8 d’abril del 2010

Carratalà i els nous llenguatges


Com sempre diu, amb molt d'encert, l'Albert Dresaire, el pessebrisme evoluciona al llarg de la història a cops de transgressions, des de Sant Francesc a Moliné. El pessebre “de sempre” no existeix.

Aquests dies, immers en l'obra de Carratalà, constato que, ell també va ser un transgressor. Va fer un veritable exercici d'inculturació de la fe cristiana, feta en un moment que encara faltaven vint anys per al Concili Vaticà II. La genialitat arrelada en valors profunds (terra i fe) d'en Carratalà té la seva màxima expressió en les seves Sagrades Famílies catalanes.

Als anys 50-60 Carratalà va fer uns intents per actualitzar el missatge del pessebre modelant el grup de Les races, una al·legoria a la igualtat de tots els homes. Cinc infants, un de cada continent acompanyen un àngel i porten ofrenes al Nen Jesús. També va voler fer una escena de denúncia contra les diferències socials i va crear el grup del Sr. Esteve (inspirat en l'Auca de Rusiñol) amb la seva filla i un peó amb el seu fill. En diverses ocasions aquestes figures es van posar en pessebres, al costat d'altres pastors i personatges clàssics. Només va fer aquestes figures ja que temia que no es comprengués el sentit del que estava volent transmetre.

1 comentari:

Antoni Dorda i Ventura ha dit...

Una genialitat, com altres avençades al seu temps: Les calderes de Pere Botero, La Cavalcada de Reis, etc...