19 d’octubre del 2009

Vacances d'hivern

Avui El Periódico de Catalunya dedica un ampli espai a parlar de la nova denominació de les vacances escolars de Nadal i Setmana Santa (que es veu que ara es diran d'hivern i primavera, respectivament). I a l'editorial, des d'una visió laïcista de la societat, s'apel·la al sentit comú. No m'estic de transcriure-la:

L’acord del Consell Escolar de Catalunya sobre el nou calendari escolar, que serà traslladat a la conselleria per a la seva aprovació definitiva, preveu el canvi de nomenclatura de les vacances de Nadal i Setmana Santa per substituir-la per altres denominacions que incideixen simbòlicament en la idea d’una escola laica, sense indici de components religiosos. Els dies festius, doncs, passaran a ser vacances d’hivern i de primavera, un pas més en el que podríem qualificar de secularització global de l’ensenyament públic.Ens tornem a trobar, doncs, davant d’una polèmica de llarg abast que afecta no només una qüestió nominal, sinó el fons de la qüestió. ¿S’han de mantenir els referents religiosos en una societat cada dia més diversa, en centres no confessionals amb un alumnat procedent de múltiples orígens socials i geogràfics? ¿Què és més transcendent, l’escrupolós respecte per l’heterogeneïtat sota el paraigua laic o l’accés documentat a la iconografia catòlica, base de la nostra societat i fruit de segles d’aportacions cultes i populars?Vivim en una societat amb una càrrega de tradicions que van més enllà de les creences i que funcionen com a referents comuns en una civilització comuna. La festa de Nadal no només significa celebrar el naixement d’un déu. Parlar de Setmana Santa no vol dir necessàriament que santifiquem la mort d’aquest déu. No estem parlant d’història sagrada, sinó de tombants que ens emmarquen en un país i en una cultura. Passar per sobre d’una obvietat com aquesta i voler convertir les festes tradicionals en asèptics números d’un calendari estacional és un absurd molt allunyat del sentit comú.
En l'article que es dedica a aquest tema s'afirma que el pessebre, i també els pastorets, són dues tradicions amb perill de desaparèixer. És un debat, aquest, que fa mandra. Perquè sota les paraules de la tolerància, la pluralitat i la multiculturalitat massa sovint s'hi amaga tot el contrari. Com farem una societat multicultural si ens carreguem tradicions que formen part de la cultura d'un país?

Repeteixo, és un debat que, a mi, personalment, em fa molta mandra, però si estimem el pessebre i, sobretot, si volem viure en un país, Catalunya, amb una identitat i una cultura vives, caldrà seguir-ne parlant...

Això sí, a moltes escoles ja no fan la festa de la castanyada, ara se celebra el Halloween... I en això, els nostres polítics d'esquerres, tan intervencionistes ells, no hi faran res de res!

9 comentaris:

Hernán de Rivera Torras ha dit...

Y el Ramadán es todo un acontecimiento social y político... se pueden respetar todas las costumbres religiosas, salvo las católicas, que han de ser rigurosamente aniquiladas. Enric siempre se disgusta cuando lo comento, pero es un hecho y una actitud política que tiene unos intérpretes muy concretos. Yo lo digo siempre, el problema no es la presunta "decadencia" del pesebrismo, sino el desprestigio de la Navidad, que es atacada por unos por consumista, por los otros por se católica, por los otros por "fomentar el sentimentalismo barato", etc... yo relaciono siempre la Navidad con mi infancia y con la nostalgia, y creo que en estos momentos se está "robando" la Navidad a los niños.

Galderich ha dit...

Molt encertat aquest debat. Sembla com si el pluriculturalisme comenci per carregar-nos el nostre. Passa això amb tot, menystenint la llengua, la cultura (cultureta pels progres d'anar per casa), les tradicions... perquè hem de ser universals!

Qui perd els orígens perd identitat que deia en Raimon i no anava desencertat!

Antoni Dorda ha dit...

Potser és que ens avergonyim dels nostres orígens, tradicions i costums. Això sí, cal adaptar-nos als nous temps, canvi i a la fi, l'Halloween (o com s'escrigui) deu ser més divertit que la castanyada... També és més xulo fer un "paisatge d'hivern", que ningú sap que coi és, abans que un pessebre. Tant difícil és mantenir una tradició popular, senzillament per "costum", tot i que tingui uns orígens i unes connotacions d'orígen religiós. Ës dolent pels nens cantar nadales? El seguent pas serà prohibir el cagatió per incitar a la violència? o per atemptar contra la natura?

Hernán de Rivera Torras ha dit...

Nunca tendrá problemas el tió, pq "caga"... de la misma manera que en un "paisaje de invierno" no cabe una Sagrada Familia, pero sí un "caganer".

Antoni Dorda i Ventura ha dit...

Els mateixos que ara remuguen de les nostres tradicions, sigui quin sigui el seu orígen ja que canvi i a la fi és història, son els que després es fan la "foto" a primera fila en altres celebracions (igualment de dignes i importants), en nom de la integració.

Seguint amb el caganer, el seguent pas serà posar-li un cartronet negre al devant per no ofendre a cap polític delicat

Jesús ha dit...

Pel que fa a les escoles, em sembla que l'oferta genera demanda. A Mataró obrim l’exposició pels voltants de la Puríssima per tenir 15 dies abans de les vacances de Nadal. Enviem un mailing a les escoles per concertar les visites, que són gratuïtes. A data d’avui ja tenim més de 2.000 nens apuntats per venir. Si mirem l'origen de les escoles, n'hi tantes de laiques com de religioses. Entre tots hem de fer un esforç de divulgació del pessebre entre els nens.

Antoni Dorda i Ventura ha dit...

Jesús, tu creus que algun dels 2000 nens agafarà un trauma en veure l'exposició?

O en cantar una nadala?

Crec que alguns adults han perdut el nord, i de pas ens fan pedre tradicions i/o costums maquíssims.

Jesús ha dit...

No. De fet el pessebre també pot ser una eina integradora.
De la meva experiència de "porter" de l'exposició : una vegada uns nens àrabs no van voler entrar; es van quedar al carrer. Un d'ells va entrar i una mica més tard va sortir a buscar als seus amics, ja que el què havia vist dins li agradava i, a més, no hi havia ningú Creu en mà que el volgués convertir. A vegades també tenim visites d'escoles d'adults amb immigrants per tal que coneguin les nostres tradicions.

Antoni Dorda i Ventura ha dit...

Bé, sembla que se n'han desdit, a veure quina en serà la propera!