29 de novembre de 2012

La gravadora

(Article de Jordi Montlló Bolart publicat al butlletí número 6 d’El Bou i la Mula. Abril de 2001)


Si el pessebrisme s’ha mantingut viu fins els nostres dies és perquè la gent l’ha mantingut, ha continuat construint el pessebre un any rera l’altre, de pares a fills, de generació en generació. Si algú creu que es pot mantenir una tradició sense comptar amb la gent està equivocat.

Aquesta llarga trajectòria no s’ha mantingut estructuralment inalterable, ben al contrari. Com totes les manifestacions de cultura popular ha anat mudant tipus, estructures i simbolismes. Algunes tradicions o costums al voltant del pessebre familiar s’han perdut, d’altres s’hi han incorporat, les tècniques han variat...

Aquesta riquesa d’experiències, ja que són fets vivencials, i la poca documentació que origina, fa que la transmissió oral esdevingui fonamental per l’estudi del pessebrisme en la seva dimensió més popular, més social. Per això us vull oferir un humil, però exquisit, testimoni de la Sra. Rosa que ens explica com feia les muntanyes quan era petita.
També us vull encoratjar a endegar la vostra petita tasca de recerca de testimonis orals, ja que de moment no hi hagut cap iniciativa institucional, associativa o universitària que s’hi hagi dedicat, i estem perdent dia a dia una gran font de documentació del pessebrisme.

Tècniques de construcció pessebrística

Muntanyes de carbó
Informant: Sra. Rosa Sabanza Ochoa
Data de naixement: 24 d’agost de 1932
Data: 19 de desembre de 1999
Informat: Jordi Montlló Bolart

M’explicava quin sistema utilitzava ella per fer les muntanyes del pessebre. El seu pare, el senyor Pedro López, treballava en el ferrocarril (a la RENFE ). Era cap d’estació, i entre d’altres llocs havia estat destinat a Navarra, Sueca (País Valencià) i el Port de Pajares a Astúries.

Llavors les màquines de tren anaven amb carbó mineral. Un cop consumit el carbó en finalitzar el trajecte s’havia de netejar la caldera i les restes de la combustió del carbó utilitzat, l’escòria que quedava es llençava. Llavors aquest material, aquesta escòria, que era rugosa i de color fosc de cremat, l’utilitzava per simular les muntanyes, col·locant un fragment damunt de l’altre moldejant les formes imitant els contorns de les muntanyes.