Nadó és una novel·la, amb un cert to poètic, de Ramon Surinyach Senties escrita l’any 1933, en plena república, en la que relata la quotidianitat d’un barri de l’extraradi, que l’autor anomena “el meu Pessebre”.
Descriu alguns dels personatges del barri, tots ells gent humil: el pescador d’estrelles, la professora de cant, el fanaler, el corredor d’assegurances, el corrector de proves, el viatjant de comerç i l’actriu dramàtica.
El capítol final que porta per títol “Tots, el nen abandonat nu”, relata la troballa d’un infant abandonat al barri. Al seu voltant s’apleguen tots els personatges ”totes les figures humils del meu Pessebre”. Cadascú s’hi apropa des del que és i aportant allò que pot aportar.
El nen era de tots, era del barri “i el barri era com la representació de la Humanitat”. “Cada dia anaven a preguntar per ell i li portaven coses. El millor que tenien. Coses, però, totes de simplicitat. I sempre el volien veure i tocar.”“En el mocador on anava embolcallat l’infant hi havia un paperet escrit enganxat amb una agulla”(…) “Però el paperet deia només el dia que va néixer. Va néixer el dia de Nadal”.
La història es una clara posada al dia del relat el naixement de Jesús, des d’una perspectiva humana, laica o es deixa veure la sensibilitat de l'autor per la gent humil. Pel moment en què va ser escrita em fa pensar en aquella tan comentada necessitat de traslladar la historia arquetípica i intemporal del naixement de Jesús al moment present. Em fa pensar en els pessebristes que intenten donar una nova visió del Pessebre. Surinyach va fer exactament això amb la seva novel·la.
1 comentari:
És veritat, és una actualització del concepte de Pessebre i "els pastorets" que el van a adorar.
A més la coberta és d'en Junceda!
Publica un comentari a l'entrada