31 de desembre de 2010
S'acaba l'any
30 de desembre de 2010
El teu pessebre e a la Xarxa
Aquests dies l'exposició virtual El teu pessebre a la xarxa està rebent les fotografies de molt diversos pessebres. Aquesta mostra de pessebres casolans, escolars, particulars... té l'encant de la gran diversitat de concepcions sobre el pessebre que acaba mostrant. Hi ha de tot.
El que més m'emociona és veure la il.lusió que posen els diferents autors a l'hora de muntar els seus pessebres. Alguns desmunten part del menjador, d'altres s'acomoden a un petit espai de la casa. Uns són sofisticats els altres ben senzills. Per a uns ha portat hores de dedicació per a d'altres uns minuts de pensar-hi. La possibilitat de veure com la gent fa el pessebre a casa seva és molt interessant. També hi ha pessebres d'associacions, diorames i d'altres creacions.
Tu ja has posat la foto del teu pessebre?
Només cal que vagis a www.biennaldelpessebre.cat i facis un senzill procediment de registre per rebre una clau que et permetrà posar diverses fotografies de fins a 10 pessebres diferents.
29 de desembre de 2010
Record de Warnia Zarzecka

Referente a las figuras de Warnia Zarzecka
La lectura de un escrito publicado por Albert Dresaire Gaudí leído en Internet, me ha proporcionado un día feliz, ya que ha originado una copiosa lluvia de recuerdos de mi juventud.
Ella era una mujer con una gran personalidad, artista polifacética y con un gusto exquisito, escultora y pintora.
Cuando enviudó en Francia decidió venir a vivir con sus dos hijos a Barcelona. Su esposo D. Fernando de Cortada Oliveros era el hermano mayor de mi padre. Se instaló en esta ciudad y con mu y buen criterio empezó su trabajo en un taller cerca del Paseo de Gracia. Combinó su trabajo con la enseñanza de las Bellas Artes. Impartía las clases a muchos alumnos, hijos de familias conocidas barcelonesas.
El taller respiraba un ambiente bohemio y acogedor donde se percibía el alma artista de quien lo dirigía. Cualquier rincón inspiraba para hacer unas notas. No faltaban las anémonas con sus delicados colores, vasijas de cristal antiguo traídos de su estancia en otros países. Ramas de pino todavía impregnadas de resina, eucalipto y otras plantas como la yedra que servían para dibujar e interpretar de diferentes maneras. Te sentías inmerso en la naturaleza, nada tenía que ver con la rigidez de los dibujos al carbón, que tan poco me gustaban y que allí ya no hice nunca más. Eran unas clases variadas y practicábamos diferentes técnicas. Todo era maravilloso y me sentía muy bien en aquel taller, con su estufa de leña y una gran tetera humeante y sus muchos detalles que no olvidaré.
En aquella época se dedicaba mucho a la escultura. Ví excelentes bustos, para mí la escultura era su fuerte. Tenía cuadros al óleo y muchas acuarelas. En una habitación contigua donde daba las clases había un torno donde modelaba vasijas de arcilla que luego cocía al horno gracias a la amabilidad del célebre ceramista Llorens Artigas. Eso fue el detonante a elegir después mi ingreso en la escuela Massana, donde escogí la técnica de la cerámica; siguiendo todos los cursos.
Una de las obras importantes de la escultora en aquella época, fué un Via Crucis, obra escultórica en relieve para la Iglesia de San Miguel de los Santos, en la calle Escorial de Barcelona, por encargo del Dr. Masdexexas Pbro.
No viví muy de cerca el nacimiento de las figuras de pesebre, se crearon después de mi marcha, pero si que lo fuí siguiendo. Son deliciosas, espontáneas y muy cercanas,. Con profusión de detalles y vivos colores en sus típicas vestimentas. Marcó un paso adelante en este tema. En la feria de Santa Lucía muchos extranjeros que nos visitaban supieron apreciar lo que en ellas se exponía: arte popular y un paso más adelante.
Su hija conserva todavía muchas figuras que quedaron inacabadas. A mi me entristece ver este trabajo truncado y que no tiene continuidad.
Mi Belén luce cada año encima de un mueble principal con las figuras de Warnia Zarzecka. Ellas están allí y nos recuerdan a ella y su pequeña gran obra. En la caja donde las guardo cuidadosamente envueltas les acompaña un escrito del conocido periodista Manuel del Arco, publicado en La Vanguardia, que habla de ella y sus figuras del pesebre.
Aquí termino mi testimonio sobre la obra de mi querida tía Susana que tanto admiré por su arte, fuerza y tesón y por todo lo que aprendí junto a ella en aquel “Atelier” en el que se hablaba francés y castellano.
Amelia de Cortada Rauert
Barcelona 15 de noviembre de 2010
28 de desembre de 2010
Mascarell

Una visió oberta cap al futur i no encallada en el passat ... al pessebrisme li fa tanta falta...
27 de desembre de 2010
Actualitzar el pessebrisme
26 de desembre de 2010
Exposició a l'Etnològic



25 de desembre de 2010
24 de desembre de 2010
Art i pessebres
22 de desembre de 2010
Rei Indi
21 de desembre de 2010
Un nou premi per als pessebristes de Castellar

20 de desembre de 2010
El teu pessebre a la Xarxa
19 de desembre de 2010
Pessebres a Portugal
18 de desembre de 2010
Revista Tretzevents
17 de desembre de 2010
Un alcalde "bouimuleru"
Aquests dies, en els actes previs de la 41a Trobada de Pessebristes, ho hem pogut comprovar. L'alcalde Joan Antoni Baron ens va acompanyar en la inauguració de l'exposició "Ara ve Nadal", el dia 26 de novembre, a l'Ateneu de Caixa Laietana (una exposició que, tot sigui dit de passada, avui portava més de 25.000 visites!). L'alcalde també ens va acompanyar en la inauguració, el dia 9 de desembre, de l'exposició "L'art en el pessebre mataroní". I, finalment, va donar la benvinguda als assistents a la Trobada el mateix dia 12 de desembre al saló de plens de l'Ajuntament de Mataró.
9 de desembre de 2010
Exposició de pessebres en moviment
Si plou, però, l'exposició (per raons òbvies) serà cancel·lada.
6 de desembre de 2010
Actualitzant el pessebre
Jesús, Maria i Josep reivindicarien una vivenda digna per a tothom? El mur de Palestina pot aparèixer en un pessebre? Com farem un pessebre davant de l'aparador d'uns grans magatzems? El sentit de l'humor té cabuda en els pessebres? Has vist mai una mesquita en un pessebre?
Una trentena d'artistes ens donen resposta a aquestes preguntes en l'exposició Nous llenguatges per al pessebre que des d'ahir es pot veure en la 13ª Biennal del Pessebre Català que se celebra enguany a Castellar el Vallès. Les propostes artístiques que s'hi presenten mostren com el pessebre és una forma d’expressió del Misteri de Nadal arrelada i encarnada en un moment i en una cultura. Hi ha pessebristes que intenten seguir actualitzant aquest llenguatge ja sigui amb nous materials, noves composicions estètiques o nous temes per al pessebre.
A La Biennal el Pessebre Català, s'hi poden veure també els pessebres de la 60ª Exposició del Grup Pessebrista de Castellar, l'exposició Pessebres de Catalunya, amb 40 pessebres provinents de diferents associacions de pessebristes, una exposició de llibres i fotografies de pessebrisme i un pessebre popular de 35 m2 al Mercat. En total a Castellar aquests dies s'hi poden contemplar gairebé 90 pessebres.
El Grup Pessebrista de Castellar, organitzadors d'aquesta Biennal, conviden a tothom qui faci el pessebre a enviar una fotografia per participar en l'exposició El teu pessebre a la xarxa que es troba en el web www.biennaldelpessebre.cat
Fins al 16 de gener, Castellar del Vallès és la capital del pessebrisme català.
OBERT els dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14h i de 17 a 20h
5 de desembre de 2010
El pessebre a m1tv





