de pessebre i sobre què és important del pessebre. Tot, a partir del diorama que aquest Nadal la meva família ha fet a l'exposició de l'Associació de Pessebristes de Mataró.

Detall del pessebre de la família
Dresaire - Loire. Nadal 2012
Fa temps que, a casa meva, hi viuen unes figures napolitanes i uns santons de la Provença. Farts d'estar sempre tancats en una vitrina, enguany han decidit formar part d'un pessebre. I sí, els podreu veure en el diorama que la meva família ha fet a la Presó, en el marc de l'exposició de pessebres i pessebre monumental de l'Associació de Pessebristes de Mataró.

Sóc dels que penso que, en el món del pessebre, no hi hauria d'haver massa normes. Fer el pessebre no hauria d'estar subjecte a cap llei, hauria de ser una expressió lliure del qui el fa. Però malgrat aquest convenciment, em permetreu que proposi la següent llei: tota figura que mai no hagi format part d'un pessebre no podrà ser considerada figura de pessebre. És clar que si aplico aquesta nova llei, la meva col·lecció de figures de pessebre quedaria reduïda de forma considerable... Per això, aquest Nadal, unes boniques peces que quedaven molt bé dins la vitrina de casa han experimentat per primera vegada el que representa estar en un pessebre.

Un pessebre que, tot sigui dit de passada, no és res de l’altre món. Qualsevol dels diorames que l’acompanyen el superen en qualitat tècnica i en hores invertides en la seva construcció.

Aquests dies m'he rellegit la crònica que va escriure Sant Bonaventura explicant la missa de la nit de Nadal de 1223, al bosc de Greccio. Allà, el patró dels pessebristes, Sant Francesc d’Assís, va fer el que sempre s’ha dit que fou el primer pessebre de la història. I em tranquil·litza comprovar com ell tampoc no es va preocupar massa ni de la perspectiva, ni de la construcció del paisatge... per no fer, ni tan sols hi va posar Sant Josep i la Mare de Déu!

Això sí, va tenir un gran interès en convocar als seus frares i a tota la gent del poble. Perquè, per sobre de tot, Sant Francesc volia viure el Nadal, volia compartir amb tothom el misteri del Naixement.

I, modestament, amb el pessebre que hem fet tota la família, també voldríem compartir amb vosaltres la vivència del Nadal. Us convidem a visitar-lo.