2 de febrer del 2010

(Muy) Honorable Decepción

Yo estaba muy ilusionado con la conferencia de Jordi Pujol, ya que tengo una gran admiración del personaje, ahora que está fuera de la labor de gobierno, y valoro su figura histórica, su capacidad dialéctica, su cachaza y su facundia. Pero lo de esta tarde ha sido una gran desilusión, de la que no le culpo a él, sino a quien le ha invitado.

Pujol no tiene por qué saber nada sobre pesebrismo, pero yo suponía que sería aficionado a los pesebres y que por eso había sido inventado. Pensaba que nos largaría un discurso sentimental sobre los belenes de su infancia, dando detalles de cómo recogía el musgo en las laderas del Tagamanent, cómo iba con su padre a Santa Llúcia, cómo eran las figuras de los belenes, etc. Lo mismo suponía mi vecino de al lado, que me ha hecho un comentario en este sentido (que se identifique él si quiere). Pero Pujol se ha limitado a decir un discurso que se sabe de carrerilla, explicando cómo el pesebrismo "fà país".

Don Pantuflo Zapatilla, padre de los Zipi y Zape, es Catedrático (supongo que ya jubilado, tras más de 70 años en la carrera) de Colombofilia y Filatelia. El discursito de Pujol habría servido para cualquiera de las dos disciplinas, o las dos juntas incluso, cogiendo el mismo argumento y "mutatis mutandi", es decir, cambiando "filatelia" por "pesebrismo" o "paloma bravía catalana" donde decía "pesebre". A Pujol no le han gustado los belenes ni de pequeño, se ha limitado a decir generalidades sobre el valor del asociacionismo, la cultura y todos los agravios, reales o supuestos, que tienen los "países pequeños", con su toquecito de xenofobia y una visión artística muy rancia sobre el belén, pero, mira que el tío conoce gente y es abuelo Cebolleta con las anécdotas, ha sido incapaz de mencionar a un solo figuraire catalán (pese a mencionar el valor artístico del pesebre), ni Amadeu, ni Carratalà (actor, escultor y Creu de Sant Jordi), ni los Castells... ni por supuesto, ni a un solo pesebrista, ni una vivencia concreta relacionada con el belén, porque no tiene ninguna.

Entonces ¿para qué ha venido? Pues porque le han convidado y es un hombre que se presta a estas cosas. La pregunta es ¿por qué le han convidado, si ni sabe ni le interesa realmente? Porque si era por dar realce institucional (hay patrocinio de la Generalitat) habría sido más "sustancioso" tener al Conseller Tresserras o a algún alto funcionario, y si era por el valor sentimental, pesebrístico en sí mismo, se podría haber buscado alguna persona que nos hablara de lo que nos reunía, la Federació y el asociacionismo pesebrista... o simplemente sobre pesebres, con conocimientos y cariño. Y para la clausura podemos tener una situacion igual, puesto que viene Joan Rigol, ex President del Parlament, pero del que desconozco su relación con el pesebrismo y, por supuesto, es otro "ex" (con menos lustre que el anterior, encima).

¿Por qué se llama a estos personajes y no a otros? El Sr. Porta, Presidente de la Federación y presentador del acto, ha dicho que Pujol acudió a un acto en 1979 y que "todo el mundo" sabía que sería el futuro Presidente (allí Pujol ha estado muy bien, diciendo que él no lo sabía ni presuponía, vista la situación electoral de CiU). Creo que las manifestaciones de Porta y su familiaridad con el Honorable explican la presencia de Pujol y Rigol, políticos de CiU, las simpatías políticas de los organizadores. No me parece el mejor criterio.

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Gràcies Hernan per fer una crònica que pel que veig força exacte de com ha estat l'acte. Jo no he pogut assistir per problemes logístics familiars (no sempre pot ser!) i me n'alegro no ser-hi perquè així m'he estalviat un acte que pel que dius era innecesari.
Aquestes celebracions s'haurien d'aprofitar per portar gent que aportés punts de vista interessants sobre el pessebrisme.
En fi, malgrat això, aquest any ha estat ple d'actes rellevants sobre pessebrisme (Llibre de l'Amades, Caminant per la Molsa, debat al Palau Moja, casa Hernán... entre molts altres), què més podem demanar!

Hernán de Rivera Torras ha dit...

Creo que faltan más opiniones que la mía, que puede ser algo sesgada, sobre todo pq soy tirando a exagerado. La cosa más divertida es que el discurso del Honorable al final parecía el "contradiscurso" o "antidiscurso" de todo lo que habíamos mantenido en el Palau Moja sobre los nuevos lenguajes, renovación, etc...

Enric (como periodista que es) tenía planteado ya el título "Pujol dice que le gustan los pesebres sencillos" y el subtítulo "Drake sustituye a Pujol en la visita cotidiana a la fira de Santa Llúcia". A mí me ha extrañado que no diera ningún nombre, era un signo de que el discurso no estaba bien documentado, sino que se limitaba a hilvanar unas ideas que suelta ante todos los colectivos... pero por encima de todo me hace reflexionar sobre algo que me explicaba Enric Benavent sobre la poca información que encuentra sobre Carratalà en libros, diarios revistas, etc. El argumento para discutir es: "La invisibilidad de los figuraires" o cómo es posible que artistas (o artesanos) con decenas de años en la profesión, o incluso representantes de auténticas sagas centenarias, sean casi totales desconocidos (o invisibles) para los medios culturales, periodísticos, políticos, etc, cuando evidentemente no pasa con pintores, literatos, músicos...

Albert Dresaire Gaudí ha dit...

La veritat és que jo també vaig sortir decebut de les paraules del president Pujol. L'he sentit parlar en diverses ocasions, sobre temes diversos, i sempre li he sentit dir coses noves i interessants. Hi puc estar més o menys d'acord, però en totes les conferències seves que he assistit hi he après alguna cosa. Però ahir no va ser així.

No cal dir que hi tinc plena sintonia quan parla de la tendresa del pessebre i de la seva preferència pels pessebres senzills.

No puc estar d'acord, en canvi, en aquest discurs de fons que afirma que el pessebre està de baixa per culpa de diversos perills. Evidentment que hi ha factors que no juguen a favor de la tradició del pessebre, però això no és nou d'avui dia. I sempre he cregut (i ho he dit públicament i ho he escrit) que avui el pessebre viu el seu millor moment. Quan vaig estudiar la història del pessebre a la meva ciutat, Mataró, ja vaig poder demostrar (amb proves documentals, no amb idees preconcebudes sense cap fonament) que aquesta idea que afirma que el pessebre va de baixa i que té molts enemics és tan antiga com el mateix pessebre. Això també s'explica en l'edició d'El Pessebre de Joan Amades que en Josep M. Porta, molt encertadament, li va regalar al president Pujol. Tant de bo que se'l llegeixi: s'adonarà com l'Amades descriu pessebres barroers!

I és que coincideixo plenament amb l'Enric Benavent: em va doldre molt la referència als pessebres barroers. Només puc atribuir aquesta afirmació a la ignorància, ja que altrament seria una manca de respecte cap a obres els creadors de les quals tenen una gran sensibilitat artística i, sobretot, cap a les nostres tradicions.

¿Que no ens adonem que, segons aquesta afirmació, el pessebre de Sant Francesc seria una barroeria? El sant d'Assís va fer una cosa nova, que ningú havia fet abans, trencadora amb el que en aquell moment marcava l'Església (uns anys abans el Sant Pare havia prohibit les representacions a les esglésies...). I el que va fer l'Antoni Moliné el Nadal de 1912, tan allunyat en la forma (que no en l'esperit) del pessebre popular, ¿no seria una barroeria? I el pessebre del fotògraf Estrany, de Mataró, que a principis del segle XX posava les fotos dels seus clients al mig del pessebre... un pessebre que era el més popular de l'època... ¿també era una barroeria? Segurament la barroeria més gran que, en els darrers anys, s'ha fet amb el pessebre, ha estat fer-lo servir d'eina d'oposició (mala oposició) política.

Tant de bo la cloenda dels 25 anys de la Federació sigui una conferència que miri amb més valentia cap al futur.