31 de juliol del 2012

El pessebre a Baviera



Cuadernos de temas navideños és una col·lecció de publicacions de temàtica pessebrista que edita l’Asociación Belenista de Gipuzkoa. Es va iniciar l’any 1973 i la dirigia el capellà Juan Pérez-Cuadrado, qui fou un dels animadors del pessebre a Donostia i un dels inspiradors, juntament amb Josep M. Garrut, de la Federació Internacional de Pessebristes. El cas és que en aquesta col·lecció s’hi han publicat alguns títols molt interessants. Fa unes setmanes vaig parlar del quadern signat per José Antonio Pagola. Avui us vull presentar el que va escriure Klaus Bayerl, Costumbres navideñas en Baviera (Donostia, 1995), un interessant recull de les tradicions bavareses al voltant del Nadal.

Entre d’altres temes, Bayerl ens explica què són els Christkindlmärkte (o, dit en català, els mercats del Nen Jesús). Es tracta de mercats que, per Nadal, es celebren a molts pobles de Baviera; del de Munich se’n tenen dades de l’any 1310; però el més famós i important és el de Nuremberg (que, de fet, actualment té tota una part de fira professional sobre articles nadalencs). 

Si sou d’aquells que decidiu a darrera hora on aneu de vacances, la lectura d’aquest llibret us pot inspirar i, qui ho sap, potser feu les maletes i aquest estiu viatgeu a Baviera. Un lloc que, entre d’altres encants, té el de ser una terra “d’interès pessebrista”.

Però sigui on sigui que passeu les vacances, que tingueu un bon estiu!

17 de juliol del 2012

Els carlins i els sants d'Olot



M'ha agradat llegir el llibre d'Alexandre Cuéllar i Bassols Els "Sants d'Olot". Història de la imatgeria religiosa a Olot (Olot, 1985). És d'aquells llibres que traspuen la passió del seu autor pel tema tractat, i això fa que el que hauria de ser una obra per erudits es llegeixi molt fàcilment.

M'ha agradat que Cuéllar exposi i comenti tots aquells elements que van portar a la creació del primer taller de sants d'Olot, però que no acabi de definir sobre quina va ser la principal motivació de Josep Berga, Joaquim Vayreda i Valentí Carrera a l'hora de fundar, l'any 1880, "El arte cristiano". La voluntat de donar sortida professional als alumnes de l'Escola de Belles Arts, el coneixement dels artesans de Saint Sulpice, a París, la vinguda a Olot d'artistes italians que treballaven el guix, el taller de sants que l'any 1871 Miquel Castellanas havia creat a Barcelona... són elements a tenir en compte a l'hora d'entendre per què van aparèixer els tallers de sants a Olot.

Cuéllar no és que no es mulli, al contrari, simplement deixa constància d'aquests fets i ens fa notar que és molt difícil explicar quines podien ser les motivacions darreres que van portar als fundadors d'”El arte cristiano” a fer aquell pas.

Amb tot, em permetreu que fantasiegi, i que faci una hipòtesi: a Olot van fer sants perquè es va perdre la tercera guerra carlina. És prou sabut que l'any 1883 Marian Vayreda (1853-1903) va entrar a “El arte cristiano” i, segons Alexandre Cuéllar, la seva aportació va ser decisiva per consolidar el negoci. Marian Vayreda va escriure Records de la darrera carlinada, una obra on evoca els records de la seva participació a l'estat major de Francesc Savalls. Si els carlins haguessin guanyat la guerra, Marian Vayreda, molt probablement, hauria assumit responsabilitats de govern. L'ideari tradicionalista i catòlic que es desenvolupava amb la creació d'”El arte cristiano” marcaria el govern dels carlins... Si els carlins haguessin guanyat la guerra... ¿hi hauria hagut la necessitat i el temps per crear el primer taller de sants? Qui ho sap... és una hipòtesi més per afegir a la llista...

7 de juliol del 2012

El caganer i el pessebre



Aquesta setmana vaig assistir a l'assemblea anual de l'Associació d'Amics del Caganer. Un acte que va ser molt agradable i on m'ho vaig passar molt bé.

Però el que en vull destacar és l'homenatge que s'hi va fer a l'Aurora Mas i a la seva filla Maria Aurora Castellano. L'Aurora és una artesana que ven les seves figures de pessebre a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. Fa més de 50 anys que hi assisteix! Les seves figuretes, de caire popular, han servit per fer milers de pessebres.

Entre els seus models hi ha varis caganers (més de 100!) i és per això que els Amics del Caganer li van dedicar aquest homenatge, merescudíssim.

Però mentre era allà vaig pensar que no hi ha cap entitat pessebrista, que jo sàpiga, que hagi fet cap reconeixement a l'Aurora. De fet, ni a l'Aurora ni a cap dels artesans de la fira... Tantes associacions pessebristes que hi ha a Catalunya, que en els seus estatuts diuen que volen promoure el pessebre, i a l'hora de la veritat s'obliden dels artesans que fan possible que el pessebre es faci a tantes i tantes llars...

En canvi, sempre que participo en actes dels Amics del Caganer quedo gratament sorprès del gran coneixement que els seus membres tenen del món dels figuraires. No se'ls escapa cap detall de la vida i obra dels Castells o de l'Aurora, dels Muns o dels Vidal...

Que per molts anys, doncs, els Amics del Caganer puguin continuar amb la seva tasca de promoció del caganer i, de retruc, del món de les figures de pessebre... i a veure si els pessebristes n'aprenem, dels Amics del Caganer!

2 de juliol del 2012

Nadala d'Alfred Opisso


El Nadal de 1954 el Centre Parroquial Foment Mataroní, de Mataró, va felicitar el Nadal amb aquesta il·lustració d'Alfred Opisso (Barcelona, 1907 - Mataró, 1980). Aquest artista, vinculat a Mataró, era fill de Ricard Opisso.

Les nadales són una bona font d'iconografia pessebrista. Més d'un artista ha representat el Naixement per a il·lustrar una nadala. Seria bo anar-ne fent un recull.