13 de novembre del 2009

El Pessebre i la paremiologia

És curiós com una tradició com el Pessebre, tan arrelada a la cultura popular catalana, no hagi generat més paremiologia que tres escases frases (dues són variants d'un mateix concepte) entre les 300.000 que en Víctor Pàmies ha anat recollint pacientment i que preveu pugui arribar a les 500.000 d'aquí a uns 4 anys.


A qui pessebre fa, no li manca paPessebre fas, pa menjaràs
El foc, el pessebre i la mar sempre tenen per mirar

Potser és que el Pessebre, com a tradició popular (no entrarem en les tipologies aristocràtiques o eclesiàstiques, que són anteriors), només data de mitjans del s. XIX i això ha provocat que no hagi passat prou temps per poder gestar una paremiologia pròpia i específica.

De parèmies sobre el pessebre físic n'hi ha més però no afecten al nostre "Pessebre". Aquest són:

A on hi ha bous, el pessebre està brut
Al bou vell, muda-li el pessebre i se'n farà la pell

Conèixer el camí del pessebre

Menjar palla en un pessebre

Més camina el ruc si va recte al pessebre

Si algú en coneix alguna de més seria interessant poder-li passar a en Víctor per ampliar el repertori.
Aquest apunt participa de l'homenatge col·lectiu d'un bon grapat de blocaires que li dediquen a en Víctor Pàmies per la seva gesta de recollir 300.000 registres de frases fetes del nostre patrimoni oral. Em d'agrair a Jordi Pallí el logotip.

6 comentaris:

Assumpta ha dit...

Què interessant!! :-))

Doncs mira, com jo sí que faig el pessebre, ja sé que no em faltarà el pa! :-))

Enric Benavent ha dit...

Ja un temps, preparant material educatiu sobre el pessebre, em vaig interessar per aquest tema i em vaig quedar amoïnat per que no vaig trobar cap més parèmia que les que en Galderich ens ha dit. Ara veig que no era poca destresa rastrejadora sinó que realment n'hi deu haver poques.

Jo no sé quin pedigree ha de tenir una parèmia, amb tot vull oferir-ne una que a mi m'agrada molt i que prové del text "Consells de Pessebrista" obra d'Antoni Moliné publicat per l'Associació de barcelona en primera edició l'any 1957 i en segona l'any 1985. Diu així:
"Si vols ésser pessebrista, has de fer-te excursionista"

Galderich ha dit...

Assumpta,

Si passes per aquí tindràs moltes inspiracions pessebrístiques!

Enric,

Molt bona i real com la vida mateixa! Li passarem a en Pàmies.
Per cert, no podré ser amb vosaltres el dia 22 de desembre perquè tinc un compromís familar al que no hi puc faltar!
Llàstima perquè l'acte que organitzeu està molt ben plantejat.

Enric Benavent ha dit...

"Consells de pessebrista" és un divertit recull de consell per fer el pessebre fets en forma de versets, alguns d'ells una mica forçats.
Tot i que he transcrit l'original a mi "ésser" em sona una mica extrany i posaria "Si vols ser pessebrista..."

No pateixis som conscients que proposar un acte el 22 era una mica agosarat... tots anem atabalats abans de Nadal. Ens veurem algun altre dia, i aquesta vegada farem per reconèixer-nos, no?

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Galderich, ara vaig connectant informacions i impressions de les darreres setmanes i m'adono del que heu estat conxorxant. I jo a la figuera!

Enric, doncs les parèmies no tenen pas pedigree, sinó que es difonen, si agraden, o s'arraconen o s'obliden si no quallen.

Quan l'Albert em va demanar parèmies sobre el pessebre, ja m'imaginava que era un terreny poc poblat. Però bé, Déu n'hi do!

Gràcies!

Hernán del Refrán de la Rivera ha dit...

Enric, tu "paremia" (reconozco que por primera vez en mucho tiempo se me ha pillado fuera de juego y he tenido que consultar qué es la "paremiologia" con lo fácil que sería "refranorología" XD) la dice muchísimas veces Nuestro Presidente Agustí Térmens y SIEMPRE sale para sus discípulos del cursillo de pesebrismo de la APB... con una "coda" que explica que el pesebrista nunca vuelve del campo con las manos vacías, ya que regresa con una piedra, una rama... lo que pueda servir para su pesebre, vamos.... lástima que no esté "paremizada"...