La
Noemí
és una jove mataronina que treballa d’auxiliar administrativa. Per
guanyar uns diners de més va decidir, ara fa uns anys, dedicar-se a
fer casetes de suro pels pessebres. Casetes de suro?
N. Sí.
Les casetes les fabrica una empresa que té un gran magatzem a un
poble del Maresme. Des d’allà distribueixen gairebé tota la feina
a fora: et porten el suro, t’ho porten tot, i tu amb allò fas les
casetes. El suro, per exemple, et ve a tires; aleshores cal tallar la
façana, després fer-li les portes, i també les finestres, amb un
retolador dibuixar tots els marcs... Et donen una mostra de la caseta
i les plantilles, i a partir d’aquí s’ha d’anar tallant el
suro i encolant... Abans ho feien amb cola blanca, però quan m’ho
van donar per fer la prova ho vaig fer amb silicona, aquesta de
pistola calenta, i va molt bé; és súper-ràpid.
Des d’aleshores fem totes les casetes així.
Sempre
fas el mateix model de caseta?
N. No,
són tres models els que faig normalment. Després, cap a final
d’any, faig un altre model que és una casa més grossa, que
aleshores va amb serradures. Has d’anar al bosc a buscar molsa
(perquè aquest model també porta un tros de molsa natural). És
entretingut, eh!
Però
tinc entès que vas molt ràpid...
N. Sí,
com una màquina! En faig unes 3.600 al mes...
I
tardes molt en fer una casa?
N. No
gaire. Les casetes les faig per tandes. Primer faig totes les
façanes, i així. A part, pot semblar que necessitis molt d’espai,
però ho vaig posant tot en caixes i ho apilono; aleshores quasi no
necessito espai. Amb el temps he anat millorant el sistema. Al
principi no les feia pas ni volent, les 3.600 casetes al mes; en feia
la meitat, si la feia!
Coneixeries
les teves casetes, en una botiga?
N. No.
Són totes fetes iguals i a més a més les posen en caixes. N’hi
van 30 per caixa.
I
aquesta fàbrica es dedica a fer només casetes de pessebre?
N. No.
També fan pous, figures de plàstic,... de tot. I ho comercialitzen
tot ells mateixos. Les casetes que jo faig es poden trobar a El
Corte Inglés,
a moltes paradetes de la fira de Santa Llúcia,... i a les botigues
de tot
a 100!
Pensa que és una empresa familiar i que s’hi dedica tota la
família. La nau que tenen és molt gran, impressionant, i donen
treball a molta gent. En molts casos, però, són jubilats que per
fer quatre calerons fan algunes casetes al mes...
I
les figures de plàstic, també les fan ells?
N. No.
Les compren. I la majoria són de la Xina. El que es fa aquí són
les casetes...
I
com és que vas començar a fer aquesta feina?
N. El
meu germà coneixia una noia que ho feia. En vaig fer unes de prova
i, mira... A part a mi m’agraden les coses manuals i se’m dóna
bé. Com que hi guanyo “peles” i m’agrada, doncs... Fixa’t
que aquest any vaig retardada, però normalment començo a fer-ne el
mes de febrer. Pensa que porto des de Nadal que no en faig ni una
i...
Tens
el “mono”?
N. Sí,
sí, tinc el “mono” de les casetes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada