30 de gener del 2011

Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme a Catalunya


De la “campanya pessebrista” de l’any 2010 se’n poden destacar dos fets: la Biennal del Pessebre Català, presentada a Castellar del Vallès, i la Trobada de Pessebristes de Catalunya, celebrada a Mataró el dia 12 de desembre.
Ambdós esdeveniments tenen alguns trets en comú. Tant en la Biennal com en la Trobada els organitzadors van intentar renovar el plantejament d’uns actes que, amb els anys, podien haver quedat un pèl fossilitzats. Tant en la Biennal com en la Trobada es va apostar decididament per projectar el pessebre a la societat, buscant suprimir al màxim l’endogàmia que en alguns moments aquests esdeveniments hagin pogut tenir. I tant en l’organització de la Biennal com en la de la Trobada hi trobem membres d’El Bou i la Mula que hi han participat activament.
Amb tot aquest tragí no ens ha d’estranyar que aquest bloc hagi passat per alt un dels altres esdeveniments pessebrístics del passat Nadal. Es tracta de la publicació del llibre Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme a Catalunya. Un llibre editat per Caixa Laietana i per l’Associació de Pessebristes de Mataró, que va ser l’obsequi que van rebre tots els assistents a la Trobada de Pessebristes celebrada a Mataró.
Aquest llibre és obra de dos membres del nostre col·lectiu: l’Albert Dresaire i en Jordi Montlló. I, de fet, cal buscar l’origen de la seva publicació en un projecte impulsat, en el seu moment, per El Bou i la Mula: l’inventari de la col·lecció de figures de pessebre de l’Associació de Pessebristes de Mataró en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), que promou el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
El llibre, curosament il·lustrat, presenta una tria selectiva de les prop de 3000 peces inventariades (tipologia, personatge, material, autor...) i exposa de forma clara, ordenada i entenedora aquest patrimoni cultural, agrupat en capítols temàtics i rigorosos criteris documentals. El president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, en la presentació del llibre afirma el següent: “Molt sovint, els figuristes de pessebres no són prou tinguts en compte i, amb el seu estudi, Albert Dresaire i Jordi Montlló han fet un pas important, amb un encert i una profunditat envejables”. En el pròleg, el Dr. Jaume Aymar, professor titular de la Universitat Ramon Llull, fa un merescut elogi de la tècnica del diorama i el ressò popular que tingueren i segueixen tenint els pessebres que realitzà fra Gilbert Galceran, monjo de Solius, traspassat el 2009.
Cenyint-se a la col·lecció de l’Associació de Pessebristes de Mataró, entitat fundada el 1935, els autors remarquen la influència de l’Escola de Barcelona i, per extensió, l’Escola Catalana, en la tècnica de fer pessebres. Entenen el pessebrisme com un ens viu, en contínua evolució, i analitzen l’obra de molts figuristes catalans en la col·lecció abans esmentada (Carratalà, Masdeu, Castells, Daniel, Duran, Teixidor, Traité i l’escola olotina...) sense oblidar els figuristes de més enllà de Catalunya (Mayo, Pérez, l’escola murciana, l’escola napolitana, Amèrica del Sud...) Un capítol del llibre també s’ocupa dels constructors de figures mataronins. L’Associació de Pessebristes de Mataró ha tingut l’honor de ser la primera entitat pessebrista en tenir la seva col·lecció inventariada dins el patrimoni etnològic català.
La publicació d’aquest llibre és, en definitiva, una bona notícia per al món del pessebrisme. Però això no ens ha de despistar que queda molta feina per fer en la línia de fer recerca i difusió del gran patrimoni que són les figures de pessebre.
De moment el llibre es pot adquirir directament a l’Associació de Pessebristes de Mataró, si bé el nostre col·lectiu, a fi d’ajudar a la seva difusió, també en ven des de la pàgina web.

2 comentaris:

Antoni Dorda i Ventura ha dit...

Un llibre exel.lent, molt ben treballat.

Jordi ha dit...

Crec que el més destacable de la temporada 2010, no ha estat precisament la Bienal de Castellar, presentada de forma molt barroera i precipitada, amb diorames que tenien figures per terra. N'esperavem molt més de la Bienal. Realment no servirà pas de model per a les properes.
Si que quedaran al nostre record, els actes del 25 aniversari de la fundació de la Federació Catalana de Pessebristes. En especial l'exposició al museu etnogràfic de Barcelona, molt bén presentada.