30 de gener del 2011

Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme a Catalunya


De la “campanya pessebrista” de l’any 2010 se’n poden destacar dos fets: la Biennal del Pessebre Català, presentada a Castellar del Vallès, i la Trobada de Pessebristes de Catalunya, celebrada a Mataró el dia 12 de desembre.
Ambdós esdeveniments tenen alguns trets en comú. Tant en la Biennal com en la Trobada els organitzadors van intentar renovar el plantejament d’uns actes que, amb els anys, podien haver quedat un pèl fossilitzats. Tant en la Biennal com en la Trobada es va apostar decididament per projectar el pessebre a la societat, buscant suprimir al màxim l’endogàmia que en alguns moments aquests esdeveniments hagin pogut tenir. I tant en l’organització de la Biennal com en la de la Trobada hi trobem membres d’El Bou i la Mula que hi han participat activament.
Amb tot aquest tragí no ens ha d’estranyar que aquest bloc hagi passat per alt un dels altres esdeveniments pessebrístics del passat Nadal. Es tracta de la publicació del llibre Les nostres figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme a Catalunya. Un llibre editat per Caixa Laietana i per l’Associació de Pessebristes de Mataró, que va ser l’obsequi que van rebre tots els assistents a la Trobada de Pessebristes celebrada a Mataró.
Aquest llibre és obra de dos membres del nostre col·lectiu: l’Albert Dresaire i en Jordi Montlló. I, de fet, cal buscar l’origen de la seva publicació en un projecte impulsat, en el seu moment, per El Bou i la Mula: l’inventari de la col·lecció de figures de pessebre de l’Associació de Pessebristes de Mataró en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), que promou el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
El llibre, curosament il·lustrat, presenta una tria selectiva de les prop de 3000 peces inventariades (tipologia, personatge, material, autor...) i exposa de forma clara, ordenada i entenedora aquest patrimoni cultural, agrupat en capítols temàtics i rigorosos criteris documentals. El president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, en la presentació del llibre afirma el següent: “Molt sovint, els figuristes de pessebres no són prou tinguts en compte i, amb el seu estudi, Albert Dresaire i Jordi Montlló han fet un pas important, amb un encert i una profunditat envejables”. En el pròleg, el Dr. Jaume Aymar, professor titular de la Universitat Ramon Llull, fa un merescut elogi de la tècnica del diorama i el ressò popular que tingueren i segueixen tenint els pessebres que realitzà fra Gilbert Galceran, monjo de Solius, traspassat el 2009.
Cenyint-se a la col·lecció de l’Associació de Pessebristes de Mataró, entitat fundada el 1935, els autors remarquen la influència de l’Escola de Barcelona i, per extensió, l’Escola Catalana, en la tècnica de fer pessebres. Entenen el pessebrisme com un ens viu, en contínua evolució, i analitzen l’obra de molts figuristes catalans en la col·lecció abans esmentada (Carratalà, Masdeu, Castells, Daniel, Duran, Teixidor, Traité i l’escola olotina...) sense oblidar els figuristes de més enllà de Catalunya (Mayo, Pérez, l’escola murciana, l’escola napolitana, Amèrica del Sud...) Un capítol del llibre també s’ocupa dels constructors de figures mataronins. L’Associació de Pessebristes de Mataró ha tingut l’honor de ser la primera entitat pessebrista en tenir la seva col·lecció inventariada dins el patrimoni etnològic català.
La publicació d’aquest llibre és, en definitiva, una bona notícia per al món del pessebrisme. Però això no ens ha de despistar que queda molta feina per fer en la línia de fer recerca i difusió del gran patrimoni que són les figures de pessebre.
De moment el llibre es pot adquirir directament a l’Associació de Pessebristes de Mataró, si bé el nostre col·lectiu, a fi d’ajudar a la seva difusió, també en ven des de la pàgina web.

19 de gener del 2011

Bons desigs per al nou any


Aquest Nadal ens hem tornat a trobar a l’entorn d’ aquesta afició que ens uneix vers aquest conjunt d’objectes significatius per nosaltres, que esdevenen identificacions de la nostra voluntat de parlar-ne, d’estudiar-lo, de difondre’l.. Continuem creient, i ens apassiona, aquest joc significatiu del Nadal,.. i d’un dels elements primordials del seu embolcall tradicional a casa nostra: el pessebre.
Aquesta afició ens fa hereus de la seva significació i actualització dins de la cultura popular, i de la identitat cristiana que ens ha dut a conèixer-lo i a estimar-lo. Al mateix temps ens fa reivindicadors del seu art... com eina d’expressió dels sentiments, creences o costums de la gent de nostre temps. I fent-ho revivim la historia de l’imaginari personal o col·lectiu de la representació artística i popular del Nadal.
Abans que la paraula Déu fos entre nosaltres els homes ja hi érem: evolucionant, reconeixent-nos, transformant l’entorn i creant aquest món humà, artificial, anomenat cultura, que és la llera per on circulen les vides de les persones i és el caliu que et dóna nom i significat com a ésser humà allà on neixes i et reconeixes.
Dins de les nostres humanes incògnites i creences, Déu va prenent forma des del sentiment, vers la fe i s’engendra dins de la vida humana més enllà de la pròpia realitat com a necessitat de saber qui som i què hi fem en aquesta vida. Per aquest motiu, i amb l’evolució del intel·lecte humà, som conscients que la humanitat té sentit perquè Déu ens ha creat..
Què és el pessebre i qui el fa?
El pessebre el fa la gent normal, les persones que ja hi ha en el món abans de Jesús. Justament el conjunt de representacions a l’entorn del naixement són la representació: local, tradicional i costumista de la realitat humana del quotidià.
El primer pessebre l’anomenem així perquè Sant Francesc va acollir a l’entorn del la representació de la Nativitat a les persones properes, als veïns, als amics: “els que ja hi eren i els que l’esperaven..”. Aquests convidats a la representació del naixement de l’Infant Jesús foren com les figures del pessebre, el primer grup de gent tocada en el cor per la presencia de Jesús en el món que volien ser els primers en apropar-s’hi, en ser-hi allà presents.
Què és pessebre sinó el reclam de la nostra presència a la crida a reconèixer l’Infant, a ser-hi protagonistes de primera fila; és crida a deixar les feines, les llars i a anar a trobar Déu en mig de la humanitat... Jesús és l’impacte directe de Déu present en mig de nosaltres: Jesús és el regal de Déu a la humanitat !
Cada cop que fem un pessebre des de les nostres arts personals o capacitats creatives, el que fem és donar vida al punt de trobada entre Déu i l’ésser humà: “al contacte real”.I per això creem i recreem aquesta realitat des del nostre imaginari.. I quan ho fem, ho fem conscients de voler acostar de nou a aquesta creació, que és el “nostre pessebre”, a la família, als clients, als amics, als espectadors de la nostra obra, ... a fi de donar vida al fet imaginari de Déu entre mig de nosaltres: Jesús és el regal de Déu en mig de la nostra vida!.
I nosaltres, els del Bou i la Mula, volem continuat regalant, reproduint, recuperant, explicant, estudiant i vivint aquest joc de llum que tenim dins del cor, un sentiment senzill, complex i alhora pla, arrelat en el costum, la cultura i, que ens identifica davant del món.
Per molts regals i per molts anys amics!
JOSEP M. FONT - President del Col.lectiu El Bou i la Mula

12 de gener del 2011

Actualitzar el pessebre, a la revista FOC NOU



El darrer número de l'any 2010 de la revista FOC NOU inclou dos articles que fan referència al tema dels Nous llenguatges i de la necessària actualització del pessebrisme. Un és de l'Enric Benavent , i l'altre del Josep M. Font (publicat l'any passat al nostre dossier "10 anys amb el Bou i la Mula").

La revista FOC NOU és una veterana i prestigiosa publicació sobre pensament cristià. ës un honor per al nostre col.lectiu poder aparèixer en les seves pàgines aportant reflexions d'actualitat sobre el pessebre.

10 de gener del 2011

On posem Sant Francesc?



No deixa de ser un “divertimento”, però l’altre dia vaig intentar imaginar que Sant Francesc d’Assís volia celebrar la nit de Greccio en els nostres dies, i a Catalunya. Sent com és el patró dels pessebristes, entre tots hauríem de trobar-li un lloc per acollir-lo i deixar-li fer la representació del que la tradició diu que va ser el primer pessebre de la història.
Però, on el voldrien? Em costa imaginar que trobés ubicació en cap de les moltes i bones exposicions que les entitats pessebristes de casa nostra organitzen cada Nadal. Fa anys, per exemple, que visito l’exposició de Betlem, a Barcelona; una mostra importantíssima, referència del pessebrisme a nivell mundial; però en tots aquests anys no hi he vist cap altra mena de pessebre que no sigui un diorama: Sant Francesc i la seva cova de Greccio no hi tindrien lloc, a Betlem. I així podríem anar posant l’exemple de tantes i tantes mostres de pessebres que presenten les nostres associacions pessebristes.
Tot això ho pensava l’altre dia tot visitant la Biennal del Pessebre Català, i més concretament l’exposició dedicada als nous llenguatges per al pessebre. Si els pessebristes haguéssim d’acollir a Sant Francesc d’Assís i la seva visió del pessebre, segurament on encaixaria millor és en aquesta mostra, petita però interessantíssima, que enguany podem visitar al primer pis del local dels pessebristes de Castellar del Vallès.
Les obres que es presenten a l’exposició “Nous llenguatges per al pessebre” ens presenten, certament, noves maneres de fer i de mirar el pessebre. I tot i que Sant Francesc va ser-ne ”l’inventor”, el pessebre ha evolucionat tant al llarg de la història, “ha parlat” de tantes maneres diferents, que si ara poguéssim contemplar el pessebre de Greccio ens semblaria quelcom nou, allunyat, en la forma, dels nostres diorames i dels nostres pessebres populars fets de suro i molsa.
I això, de passada, em fa pensar que això dels “nous llenguatges per al pessebre” caldria matisar-ho. Hi ha una cosa que no és nova, i és el fet que el pessebre es renovi. La novetat, en el pessebre, n’és una característica que el defineix; la novetat forma part de la tradició del pessebre. El dia que neguem aquesta característica i pretenguem aturar qualsevol innovació, el que estarem fent és signar el certificat de defunció del pessebre.
En el fons, l’exposició “Nous llenguatges per al pessebre” és la més profundament tradicional de totes les exposicions de pessebres que es poden veure enguany a Catalunya. I ho és perquè, alimentant-se del seu passat, projecta el pessebre i la seva tradició cap al futur.

8 de gener del 2011

Pessebres amb infants

Al blog dels pessebristes de Vilafranca hi ha un vídeo que relata l'activitat de difusió del pessebrisme que han portat a terme per segon any. Per si ha passat desapercebut a algú de vosaltres us el presentem tot seguit, alhora que serveix aquest post per felicitar per a aquesta iniciativa als companys de Vilafranca.


7 de gener del 2011

La figura del Caganer

L'exposició nadalenca del Centre Català d'Artesania d'enguany està dedicada a la figura del caganer. En ser una exposició muntada pels Amics del caganer és una garantia de que l'aproximació al nostre estimat personatge va  més enllà del que ens ofereixen cada any repetitivament els mitjans e comunicació.

El caganer és un els elements que personalitzen i donen identitat al nostre imaginari nadalenc, tal com llegim al programa de l'exposició. Podem veure-hi molts caganers agrupats per tipologies i també els caganers contemporanis, de personatges públics, però com una variant més de la popular figura, no pas com la única.

L'exposició es complementa amb dues conferències: el dimecres 12 de gener a les 19h a càrrec de Jordi Arruga i el dijous 13 de gener a les 18,30 una taula rodona dels Amics del Caganer.



6 de gener del 2011

L'art mataroní en el pessebre

Una de les exposicions que m'ha cridat més l'atenció de les moltes  que ha organitzat l'Associació mataronina aprofitant l'avinentesa de la 41ª Trobada de Pessebristes ha estat la que porta per títol L'art mataroní en el Pessebre, a l'edifici de Can Palauet.

D'una banda han convidat diversos artistes locals a fer alguna obra relacionada amb el pessebre. Hi ha propostes molt diferents algunes d'elles estèticament molt interessants. També han rescatat del fons del museu de  Mataró alguns quadres, del XVII i del XVIII principalment, relacionats amb els relats del Naixement. L'exposició es complementa amb algunes vitrines de figures antigues i d'escultors mataronins. 

Segurament no ha estat tan visitada com la mega exposició de l'Ateneu Caixa Laietana, és lògic. Aquesta no és una proposta per al gran públic, ni té l'atractiu popular dels pessebres, per això vull deixar constància d'aquesta exposició per la novetat que suposa i per que ens permet parlar de pessebres amb mirades diferents de la més habitual.




5 de gener del 2011

Nous llenguatges a Vilanova

La visita a l'exposició de la meva vila natal, Vilanova i la Geltrú, m'ha sorprés agradablement per que també (malgrat alguns dels que manen allà) els nous llenguatges aplicats al pessebre van apareixent en l'exposició. Jo darrerament hi he col.laborat amb pessebres d'orientació contemporània, però aquest any he vist diverses creacions que haurien pogut estar presents a l'exposició de Nous llenguatges de la Biennal del Pessebre Català. Destaco l'adoració dels Reis de Jesús Rex, on l'escenari de tons blancs lligava perfectament amb les figures minimalistes de Susan Lordi, o el naixement de Jaume Llenas instal·lat a la maqueta de la nau central de la Sagrada Família, que va estar feta als mateixos tallers d'arquitectura del Temple, o el pessebre de la Montse, fet amb plastilina i ambientat a la platja del far de Vilanova.

Experimentar amb noves formes d'expressió, amb noves orientacions temàtiques, amb noves tècniques, amb noves estètiques és sens dubte una de les maneres de fer que el pessebrisme es projecti cap al futur.




2 de gener del 2011

Benvinguda a una nova publicació pessebrista


En el marc de la 41a Trobada de Pessebristes, celebrada a Mataró el passat dia 12 de desembre, es va presentar en públic la revista Naixement, una publicació editada per la Federació Catalana de Pessebristes.
La veritat és que m’ho he passat molt bé amb la lectura d’aquest primer número de la nova publicació. Des del col·lectiu El Bou i la Mula sempre hem dit que el pessebre és un món, que la seva gran riquesa no pot quedar reduïda als magnífics diorames que els pessebristes fan a les exposicions de pessebres. Des del col·lectiu El Bou i la Mula sempre hem reivindicat que el pessebrisme sigui un moviment amb una mirada oberta. I tot això és el que he trobat a la revista Naixement: articles d’autors ben diversos, amb una mirada àmplia i diversa al món del pessebre. Escrits de gran qualitat en els que es barreja l’opinió i la documentació.
Una revista, a més, que no defuig el debat ni la polèmica a les seves pàgines. I això és bo. Vegeu-ne, sinó, un exemple. En l’article de Salvador Cardús s’afirma que el pessebrisme té una expressió experta, “com a manifestació artística –en un cert sentit, culta– i fins i tot practicada amb independència del sentit religiós original. (...) allò que es busca és un espai de reconeixement artístic, relativament independent de tota significació religiosa, i buscant una excel·lència creativa que justifiqui l’atenció d’un públic culte”. Les paraules de Cardús són contestades a la mateixa revista per Pier Luigi Bombelli (ho reprodueixo perquè així m’estalvio de mostrar el meu desacord amb l’article de Cardús, l’únic escrit de Naixement que, al meu modest entendre, no acaba d’estar encertat): “L’única, però important, diferència entre la representació teatral i la pessebrista consisteix en el fet que un veritable pessebrista no s’ha d’oblidar mai que està realitzant una obra que ha de tenir un profund sentit sacre. El diorama pessebrístic, encara que sigui tècnicament perfecte, no aconseguiria el seu objectiu si no arribés a transmetre al seu observador un sentiment de recolliment i de religiositat a partir de l’episodi representat”.
Cal felicitar-se, doncs, per l’edició d’aquesta revista, i per la valentia demostrada pels seus promotors. Ara seria bo que la publicació tingués una bona difusió, més enllà dels ambients pessebristes. Sabem, per experiència, que això és complicat, però des d’aquí ofereixo la col·laboració d’El Bou i la Mula per si podem ajudar en aquest sentit. I no voldria acabar sense mostrar el meu reconeixement pel fet que, a l’hora de buscar col·laboradors per la revista, s’hagi pensat en una de les persones fundadores del nostre col·lectiu.
Que tinguem Naixement per a molts anys!