3 de maig de 2012

Una il·lusió que es fa realitat (o no)


El darrer post publicat en aquest bloc m'ha fet pensar en la publicació que vam editar l'any 1991 i els continguts de la qual bàsicament me'n vaig fer càrrec jo. Us en reprodueixo la portada.

Repassant ara aquella publicació hi veig clarament que estava feta amb més bona fe que altra cosa, però amb il·lusió. I això darrer, en aquest cas, no ho dic amb ironia.

Aquells anys compartia amb en Josep Mola i l'Enric Pons la il·lusió de que s'arribés a fer realitat un Museu del Pessebre de Catalunya. Ningú ha reconegut prou tots els esforços que aquests dos pessebristes van fer, i encara fan, pensant en el futur del pessebrisme català.

Ara, aquella il·lusió ha quedat esmicolada. D'aquell embrió de Museu no en queda res. I, el que és pitjor, no sé veure enlloc una alternativa amb cara i ulls. Caldrà esperar temps millors...





8 comentaris:

Galderich ha dit...

Crec que la solució més factible seria fer-lo a l'Església de Betlem. Però suposo que els impediments deuen ser prou grans perquè sigui difícil.

Jordi Montlló ha dit...

Algú de vosaltres aniria a l'advocat per curar una grip? o a comprara peix a la fleca? o demanaria a un escultor que li fes els plànols de la casa? Doncs, perquè no consulteu professionals de la museologia per fer museus? Algú recorda que es va fer un projecte museològic?
Aviat es podrà consultar aquest projecte al bloc elpessebredelamula

Ara plorareu com una dona (aforisme políticament incorecte) el que no vau defensar com homes?

Enric Benavent ha dit...

El Museu del pessebre de Catalunya no ha tirat endavant per la miopia dels propuis pessebristes. Encara recordo la patètica reunió de Federació on es va valorar el projecte museoloògic. Hi havia una distància de dos segles entre el que defensaven alguns pessebristes (model de museu del segle XIX) i el que es proposava al projecte (model de museu del XXI).

El gest més destacat de l'actual presidència de la Federació vers el Museu de Sant Vicenç ha estat llogar un camió per retirar les peces.... no deixa de ser significatiu. D'altra banda fa uns mesos, inaguraven a Montblanc un Museu del pessebre de Catalunya (un altre) d'iniciativa privada i que l'endemà de la inauguració, amb totes les autoritats hagudes i per haver, no es podia obrir al públic, i em sembla que hores d'ara encara no es pot visitar....

A mi em preocupa ara el futur de tot el material del museu. Qui en té custòdia? amb quins objectius? Amb quina garantia i transparència?

Jordi Montlló ha dit...

Encara recordo com una de els coses més criticades del projecte fou que en l'àmbit de diorames, que era 1/5 part del projecte i que s'establien criteris de substitució permanent per fer circular el màxim número possible de diorames d'arreu, es projectaven dues alçades diferents: una la "normal" argonòmicament estandard i una inferior per a infants i persones amb mobilitat reduïda (cadires de rodes). Així doncs podem dir que la Federació de Pessebristes de Catalunya va vetar un projecte que volia integrar persones amb capacitat limitada a les exposicions de diorames. Chapeau senyors!!!!!!

Jordi Montlló ha dit...

Encara recordo com una de els coses més criticades del projecte fou que en l'àmbit de diorames, que era 1/5 part del projecte i que s'establien criteris de substitució permanent per fer circular el màxim número possible de diorames d'arreu, es projectaven dues alçades diferents: una la "normal" argonòmicament estandard i una inferior per a infants i persones amb mobilitat reduïda (cadires de rodes). Així doncs podem dir que la Federació de Pessebristes de Catalunya va vetar un projecte que volia integrar persones amb capacitat limitada a les exposicions de diorames. Chapeau senyors!!!!!!

Antoni Dorda i Ventura ha dit...

Dins del món pessebrista el diorama té massa importància, bé més que el diorama aquells que el defensen com si fos el tot en aquest món, tant que no veuen més enllà. Recordo un diorama de construcció genial, que el seu autor en posar les figures, es va decidir per un Sant Josep amb els dos braços arrepenjats damunt d'un bastó, però compte! no hi va posar el palet! Un diorama genial, espatllat per un detall sense importància: la figura arrepenjada en l'aire. (Els hi agrada tant el diorama, que fins i tots les figures els hi son sobreres) I a aquest senyors se'ls hi ha d'explicar un projecte museològic? Se'ls ha d'explicar que no només es tracta d'acumular diorames i figures, sino d'investigar, estudiar, restaurar, acumular informació bibliogràfica, seguir uns criteris científics? Crec que és parlar a una paret. I d'altra banda hi ha el tema polític, per molts parlar de pessebres és parlar d'un tema de capellans i d'anar a missa, no hi veuen tradició, cultura, història... De fet no hi veuen res, tenen un tel als ulls.

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Com vaig fer el post, posant amb "il·lusió...." en cap moment vaig pensar en aquesll escrit, però la intuició fa males pasades, jajaja

Tiribiri ha dit...

No està mal tenir un museu del pessebre, però de vegades cal pensar si tenir pessebres durant tot l’any no afecta al pessebrisme?? Jo estic d’acord a que hi hagi un centre sobre l’estudi del pessebrisme, del seu món ,dels seus inicis, i com mica en mica passa de ser una cosa únicament religiosa a donar-li un valor afegit, formar part de la nostra tradició, penseu que moltes persones fem el pessebre per tradició... És una llàstima que tot i que es va aconseguir un edifici o un espai dedicat exclusivament al pessebre es deixi perdre, desconec el per què , la gent quan pensa en pessebre pensa en alguna cosa que està parat en el temps i que només és una fa pel Nadal... (molts polítics tenen la mateixa visió)
Un museu del segle XXI no és una exposició permanent de pessebres, o posar figures de grans escultors.... Les coses estan difícils, però està en les nostres mans canviar la imatge que moltes entitats i moltes persones podem donar al nostre món del pessebre, com s’ha dit per aquí els diorames tenen molt de pes, però es poden fer exposicions temàtiques sobre la importància dels reis al pessebre, el perquè del caganer, o la manera de fer pessebres a casa nostra....hi ha tant camí per recórrer que es veu un projecte a anys llum... no ens ha de fer por evolucionar....

Abel