28 de maig del 2010

Szopki krakowskie

Estic a punt de marxar uns dies a Polònia per una reunió de feina. Com és habitual abans de marxar a l'estranger m'he mirat una mica el tema pessebrístic. Ja fa dos anys quan hi vaig anar per primera vegada em van captivar els pessebres de Cracòvia, els Szopka.
Avui, he rastrejat una mica més i he vist que és una tradició ben popular i arrelada. En aquest vídeo ho veureu, quanta gent porta els seus Szopka al concurs del poble. Grans i petits, clàssics i moderns...

15 de maig del 2010

Pessebrisme i contradiccions

De tant en quant passejar per la Xarxa et fa trobar coses interessants com aquest post del blog RIELL BULEVARD, en el que l'Eulàlia planteja les contradiccions personals que li suposa fer el pessebre, i com les ha resolt.

La lectura d'aquest post, i dels comentaris que fan els seus amics, és una mostra més de la grandesa del pesserbrisme com a activitat cultural, popular, artística, tradicional, familiar, educativa...
Mentre continua havent qui proposa que tot allò que surti de la caixa hermètica del diorama superartístic, superdetallista, supertreballat, superelitista, no té categoria per ser tingut en compte com a pessebre, seguim veient com amb una mirada oberta del pessebrisme trobem realitats molt interessants, imaginatives, properes a la gent i engrescadores vers una de les tradicions populars més arrelades de la nostra cultura.

8 de maig del 2010

Amar en tiempos revueltos

En Jesús Rex, ens fa notar que els episodis d'aquest dijous i divendres 172 i 173 d'aquesta sèrie de J.M. Benet i Jornet que emet TV1, han tingut com a protagonista el pessebre. Gràcies.

Els guionistes han plantejat un concurs de pessebres al barri. L'amo el bar, una persona gran, republicana, resulta ser un manetes fent figures i li encarreguen que faci les figures del pessebre del bar.

L'escena clau és a l'episodi 172, al minut 25:18 quan ensenya les figures que ha fet i es veu una Mare de Déu fent mitja i un sant Josep fent un cigarret amb els pastors. La jove s'escandalitza i el fill li fa veure que el pare ha fet una interpretació del pessebre. "Qué interpretación? qué interpretación? por que no podias hacer un belén como Dios manda, que se pueda enseñar!" diu la jove. "No seas tan rancia, mujer" li diu el sogre. La paradoxa es dóna quan el fill decideix posar un tren elèctric al pessebre amb desaprovació del pare. Les converses són genials.

La visita del jurat, a l'episodi 173, minut 25:36, no té desperdici. El pare republicà fent la interpretació del pessebre davant dels membres del jurat amb el capellà ensotanat al capdavant és boníssima. El capellà ha d'acabar admenent que aquell pessebre "transmet".

Tot i que la sèrie està ambientada l'any 1952, les converses entre la jove i el sogre em sembla haver-les sentit calcades no fa pas massa en els nostres ambients pessebrístics del segle XXI.