19 de gener del 2011

Bons desigs per al nou any


Aquest Nadal ens hem tornat a trobar a l’entorn d’ aquesta afició que ens uneix vers aquest conjunt d’objectes significatius per nosaltres, que esdevenen identificacions de la nostra voluntat de parlar-ne, d’estudiar-lo, de difondre’l.. Continuem creient, i ens apassiona, aquest joc significatiu del Nadal,.. i d’un dels elements primordials del seu embolcall tradicional a casa nostra: el pessebre.
Aquesta afició ens fa hereus de la seva significació i actualització dins de la cultura popular, i de la identitat cristiana que ens ha dut a conèixer-lo i a estimar-lo. Al mateix temps ens fa reivindicadors del seu art... com eina d’expressió dels sentiments, creences o costums de la gent de nostre temps. I fent-ho revivim la historia de l’imaginari personal o col·lectiu de la representació artística i popular del Nadal.
Abans que la paraula Déu fos entre nosaltres els homes ja hi érem: evolucionant, reconeixent-nos, transformant l’entorn i creant aquest món humà, artificial, anomenat cultura, que és la llera per on circulen les vides de les persones i és el caliu que et dóna nom i significat com a ésser humà allà on neixes i et reconeixes.
Dins de les nostres humanes incògnites i creences, Déu va prenent forma des del sentiment, vers la fe i s’engendra dins de la vida humana més enllà de la pròpia realitat com a necessitat de saber qui som i què hi fem en aquesta vida. Per aquest motiu, i amb l’evolució del intel·lecte humà, som conscients que la humanitat té sentit perquè Déu ens ha creat..
Què és el pessebre i qui el fa?
El pessebre el fa la gent normal, les persones que ja hi ha en el món abans de Jesús. Justament el conjunt de representacions a l’entorn del naixement són la representació: local, tradicional i costumista de la realitat humana del quotidià.
El primer pessebre l’anomenem així perquè Sant Francesc va acollir a l’entorn del la representació de la Nativitat a les persones properes, als veïns, als amics: “els que ja hi eren i els que l’esperaven..”. Aquests convidats a la representació del naixement de l’Infant Jesús foren com les figures del pessebre, el primer grup de gent tocada en el cor per la presencia de Jesús en el món que volien ser els primers en apropar-s’hi, en ser-hi allà presents.
Què és pessebre sinó el reclam de la nostra presència a la crida a reconèixer l’Infant, a ser-hi protagonistes de primera fila; és crida a deixar les feines, les llars i a anar a trobar Déu en mig de la humanitat... Jesús és l’impacte directe de Déu present en mig de nosaltres: Jesús és el regal de Déu a la humanitat !
Cada cop que fem un pessebre des de les nostres arts personals o capacitats creatives, el que fem és donar vida al punt de trobada entre Déu i l’ésser humà: “al contacte real”.I per això creem i recreem aquesta realitat des del nostre imaginari.. I quan ho fem, ho fem conscients de voler acostar de nou a aquesta creació, que és el “nostre pessebre”, a la família, als clients, als amics, als espectadors de la nostra obra, ... a fi de donar vida al fet imaginari de Déu entre mig de nosaltres: Jesús és el regal de Déu en mig de la nostra vida!.
I nosaltres, els del Bou i la Mula, volem continuat regalant, reproduint, recuperant, explicant, estudiant i vivint aquest joc de llum que tenim dins del cor, un sentiment senzill, complex i alhora pla, arrelat en el costum, la cultura i, que ens identifica davant del món.
Per molts regals i per molts anys amics!
JOSEP M. FONT - President del Col.lectiu El Bou i la Mula