25 de maig del 2009

Antoni Prats Ventós (1925-1999)

El bon amic, seguidor i col·laborador Bosco Garcia ens ha fet arribar una informació interessant d'aquest escultor catalano-dominicà, un clar exponent de que l'art contemporani no té per què estar renyit amb el pessebrisme.
Transcripció del llibre: DIAZ ESCULIES, D (1995): L'exili català de 1939 a la República Dominicaca. Barcelona. La Magrana (pp 65-66):

El professor Pedro Vergés afirma que Prats Ventós de seguida va descobrir que "el arte debe adecuarse al medio y que, en este simple dato, reside (o puede residir) su esencialidad más trascendente".
La primera etapa d'Antoni Prats Ventós és figurativa; s'interessa pels habitants de l'illa: negres i mulats. En la dècada dels anys cinquanta evoluciona vers l'abstracció però convivint amb el figurativisme simbòlic i desemboca en l'elaboració de grans continguts expositius a partir d'una idea central. Una mostra d'aquesta faceta la constitueixen els conjunts El Bosc -col.lectiu de quaranta peces de fusta de sivina- de grans dimensions, La selva i Les Menines. La seva obra més popular feta de caoba i roure, és El Pessebre (1983) que es conserva a la Catedral Primada de Santo Domingo i es mostra al públic en els dies de Nadal.
Si inicialment el formaven catorze figures, l'any 1989 el seu nombre havia passat a divuit i el propòsit de l'escultor català era continuar fent-ne de noves. A principis dels anys vuitanta Prats Ventós viatjà per diversos països d'Europa on visità nombroses col·leccions de pessebres que s'exhibeixen a esglésies i museus. Els trobà d'estil pusil·lànime i mancats de la qualitat de l'obra d'art. D'altra banda ell sempre parteix de la premissa que l'obra d'art la fa un artista, però és una labor de diverses persones, l'artista i l'observador. Això el menà a la conclusió que calia deixar llises les cares de les figures del pessebre - el Nen Jesús, els Reis mags, la Verge Maria, sant Josep, etc- i que cada espectador els posés el semblant que volgués. En canvi, policromà la vestimenta dels personatges i usà abundantment el pa d'or.