29 d’octubre del 2009

Vacances de Nadal!

Sí, ja sé que s'ha imposat el sentit comú i que s'ha deixat de banda la genial idea de dir "vacances d'hivern" a les vacances de Nadal. Però tot i així no m'estic de reproduir-vos tres articles que han sortit aquests dies sobre el tema i que penso que valen la pena.


L’era cristiana Empar Moliner
AVUI, 22 d'octubre de 2009

Al cara a cara de la part final d’Els matins d’abans-d’ahir, l’exdegà de la Facultat d’Educació de la UAB proposava de canviar el nom de vacances de Nadal pel de Vacances d’hivern i el de vacances de Setmana Santa pel de vacances de tardor. La raó, pel que vaig entendre, és evitar ferir altres cultures que hem d’integrar a la nostra terra catalana. Em sembla molt bé. Sobretot si els que fan esforços integradors són sempre els catalans. De fet, l’any passat, quan anaves a donar la carta als patges dels reis repartits per diferents centres comercials, ja es podia comprovar que, tot i ser màgics, parlaven qualsevol idioma del món menys un.

Servidora és apòstata. Vull dir que no sóc gens sospitosa de tenir tendències catòliques. Però, tot i així, faig el pessebre (potser poso el caganer més a primer terme, però és per raons de creativitat). I faig cagar el tió (però li pego fluix i abans hi dialogo, perquè no tingui un trauma). Fins ara em semblava imprescindible que la canalla que viu aquí sabés que hi ha uns edificis que es diuen esglésies. I que també sabessin per què som a l’any 2009 després de Crist. És una qüestió de cultura. Si visqués al Marroc (tot i que Déu me’n guard de viure en un lloc tan allunyat del Priorat, el Montsant i el Penedès) també voldria que els meus fills sabessin qui va ser Mahoma.
Però si resulta que un senyor troba que hem de fer vacances d’hivern i no de Nadal, ho veig bé. Quedem-nos-en només la part consumista: la dels regals. Però no només amb les tradicions cristianes. A partir d’ara, quan parlem del Ramadà, parlem només de la part dietètica. Diguem que els musulmans fan règim durant el dia. No en diguem Ramadà sinó la festa baixa en calories. I ara anava a dir allò de “o tots moros o tots cristians” però no sé com fer-ho per si de cas vexo algú.

Feliz invierno Toni Soler
La Vanguardia, 25 d'octubre de 2009

ASESORAR. "Que todos se permitan asesorar al Príncipe pero que nadie decida por él".Ahora mismo no sé si la frase la escribió Nicolás de Maquiavelo o la he oído en una película, pero estoy seguro de que la mayoría de nuestros gobernantes la suscribirían; por algo los consellers se hartan de nombrar consejos asesores de carácter independiente, a los que finalmente hacen poco o ningún caso, porque sus miembros poco o nada saben de política, que es de lo que se trata. Entonces, ¿por qué los crean? Pues, en el peor de los casos, para devolver favores pasados, asegurarse favores futuros y dar salida al compañero de partido que siempre se queja de que no pilla cacho. Y en el mejor, para proyectar ante la opinión pública la imagen de que se ejerce una gobernabilidad abierta, sensible a la opinión de los expertos, aunque sean más o menos independientes. Claro que esto tiene sus riesgos, como por ejemplo que los asesores se lo crean e intenten honradamente (o no) administrar su consejo y elevarlo al conseller de turno que, si no lo atiende, puede ser acusado de autista o sectario, o ambas cosas.

NAVIDAD. Algo así le puede ocurrir al conseller Ernest Maragall con el Consell Escolar de Catalunya. Que conste que este organismo no es un capricho del actual titular de Educació, sino una consecuencia de laLODEyde la legislación educativa catalana, y que sus miembros no son de elección digital sino corporativa, es decir, representan a maestros, alumnos, padres y madres, municipios, universidades, sector privado, etcétera. Lo cuál no es ningún consuelo para Maragall, que tiene sobre su mesa el acta de la reunión celebrada por el Consell Escolar el pasado día 9 de octubre, en la que se decidió, por acuerdo mayoritario de los asistentes, proponer que las vacaciones de Navidad pasen a denominarse "vacances d´hivern", y las de Semana Santa, "vacances de primavera". Con ello se pretende llevar la laicidad educativa a las últimas consecuencias, y no ofender las creencias de una parte de la población que reza a otro Dios o a ninguno. Éramos pocos y parió la burra, se debe decir Maragall. Y también Montilla, cuya divisa, en teoría, es que el Govern debe intentar resolver problemas, y sobre todo no crear problemas nuevos.
NOMBRES. Pues esto será un problema, y traerá cola, porque este país no se formó ayer, y tiene una tradición, e incluso a los no creyentes nos parece una tontería cambiar una nomenclatura que no molesta a casi nadie, pues no supone imposición alguna; y que refleja, se quiera o no, cuáles son nuestros referentes históricos y culturales. Pero es que encima el cambio no servirá de nada, porque las navidades seguirán siendo las navidades, porque así lo quiere la Iglesia, y el Corte Inglés, los catalanes de a pie que hemos crecido con el Tió y el Belén, y los catalanes de nuevo cuño, que quizá rezan a un Dios distinto pero saben en qué país han decidido enraizarse, y por lo general (imanes barbudos a parte) tienen más sentido común que algunos que dicen hablar en su nombre. Parece mentira: Con la que está cayendo, con lo cuestionado que está el sistema educativo, y algunos prefieren meterse en berenjenales que quizá algún día nos llevarán a sustituir el puente de la Purísima por el puente de Otoño, y a rebautizar al conseller de Obras Públicas como Joaquim Hivern.No sé yo si Maragall consentirá en dar un paso tan temerario que, si da votos a alguien, no será a su partido, sino a Iniciativa, y en mayor medida a la oposición.


¿Qui vol canviar el Nadal?
NAJAT El Hachmi
El Periódico de Catalunya, 27 d'octubre de 2009


Quedo parada que el canvi de nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa proposat pel Consell Escolar de Catalunya es relacioni directament amb la immigració i la diversitat a les aules. Immediatament després de conèixer-se aquesta proposta que tindria per objectiu laïcitzar l’escola pública, les reaccions han consistit a interpretar que són els musulmans de les aules els que han demanat aquest canvi. Primer error: creure que la diversitat a les aules catalanes només la configuren els alumnes que tenen aquesta religió, com si no hi hagués alumnes d’altres religions o alumnes sense cap mena de creença d’aquest tipus. ¿Com se sap que els musulmans han demanat el canvi? ¿Algú els ho ha preguntat? ¿S’han fet votacions? ¿S’han fet enquestes? ¿Qui parla en nom dels musulmans?

Quan treballava amb temes d’educació a Vic tenia per feina, entre altres coses, explicar a les noves famílies el tipus d’escola on anaven a parar els seus fills. En el cas de l’escola concertada solia avisar, per demanda expressa de les directores dels centres: ¿saps que aquesta és una escola amb un caràcter propi marcadament catòlic? I molt sovint la resposta era: és clar, ¿que et penses que no sé a quin país vinc? Donant per fet que aquest és un país cristià i no postcristià.

Aquest és un dels molts exemples en què defensant els immigrants resulta que se’ls perjudica: ara si es canvia el nom de les vacances o s’eliminen Els pastorets tothom entendrà que és culpa dels musulmans que ens volen islamitzar a tots. I com que sovint religió i tradició s’entortolliguen fins a fer-se inseparables acabem confonent els ous amb les castanyes. Els Pastorets són una tradició catalana amb arrels cristianes, però ja són pocs els que els representen recordant aquest fet. Milers de fills d’immigrants els representen cada any sense més ni menys, gaudint-los com un esdeveniment lúdic dins de l’escola. I les seves famílies, com tantes altres famílies catalanes, tenen problemes més greus dels quals preocupar-se ara mateix.

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Finalment sembla que el seny ha tornat al Departament d'Educació i han tirat endarrera una iniciativa tant absurda.
Aquests articles de gent gens sospitosa de proselitisme catòlic ho certifiquen...

Antoni Dorda i Ventura ha dit...

Bé, afortunadament, tot i que possiblement més endavant hi tornin, celebro que els d' Ensenyament hagit fet servir el terrat.
Tantmateix magnífics articles

Enric Benavent ha dit...

Això de la "festa baixa en calories" de l'Empar Moliner és la visualització del ridícul en el que estan caient alguns. L'humor sempre ajuda a aclarir la mirada.