Una novel·leta infantil original d'en Martí Pla i Bachs amb dibuixos d'A. Borrás que es va publicar a Barcelona l'any 1924 ens mostra l'ambient pessebrístic i social de l'època. Com tantes altres produccions de l'època té un to clarament moralitzant:
Una família amb dues filles que fan el pessebre cada any. El pare és qui se n’ocupa principalment i s’hi dediquen força hores. Muntanyes de suro, vegetació, un riu de ciment per on circula l’aigua, unes boniques figures…
Un bon dia el pare es posa greument malalt i la família entra en l’espiral de la pobresa… Un dia la Fill gran se’n va a les golfes a plorar i ensopega amb la caixa del pessebre. La tristor augmenta en pensar que aquell any el seu pare no estaria per fer pessebre i que no tenint diners no podrien tampoc comprar molsa i d’altres coses que sempre feien falta.
Quan la medicina que pren el pare s’acaba, decideix anar a la Fira de Santa Llúcia a vendre les figures del pessebre amb la il·lusió de tenir diners per comprar més medicines. Passen els dies i no ven res, fins que una nena rica la veu plorant i li pregunta què li passa. Quan ella li explica, li dóna un grapat de monedes de plata, li demana la seva adreça i li diu que agafi les figures i se’n torni a casa.
L’endemà la nena rica es presentà a la casa amb un criat qui se n’ocupà de muntar el pessebre. Al vespre la mare, les dues filles i la nena rica resaven una salve davant del pessebre per ajudar al seu pare qui restava allà al costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada