27 de maig del 2011

Pessebre modern

El Manual del Pessebrista escrit pel caputxí P. Andreu de Palma l'any 1927 ens ofereix algunes mostres de com a principis del segle XX hi havia una certa dialèctica en el món pessebrista. Es justifica la publicació d'aquest manual per la davallada que havia sofert el pessebrisme en els anys anteriors, segons diu en el pròleg el president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, Francesc de P. Badia.


El P. Andreu remarca tres eixos que ha de seguir el pessebre: el rigorisme bíblic i litúrgic, el foment de l’art pessebrístic a les llars cristianes i l’espiritualitat dels pessebres. En diverses ocasions es refereix a la necessitat de cenyir-se a la veritat històrica, afirmació que lògicament cal contextualitzar en un moment on això preocupava als estudiosos del fet cristià.


Vull destacar un text citat en aquest llibre escrit per Joaquim Renart l'any 1926: "Potser arribarem també al pessebre modern, no solament de concepció, més també d'estructura. Enguany alguna cosa ja s'ha fet amb força succés. Hem vist representat en un pessebre multituds que van a cercar la llum del Naixement; gent de ciutat i del camp, cavallers i automobilistes, criats, modistes, rics senyors, etc., seguits per frares caputxins com a pastors guiadors. Recordem-nos que modernitat feien els grans mestres de l'antigor vestint els personatges que anaven a adorar l'Infant Jesús abillats amb vestits contemporanis. Recordem-nos de les estampes de Durer, on sant Josep porta a la mà el barret de copa dels burgesos de Nuremberg."

A propòsit d'aquest text el P. Andreu de Palma remarca que: la tendència modernista no és el mateix que l'anacronisme. Un realisme modern ben orientat podria passar verament com un altre simbolisme pessebrístic. El realisme si és simbòlic pot arribar a la categoria de lliçonari.

Aquestes afirmacions son valuoses per que ens parlen de com als anys 20 el pessebre era una realitat viva, amb diferents interpretacions, amb diversitat de mirades. Fins i tot des d'una mentalitat, podriem dir clàssica, es reconeix la possibilitat d'expressar el pessebre d'altres maneres

1 comentari:

Galderich ha dit...

Molt interessants reflexions entre anacronisme i modernitat... una cosa més per prendre dels nostres avantpassats pessebristes!