27 de setembre del 2009

El Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars

¿Existe de verdad? Hoy he vuelto a comprar el libro sobre Talarn que editó el Ayuntamiento (lo había regalado) y le he hecho una lectura exhaustiva (en su momento lo miré muy en diagonal y no me fijé en el principio) y he "descubierto América" cuando he visto que el primero de los artículos "Pessebristes i pessebres" da una relación exhaustiva de los figuraires del fondo del Museo, en lo que es un "Santo Grial" del coleccionista de figuras catalanas de pesebre. Daría la impresión de que poder ver y fotografiar las figuras de este fondo (que tienen su autoría comprobada) nos podría resolver muchas dudas. Pero... ¿dónde está el Museo? ¿cómo se visita? ¿qué tiene? ¿están expuestas las obras?
Voy a contestar yo mismo, pero me gustaría que se me corrigiera si me equivoco. No sé dónde está el Museo, la mejor información que he obtenido es ésta:
Museu d´Arts, Industries i Tradicions Populars
Teléfono: 93-423-69-54
Horarios: Visitas concertadas
Está claro que es en Montjuïc, pero no sé si comparte espacio con el Etnológico; la web de este último no habla del Museu de las Arts, etc., aunque indica que tiene expuesta la colección Bulbena. Supongo que es cuestión de llamar (lo que aparentemente aclara cómo se visita). ¿Qué tiene el Museu? Copio la explicación de su directora en el año 1997: "El fenomen pessebristien era molt viu al carrer i els conservadors del Museu, Agustí Duran, Joan Amades i, posteriorment, J.M. Garrut, convenceren el Conssitori, i sobretot Tomás Carreras, ponent de Cultura del 1943 al 1953, de la necessitat d'adquirir aqueste figures, que eren vives al carrer, és a dir, que eren adquirides i usades pels ciutadans d'una comunitat catalana que, aisí, en aquella largas postguerra que perduraria fins al principi dels anys 60, mantenien ben alta la flama de la catalanitat. Durant els anys 60 i 70 el Museu també va adquirir algunes figures interessants, i actualment en té al voltat de LES CINC MIL" (¡Madre del Amor Hermoso! exclama aquí el que suscribe).
Al parecer esas figuras están en la "sala de reserva", es decir, que en principio no se exhiben, por lo que no sé si la famosa "visita concertada" nos permitiría acceder a los fondos. Por lo que hemos hablado alguna vez, sé que Enric Benavent sabe mucho más sobre el tema y que ha estado en esa "Cueva de Alí Babá" y conoce qué "Ábrete Sésamo" hay que gritar en la puerta, habitualmente cerrada. ¿Podría "El Bou i la Mula" hacer algo para que un grupo reducido de coleccionistas accediera?

7 comentaris:

Enric Benavent ha dit...

Aquest Museu estava al Poble Espanyol. Ara no es visita és un magatzem, que si no recordo malament, em van dir que l'havien de desmantellar. Quan EL Bou i la Mula vam organitzar aquell curs a la Universitat de Barcelona vam aconseguir que ens ensenyessin el magatzem de figures. La sensació que vaig tenir va ser entre meravella i pena.

Galderich ha dit...

Jo fa un parell d'any (o tres anys) que el vaig visitar i em van deixar veure sense cap mena de problema el fons. La reserva contenia des de les grans peces fins a les populars ben guardades.
A més estaven inventariant la col·lecció de Maria Antònia Pelauzie que aportava a les 5000 figures 3000 més de tot el món.
Quan hi vaig anar em van comentar que estaven en procès de trasllat perquè havien de deixar el Poble Espanyol (per convertir el local en restaurant o alguna cosa així!).
La gent amb qui vaig parlar eren molt amables i interessats amb el que tenien a les mans. El problema és si també ho estan els qui gestionen el tema cultural de l'Ajuntament...

Albert Dresaire Gaudí ha dit...

Fa uns anys a Mataró vam organitzar una exposició de figures de pessebre a l'Ateneu de la Caixa Laietana. Encara ara els responsables d'aquest espai ens comenten que ha estat l'exposició que ha comptat amb més visitants (i mira que s'hi fan coses diferents!). Vull dir que el fet que la col·lecció de figures del Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars estigui com està i no s'exposi obertament al públic en general és un cas flagrant de ceguesa política. Si es mostrés al públic podria ser una col·lecció "rentable". Aquesta col·lecció ha comptat sempre (des de la seva fundació) amb tècnics que l'han cuidat però amb polítics que l'han menyspreat. Només ens queda esperar (i treballar) perquè algun dia es giri la truita (i no em refereixo a un canvi de color polític) sinó a una regeneració en la manera de fer política...

Hernán de Rivera Torras ha dit...

Permitidme que sea cínico: es cierto que Félix Millet ha atracado las arcas públicas, pero la programación del Palau de la Música ha sido y es, desde hace años, magnífica. Yo he trabajado cuatro años dentro del Ayuntamiento de Barcelona y sé cómo funcionan los mecanismos políticos y burocráticos... no conseguiremos ver expuesta jamás la colección, lo único que podemos desear es que no se deteriore. Salvo, claro, que algún otro pariente de Doña Letizia necesite un trabajito... si le dieran la dirección del Museo, seguro que no faltaría dinero...

Hernán de Rivera Torras ha dit...

Por deformación profesional, no me gusta dar nunca "puntadas sin hilo" y todas mis intervenciones, hasta el momento, son partes de un mismo guión: la necesidad de conseguir que el pesebrismo sea reconocido como un arte tradicional y muy arraigado en la cultura catalana. Por eso he colgado entero el párrafo en el que la Directora del Museo (en ese momento) destaca el valor del pesebrismo como reserva de los valores culturales catalanes en los tiempos oscuros y el esfuerzo que hicieron personalidades culturales íntegras e indiscutibles (como Amades o Garrut) para preservar un patrimonio. Este párrafo sería perfecto para iniciar un "dossier" sobre la necesidad del Museu del Pessebrisme y para remover las conciencias "laicas" y "ateas" de muchos "progresistas" (ya sé que apunto un inoportuno debate político centrado en nuestros "progres", pero yo creo que ésta es una gran parte del problema)

Ah, me olvidaba: en los jardinets de Passeig de Gràcia/Gran Via, hay una diminuta exposición sobre los libros de Amades. Entre los dos más destacados, uno es "El Pessebre". El interés del público y de los agentes culturales por el pesebrismo existe, no tengo duda alguna.

Hernán de Rivera Torras ha dit...

Y soy muy pesado... vi en su momento la exposición de la Caixa Laietana, y la encontré excelente, como también lo han sido las de Llaveneres o la del Centre d'Artesanía Catalunya. Las figuras de pessebre son agradecidas de exponer, precisan un espacio reducido, a la gente les encanta verlas y dan mucho "juego" argumental, ya que puedes exhibirlas bajo muchos puntos de vista: coleccionismo, tradiciones, arte, infancia, religión...

Antoni Dorda i Ventura ha dit...

A Mataró estem recuperant molts espais per a equipaments. Antigues fàbriques recuperades arreu, algunes sense massa sentit (La Bòbila), altres amb pressupostos multiplicats diverses vegades (nau Gaudí), d'altres son un despropòsit (Can Fàbregas), altres amb projecte de museu que no s'acaba mai (Can Marfà), i un munt més. Potser algun dia un d'aquests edificis podria dedicar-se a un museu de veritat, amb Una exposició tal com Déu mana, amb taller de restauració, biblioteca, magatzem, etc... el problema, dien, es que no hi ha calés. Però per a desproposits si.