Ens hem tornat tan esclaus de la imatge que ens hem oblidat del so. No em refereixo a la música, sinó a la veu. La gent continua escoltant la ràdio però, què en queda d'aquella veu que ho envaïa tot? Busquem imatges estàtiques i imatges en moviment però, i la veu? La recorda algú? I d'abans que s'enregistrés la imatge, què en queda de la veu dels espectacles radiats, dels serials? I el teatre enregistrat directament en disc en els escenaris? Algú visita les fonoteques? Hem oblidat que existeixen? O les fonoteques s'han oblidat de nosaltres. Amb la desaparició del vinil i dels antics discs de pissarra, una bona part de la música i dels enregistraments de veu en general han deixat de ser comercial i es perdrà en els arxius sonors.
Durant el primer terç del segle XX, i sobretot amb l'aparició de la ràdio, a més de música s'enregistraven escenes dramàtiques i còmiques, i fins i tot obres de teatre. L'arxiu que podeu escoltar a continuació, Nochebuena republicana, és una gravació de 1931, de l'escriptor i autor teatral de sainets i revista, Manuel Fernández Palomero (?-1949), interpretat per l'actor còmic Francisco Gallego Galleguito. Va ser enregistrat per Parlophon Electric, a Barcelona, el mateix any de la proclamació de la II República.
La narració escenifica un pessebre durant el primer Nadal democràtic "per la gràcia de Déu i d'Alcalá Zamora" on, en clau d'humor i no poca ironia, les figures han estat substituïdes per polítics, escriptors i personatges populars de l'època.
6 comentaris:
Em embla un document fantàstic. Moltes gràcies per compartir-lo. El pessebrisme és un conjunt d'activitats, unitats i relacions que ha generat i genera un patrimoni cultural que caldria tractar de forma global. Tot i que la majoria de pessebristes encara no ho han entès. Així anem.
Molt interessant aquesta aportació, com sempre.
El que passa Jordi és que a la majoria de pessebristes aquestes coses no els interessen, i, de fet, no tenen per que interessar a tothom qui fa pessebres.
Aquí ens reunim alguns que ens interessa el pessebre de forma global i d'això en gaudim molt. La diversitat del pessebrisme admet que hi hagi pessebristes que no s'interessin per res més que fer el pessebre. Doncs molt bé.
El que passa és que la gent es mira molt el melic i si només fos això rai; però a més de no fer res tampoc deixen fer.
La gràcia del Bou i la Mula és la visió àmplia del fenòmen pessebrista i per això és un plaer poder compartir, i fer arxiu, de tot el que encara que sigui tangencial toqui el tema.
Com sempre cadascú s'interessa pel que vol i rebutja el que no entra dintre dels seus estàndars però no saben el que es perden!
Jo sempre m'havia mirat el món del pessebrisme des de una segona fila, quan vaig decidir entrar-hi, vaig trobar-me dos mons, ben deferents. L'un tancat i poc accessible i l'altre obert on m'he sentit ben rebut i tractat. Hi ha món per tothom, i tot és respectable i fins i tot necessari, tanmateix però, jo em quedo amb i en el segon.
Vaja, això em sona! :)
Gràcies per fer-lo córrer.
Publica un comentari a l'entrada