31 d’octubre del 2008

El nostre President

El nostre President es diu Josep Maria, és un gran pessebrista. Dels atípics.
Jo diria que és d'aquelles persones que traspuen sensibilitat i art pels quatre costats. Us el vull presentar des d'una vessant no estrictament pessebrista en aquesta entrevista.

Ressò de la conferència d'ahir

Ahir vaig poder compartir una agradable estona amb uns quants amics pessebristes tot explorant escenaris de futur del pessebrisme. La conferència Pessebrisme i societat postmoderna que va organitzar l’Associació de Pessebristes de Barcelona va ser una bona oportunitat de parlar, sense embuts de la situació actual i futura del pessebrisme.
Vaig procurar fer una anàlisi estratègica mitjançant la tècnica DAFO per apuntar algunes idees de per on veig que ha d’anat tot això. Us faig cinc cèntims d’algunes constatacions:

1- En una societat complexa, multicultural, secularitzada, canviat com la nostra no podem seguir pensant el pessebre (ni cap altra cosa) amb els mateixos patrons i clixés de sempre. El tan sentit “sempre ha estat així” és un argument que ara mateix deixa de tenir valor i força.


2- Posar èmfasi en convertir les debilitats del pessebrisme en fortaleses, aprofitant les oportunitats que s’obren al nostre voltant. Per exemple potenciar la dimensió de llenguatge audiovisual que té el pessebre, o convertir la religiositat rància que de vegades transmet segons quin tipus de pessebrisme en actualització del missatge religiós.


3- D’acord amb la cita de Claudio Widman: “el pessebre és una representació fluïda que mai és igual a sí mateixa i que permet traduir la subjectivitat de qui el fa, amb totes les implicacions expressives, simbòliques i projectives que comporta”. Treballar decididament per construir pessebres amb personalitat, que parlin del nostre món, que lliguin emocionalment l’espectador i deixar ja de banda representacions preciosistes i fredes.


4- Concebre el pessebrisme com una constel·lació de fets, grups, expressions on totes i cada una d’elles tenen el seu paper i la seva importància. Des dels diorames als pessebres populars, escolars, públics, privats, col·leccionistes, estudiosos, comerciants, figuristes, caganers, internautes... tots ens retroalimentem i la manca d’un d’aquestes elements va en detriment del pessebre. Buscar sinergies, sumar més que dividir.


Aquestes són algunes de les idees que vaig proposar per debatre. Em van quedar en el tinter tota una sèrie de concrecions relacionades amb l’àmbit personal com a afeccionats, amb l’àmbit associatiu i amb l’àmbit federatiu que en alguna altra ocasió espero que podrem compartir.

29 d’octubre del 2008

Pessebrisme i societat postmoderna



L'Associació de Pessebristes de Barcelona ens ha convidat a reflexionar sobre el pessebrisme i la seva projecció de futur. Serà demà dijous dia 30 a les 19h al local social del c/ Paradís n 3.

Agraïm aquesta invitació, esperem poder compartir una estona amb molts de vosaltres i esperem que les reflexions que compartirem puguin ajudar a pensar una mica sobre el nostre art i la nostra afecció preferida.

12 d’octubre del 2008

Trobar-se i retrobar-se


Avui hem anat a la Trobada de Pessebristes de Tarragona per posar una taula de llibres conjuntament amb el Grup Pessebrista de Castellar. Aquestes ocasions ens permeten conversar amb molt diverses persones que estimen el pessebre, trobar-se i retrobar-se amb pessebristes d'arreu de Catalunya.

Hem sentit una vegada més l'escalf i l'encoratjament de molts afeccionats que aprecien la feina que des del Col·lectiu El Bou i la Mula estem portant a terme.

Hem presentat el llibret ANTONI GAUDÍ... i el pessebre que ha tingut molt bona acollida juntament amb el de 50 POESIES de l'any passat que no vam poder mostrar a la trobada.

Hem pogut explicar els projectes del Grup de Castellar: la col·lecció exclusiva de figures i la Biennal 2010. Ha estat un matí molt profitós.

5 d’octubre del 2008

El bisbe Joan Carrera, pessebrista

Ha mort e bisbe Joan Carrera. A diversos mitjans hem pogut llegir i escoltar paraules elogioses amb la seva vida i amb la seva obra. Poca cosa podem afegir que no s’hagi dit ja, fora d’unir-nos al sentiment per la pèrdua d’algú que tant ha fet per l’Església i la societat catalanes.

L’any 2001 el nostra col·lectiu va publicar, juntament amb la comunitat cistercenca de Solius, el llibre Els diorames del Monestir de Solius. Visions actuals d’un Pessebre. Vam demanar a diverses persones que comentessin un dels diorames del pessebre del germà Gilbert Galceran. També ens vam dirigir al bisbe Carrera, que va respondre de seguida a la nostra petició.

En el seu llibre Aquest Nadal en fa dos mil. Discerniment i goig (Barcelona, 2000) el bisbe Carrera hi recollia diversos articles seus al voltant del Nadal, entre els que n’hi havia més d’un que girava al voltant del pessebre. I era fàcil constatar-hi com el bisbe Joan hi parlava del pessebre com una cosa propera, que estimava profundament. Alguns títols dels articles ens donen una pista de com el pessebre és present en aquell llibre: Figures per al pessebre d'enguany o A vista de pessebre.

Transcrivim un fragment d’un dels articles d’aquell llibre, L'estrella de Nadal és centrífuga:

El pessebre, tot amb tot, roman com enclau irredent del Nadal colonitzat per la nostra mediocritat daurada. I, ja se sap, l'irredemptisme sol perdre les guerres, però salva la lucidesa. Si som capaços de desentelar-nos els ulls, un moment, i de mirar el pessebre de casa, ens sentirem cridats a orientar-nos, cadascú a la seva manera, cap a la cova que l'estrella assenyala.

Volem recordar, finalment, com l’octubre de l’any 2004 l’Associació de Pessebristes de Mataró va organitzar la presentació del llibre El pessebre a Mataró. Història d’una tradició viva (Mataró, 2004). Els pessebristes mataronins també li van demanar al bisbe Joan Carrera que participés en aquell acte. No cal dir que va acceptar i el parlament que va fer en aquella ocasió va ser, una vegada més, una mostra de sensibilitat i estima cap al pessebre. El bisbe Joan anava més enllà del valor purament material del pessebre, i ens mostrava la riquesa espiritual d’aquesta tradició.

El bisbe Joan Carrera era un pessebrista de fet. També en aquesta faceta seva ens agradaria ser uns dignes deixebles seus.

2 d’octubre del 2008

Pessebres subjectius


Itàlia és un país no només de llarga tradició pessebrística sinó de llarga i extensa tradició bibliogràfica sobre pessebre.

De tant en tant em compro algun dels molts i interessants llibres que hi ha editats. Un dels darrers va ser el de Claudio Widmann, La simbologia del presepe. El seu autor és de formació jungniana i s'ha especialitzat en la reflexió sobre els símbols. Mica en mica el vaig llegint, clar, en italià la cosa va més lenta.

Vull compartir un dels fragments que tinc assenyalats ja que concorda amb la línia de reflexió sobre el pessebre que m'interessa actualment. Diu així a la pàgina 99:
" La realització domèstica i personalitzada de l'escenografia, el caracter mòbil de les figures, el fet que periòdicament es munta i es desmunta, fan del pessebre una representació fluïda que mai és igual a sí mateixa i que permet traduir la subjectivitat de qui el fa, amb totes les implicacions expressives, simbòliques i projectives que comporta"