19 d’octubre de 2009

El pastor solidari





Fa unes setmanes vaig comprar aquesta figura, està feta de terracotta policromada amb colors terrosos, medeix escassos 5 cm i l’atribueixo a Pere Teixidor, però això de posar autoria a una figura sovint es agosarat.

En tenir-la a les mans vaig comprovar que era una figura especial, d’aquelles que s’haurien de veure més sovint als pessebres, i em va dur a una reflexió:

Portar a coll-i-bè a un fill és una joia per a qualsevol mare o pare, una expressió natural d’amor, on els infants d’una banda es senten segurs damunt de la trona que camina i de l’altre poden fruïr d’una visió de l’entorn del tot diferent a la que estan acostumants des de la seva petita alçada.

Aquesta figura no representa la d’un pare que disfruta portant el seu fill; és la d’un home que s’esmerça per ajudar a altri, portant-lo a coll-i-bè, ja que no pot caminar.

M’agrada especialment l’actitut generosa i altruista, el sacrifici d’un home vers altre, una expressió d’amor que, si bé no és la d’un pare a un fill, bé a ser la de dos germans, amics o senzillament la de dos homes: l’un que necessita i l’altre que ajuda.

No us sembla una figura de pessebre molt ben trobada?

4 comentaris:

Galderich ha dit...

Una molt maca figura tant de concepció com d'estètica.

Enric Benavent ha dit...

Ostres Toni, quina troballa!
M'agrada molt. Les figures de pessebre que diuen coses són molt boniques, m'agraden molt més que algunes molt ben fetes però que sembla que tinguin la sang d'orxata.

Hernán de Rivera Torras ha dit...

Lo que voy a decir ahora no es broma, en absoluto: la escena reproduce un clásico, la Eneida de Virgilio, cuando Eneas huye de la destrucción de Troya llevando subido a su espalda a su padre Ascanio, imagen considerada por los romanos como ejemplo del amor filial. En un plano más próximo al pesebre, parece aludir a los enfermos que llevaban a Jesucristo para que los curase. O claro, una inspiración súbita del autor en ese momento (y pq no, imaginarnos un pesebrista de hace ciento y pico años encargando a Teixidor que le hiciera una figura así, con un pastor que cargara con un viejo, y tal y tal...) Una pieza divertida, sin duda.

Hernán ha dit...

El padre de Eneas era Anquises, no Ascanio, que era el hijo... gajes de hablar de memoria....