5 de juliol del 2008

Homenatge a Josep M. Garrut

L'homenatge a Josep M. Garrut que es va celebrar el dijous a la tarda a la Pia Almoina (Barcelona) fou un acte entranyable.

La part central de l’homenatge va anar a càrrec de Mn. Jaume Aymar, qui va recordar les seves primeres trobades amb Josep M. Garrut, un senyor de Barcelona, com el va definir ell. També va evocar la figura de l'arquitecte Antoni Gaudí, de qui Garrut és un gran coneixedor, i la façana del Naixement de la Sagrada Família, el pessebre més gran del món. Mn. Aymar va cloure la seva intervenció fent un recordatori dels pessebres de la seva infantesa: "Fer el pessebre a casa és com la paràbola de la creació en la que els pares fan el paper del Creador i nosaltres (els fills) d'atents col·laboradors".

Tot seguit va parlar Mn. Martí Bonet, conservador de la Catedral de Barcelona, qui, aprofitant que l'acte es celebrava en una sala de la Pia Almoina dedicada a Gaudí, va destacar la genialitat i el valor espiritual de l'obra de l'arquitecte català. "Gaudí treu el retaule de dintre de l'església i el posa a fora a la façana a la vista de tothom. La façana del Naixement és un pessebre públic, situat al mig del carrer en contrast amb el pessebre dels pessebristes que feu a casa en la intimitat de la llar".

Finalment, Josep M. Garrut es va dirigir als assistents agraint-los la seva presència i reivindicant el valor del pessebre i els pessebristes: “el sentiment del pessebrista és el més aproximat a la perfecció humana”, va dir. I és que això resumeix la seva importantíssima aportació al pessebrisme, una aportació que el Dr. Garrut ha fet al llarg de la seva vida. Tal com ell mateix va indicar, “fer el pessebre és una de les coses més poètiques, més simpàtiques i més constructives que es pot fer”...

Ja ho hem dit en més d’una ocasió, però ho tornem a dir perquè ens fa molta il·lusió: el Sr. Garrut ens va honorar, ja fa anys, fent-se soci del nostre col·lectiu. Per això dos membres de la junta d’El Bou i la Mula ens vam fer present a l’acte d’homenatge. Per això i, sobretot, sobretot, perquè estem convençuts que aquest homenatge era més que merescut. Fou un encert, per part de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, la seva convocatòria.

Ara només cal que, tots plegats, continuem fent el definitiu homenatge a Josep M. Garrut, que no serà altre que continuar la seva obra de recerca, difusió, innovació i, en definitiva, de gran estima, al pessebre.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Lamento mucho no haber podido acudir porque justo aquel día estaba enfermo. Ya tenía preparado un libro de Garrut para que me lo firmara, y he perdido la ocasión. Amigo Enric, ¿es posible visitar a Garrut en su casa, particularmente? Me encantaría tener la ocasión de poder conocerlo personalmente e intentar obtener algo de su sabiduría, aunque fuera por mera empatía...

Otrosí: estos días estoy reparasando la sección de "figuraires" de El Pessebre de Amades y me sigo sorprendiendo por la gran cantidad de nombres de figuraires que desconozco, me encantaría poder ver obras de artistas "no habituales". Por eso quería preguntarte dónde para la colección Serra Graupera y pediros al Bou i la Mula si podrías colgar un listado de colecciones, públicas y/o particulares, que sea posible visitar en Catalunya. Es una información que no he conseguido encontrar.

Un saludo afectuoso para todos.

PD: Iñigo Mena me va a abrir un subforo para "figuristas clásicos" en el que, de forma similar a los figuristas actuales, haríamos una pequeña reseña de cada uno los figuraires ya desaparecidos, intentando colgar imágenes de sus figuras. Espero contar con vuestra ayuda.

Hernán/Drake

Albert Dresaire Gaudí ha dit...

Drake,

Alguns dels figuraires recollits per Amades no deixen de ser escultors més o menys coneguts que van realitzar figures de pessebre en algun moment de la seva trajectòria artística. En molts casos es tracta d'una producció anecdòtica de la qual no queda cap altra constància que la ressenya de Joan Amades. Seria el cas, per exemple, d'Eusebi Arnau, Eduald Brunet o Lluís Vermell. En altres casos sembla que Amades es deixi portar per la il•lusió de recollir el màxim possible de figuraires, i aleshores omple amb literatura la manca de dades sobre aquest o aquell autor. Això és veu molt clarament en el cas dels figuraires de Mataró: a partir d'un article periodístic on es feia una simple llista d'autors mataronins, Amades imagina la qualitat i la quantitat de la producció de cada figuraire... fins al punt d'arribar-se a inventar un autor que no va existir mai!

Pel que fa als figuraires de Mataró que recull Amades, en el meu llibre "El pessebre a Mataró. Història d'una tradició viva" (Mataró, 2004), faig una repassada crítica de la llista proposada per Amades. Per a la resta de figuraires, em plau informar-te que, juntament amb altres membres del col•lectiu El Bou i la Mula (la Josefina Roma i en Jordi Montlló), estem preparant l'edició crítica del llibre "El Pessebre" de Joan Amades. Amb una mica de sort, aquesta edició es publicarà abans d'un any.

Pel que jo sé, la col•lecció Serra Graupera va passar a formar part de les col•leccions de l'Ajuntament de Barcelona, i estaria integrada a la col•lecció del Museu d'Etnologia (la major part d'aquest fons es guardava al Poble Espanyol). L'any 1939, amb motiu de la donació a la ciutat de la col•lecció de Serra Graupera, se'n va fer una exposició, al catàleg de la qual Amades fa referència per documentar diversos figuraires. El catàleg es pot consultar a l'arxiu de la Casa de l'Ardiaca: "Exposición del reciente donativo del coleccionista y bibliófilo J. Serra Graupera compuesto de figuras, libros y gráficos relativos al belén" (Barcelona, desembre de 1939).

Salutacions.