L'Hernán de Rivera Torras fa temps que va provocant, encertadament, un debat sobre el què és el pessebrisme actualment i quina problemàtica té en el seu desenvolupament i quin pot ser el seu futur.
L'altre cap de setmana vaig anar per primera vegada a Nàpols en una sortida de plaer amb amics i una de les coses que més em va sorprendre de la ciutat (malgrat que ja estava advertit) és la presència del pessebrisme (en totes les seves formes) al carrer a través d'innombrables botigues i tallers, i no només les del carrer de San Gregorio Armeno, sinó per tot el casc antic. Aquesta constatació em va traslladar a Barcelona i de manera rutinària vaig fer una comparació: això seria possible a Barcelona?
I aquesta és, per a mi, una de les claus del que l'Hernán de Rivera va plantejant constantment perquè a Nàpols el pessebre és una tradició que està al carrer tot l'any i no només en una fira puntual i temporal. Als nostres carrers aquesta presència no hi és i aquest és potser un dels factors que pugui a la llarga mimvar l'existència del mateix pessebre a casa nostra. No és una cosa viscuda com a ciutat i com a una marca característica de la nostra idiosincràsia.
L'altra constatació fou el predomini de les figures de fang per sobre de les Made in China (que també n'hi ha) i a uns preus força competitius respecta les que trobem aquí. És a dir, es segueix una estètica de tipus popular a més de les figures de tipus més "luxoses" amb els vestits de tela. És cert que els turistes adquireixen figures de pessebre a Nàpols però també és cert que ha d'haver un mercat interior prou respectable perquè això sigui possible i poder mantenir tantes botigues dedicades a aquest negoci, perquè és un negoci!
I ja que parlem de mercat interior i de turisme coincidirem que l'oferta i la demanda van unides. Si no ofertem a Barcelona figures de pessebre en botigues especialitzades en els racons més inmpensables com es fa a Nàpols no se'n vendran mai perquè les flamenques, els barrets mexicans i els toreros s'apoderaran dels negocis de sourvenirs sense crear una marca particular de pessebrisme que podria ser un fet diferenciador comercial respecte a altres ciutats internacionals turístiques com Barcelona. Per no explotar no explotem ni la figura del caganer, èxit de vendes gràcies a la seva escatològica postura.
En fi, van ser unes reflexions fetes de manera molt immediata però que crec que ens poden ajudar a entendre que anem pel mal camí perquè quan vaig estar a Marsella, ja fa uns anys, també havia tallers de "santonaires" oberts al públic i venent fora de temporada.
Les comparacions són odioses però en aquest cas la Barcelona del disseny surt perdent!
6 comentaris:
Me dan mucha envidia... todavía no he podido pasarme por Nápoles, pero mi hermana (que es medio italiana por mor de su trabajo) ha estado varias veces y me ha traído unas figuras de barro preciosas y muy elaboradas... a precios que no llegaban a los diez euros por cabeza...
Enric siempre nos reseña que los "santons" provenzales también se viven todo el año y se han convertido en un rasgo diferencial del país.
Galderich, parece que hemos tenido una cierta telepatía, ya que en el último comentario que he colgado en el post anterior apunto algún elemento para convertir el belenismo en algo cotidiano, por una vía diferente de la tradición, que sería potenciar sus características de hobby y maquetas y "hermanarlo" con el maquetismo ferroviario, marino, militar o de "slots".
Tb he pensado en las tiendas de "souvenirs", fundamentalmente pq la semana pasada estuve en una de ellas, situada junto a la Sagrada Familia, para impedir que la precintara el Ayuntamiento (lo conseguí, que conste) y salí asqueado de la repulsiva caterva de objetos horrorosos que habían en esa tienda y en las ciento cincuenta que rodean el Templo Expiatorio.
¿Es posible importar algo de la Via San Gregorio Armeno a Bcn? No. ¿Por qué? Porque nuestros comerciantes ni quieren ni pueden arriesgarse (bueno, en realidad, ni son "nuestros", son honrados trabajadores chinos y pakistaníes que prou hacen con proporcionarnos alcohol y pilas en los festivos, pero que lo desconocen todo sobre el catolicismo o las costumbres catalanas) y, en definitiva, pq la educación del pueblo es responsabilidad del estado y no de los tenderos.
Con todo, habría una posibilidad de convertir a las figuras de pesebre en un precioso "souvenir" local (yo compré figuras de belén locales en una tienda de recuerdos del aeropuerto de San Miguel, en las Azores) siempre que los figuraires dejaran un poco (no digo del todo, solamente un poquito) las figuras hebreas, tan serias, tan convencionales, tan poco sugerentes del lugar donde se han creado, tan "internacionales" en el peor sentido de la palabra... y se pusieran a hacer figuras de ambientación local que tanto sirvieran de decoración como para hacer belenes. Eso en definitiva son los "santons" o las figuras napolitanas, que recrean tipos, oficios, costumbres, etc. del lugar (esos jugadores de cartas o de petanca, ya típicos de los santonniers) y que además acompañan a la Sagrada Familia cuando se hace el belén...
Aquí tenemos creadores de este estilo, pienso en Esther Font, en el mismo Traité, en algunas cosas de Alina o de la Ribes... pero muy poco más. Pues bien, estoy seguro que si algún artista se decidiera a hacer figuras de calidad, quiero decir de molde, en terracota, pintadas con gracia, sencillas y económicas, que reflejaran tipos y costumbres barceloneses y/o catalanes, y los colocara por la Ciutat Vella, haría la primera pela...
Para que se vea que mi interés por la figura popular, no hebrea, viene de largo, cuelgo links hacia algunos de los artistas que mejor reflejan mis preocupaciones... y que alguien me diga que el conjunto de Joan de "pastores ventosos" no podría ser un formidable recuerdo de Barcelona (con las adaptaciones que fueran precisas)
http://foro.belenismo.net/forums/thread-view.asp?tid=11249&posts=16&start=1
http://foro.belenismo.net/forums/thread-view.asp?tid=6231&posts=44&start=1
http://foro.belenismo.net/forums/thread-view.asp?tid=6294&posts=5&start=1
Ah, Galderich, no hace falta tanta formalidad en el trato, con un "Hernán" sin apellido hay bastante... por lo menos hasta que tengamos otro Hernán...
Hernán (a seques! ;-)),
Una mica la cosa va pel que comentes. Potser el que haurem de fer és deixar la feina i posar una botiga de figures de pessebre prop de les Rambles, per Ciutat Vella, i fer la primera pela... El problema són els lloguers perquè la iniciativa no estaria malament.
O fem això o el futur del pessebrisme pot ser molt negre!
Vull dir un parell de coses:
1.Estinc molt content de que aquest blog s'estigui animant, aquest és el millor senyal.
2. Figures com les de l'Esther Font i Laura Baldrich, tindrien sortida segur. D'una banda econòmiques i de l'altre polivalents. Només falta perdre aquella capa de gent rareta que ens tapa, i atrevir-se.
Bé i una tercera cosa, qui és el primer? ...
La experiencia es mucho mejor que cualquier especulación... nuestro colega de foro Armillo compró unas figuras de la Font (tb es fan)para su tienda en Navarra y fracasó en su venta, aunque son muy baratitas y su tienda es muy bonita y adecuada para el producto. Salvo que el Mossen de Betlem me deje su cripta (gratis o a comisión) no me apunto...
Ep, no descartem parlar amb el mossèn de Betlem, potser estaria d'acord en posar una botiga de figures de pessebre amb el dret de veure els diorames de la cripta a un preu raonable o a comissió!
Tot és parlar-ho...
Publica un comentari a l'entrada