6 de juny del 2009

Meravellar-se

La tradició siciliana diu que un dels pastors que va adorar el nen Jesús es va agenollar i es va quedar mirant l'Infant i va ser colpit de tal manera per la seva bellesa i per la seva divinitat que es va espantar,es va aixecar, es va treure el barret i va exclamar: Déu quin nen tan bonic!.

La figura de lu spavintatu (l'espantat) és molt popular als pessebres sicilians i també en els bolognesos.

Trobem una figura similar als pessebre provençals, el ravi, qua aixeca les mans enlaire davant del miracle de la Nativitat. El ravi no té res per oferir més que la seva capacitat de meravellar-se, és un santon molt popular que no falta en cap pessebre provençal.

M'agraden les figures expressives. Trobo que el pessebre és una expressió en la que les emocions i les actituds de les persones s'hi poden veure molt ben representades. Els pessebres en els que les figures són sense expressió d'una actitud vital cada vegada m'avorreixen més. El pessebre és ric i és viu perquè en el fons és una representació de les nostres vides, de les nostres il·lusions, dels nostres treball i de les nostres actituds, al costat de Jesús.

2 comentaris:

Txaro ha dit...

M'ha agradat molt aquest escrit... i conèixer aquestes figures del pessebre, la seva "història",... Gràcies!

En conec molts que Jesús, encara a hores d'ara, també ens meravella i ens fa aixecar, treure'ns el barret i exclamar!

Galderich ha dit...

Hi ha alguns pastors de l'anunciata que se'ls representa bocabadats amb les mans obertes davant de l'àngel.
Els que estan adorant a Jesús a Catalunya estan més reverenciadors!