25 de gener del 2008

El pessebre de can Panxes de Sabadell

En Josep Llinares, simpatitzant i col·laborador de El Bou i la Mula ens ha passat aquest escrit que parla d'un interessant pessebre que hi havia a Sabadell.


El pessebre més notable, fou el de can Panxes. Hi havia tres centes figures de moviment. Tenia vint-i-dos pams i mig d'amplada per cinquanta sis de llargada. Es pagaven sis quartos per entrar a veure'l. Hi havia una muntanya on hi cantava la puput i als camps uns bous que llauraven; en arribar al cap del camp, una pagesa alçava el porró i bevia; en arribar a l'altre cap el seu marit, que feia beguda, també bevia amb la carabassa, i així, amunt i avall. Tothom reia l'acudit. A un costat, el palau del rei Herodes; aquest estava assegut al vestíbul i feia senyals als soldats romans, els quals degollaven criatures; tot de moviment. Al centre del pessebre hi havia el naixement, a sota un poble de muntanya; a dins de l'estable el bou feia anar el cap i la mula se li menjava la palla: la Verge i St. Josep feien anar els braços i els pastors, agenollats, adoraven el Nen i li feien presents. Hi havia, també, una gran masia on tothom treballava. L'amo, al portal, s'ho estava mirant, duia una gran barba i fumava amb pipa, la qual movia fent acció de posar-la i treure-la de la boca. En un altre indret n'hi havien uns que bregaven cànem, altres cavaven la terra, un treia aigua del pou, d'altres sembraven un terreny. Hi havia un tros de mar amb vaixells que brandaven i un pont per on passaven i traspassaven figures arreu, senseparar. També hi havia la torre de Babel i tantes altres coses més que són d'impossible recordar.


Quan ja feia prou estona per tenir temps d'haver-ho vist tot, sortia un fantasma del tamany d'una persona esbalegant els braços i feia un bram trasmudant la fesomia amb la del llegendari dimoni. Era l'avís de què fessin lloc als que s'esperaven.


Tot aquest mecanisme del pessebre era mogut per una roda de fusta accionada a mà; de cordills, filferros i mecanismes enginyosos no en vulgueu més. El Panxes era un teixidor de cal Sant Home i tenia un teler arreglat per ell amb certes combinacions que després foren aplicades a tots els telers mecànics. Era tot un enginyer, sense altres estudis que les primeres lletres; si aquell home hagués pogut cursar estudis de lo seu probablement hauria fet rotllo. Quina llàstima d'enginys per a divertir dones i mainada, tan sols!


BURGÈS, Marian (1929): Sabadell del meu record . Sabadell. Ed. Joan Sallent

També referenciat a :

ESTRADA, A (1995): Els nostres figuraires. Sabadell. Agrupació pessebrista

12 de gener del 2008

El naixement d'un agnòstic

Presento aquest escrit que he trobat, de Ramon Alberich Rodríguez, publicat a El Periódico del 28/12/2006. Crec que recull moltes de les intuïcions que anem expressant en aquest bloc:


Era un republicà convicte i confés, que cap als anys 50 li va agafar per muntar un pessebre. L'home no hi creia, però admirava els diorames que s'exhibien a les parròquies i locals religiosos. Li encantava veure les representacions del paisatge local, amb el seu gust rural, les seves ovelles, els seus bous i els seus ases, que li recordaven la seva llunyana infància.


Passades les magres festes d'un d'aquells anys de postguerra, va aparèixer per casa seva amb un llibre de vell que es titulava "El arte de construir belenes". Es va passar cada diumenge folrant fustes amb arpillera de sac i cobrint-les amb guix. Buscava en revistes il·lustrades els models de l'arquitectura que imaginava. Amb filferros als quals enrotllava gruixuts fils de cotó feia troncs de palmera, que folrava amb guix i després els coronava amb palmes de cartolina. Sortia al bosc i triava curosament mates de farigola que farien la funció de troncs d'olivera; les copes eren de molsa, que encolava amb molta cura. Comprava colors en pols que combinava per acolorir el guix i així anava prenent forma una espècie de caos de turons, camins, arbres i edificacions. Després va començar a modelar figures.


L'ajudava un amic seu, un veí, artista naïf que pintava romàntics paisatges de somni amb ramats d'ovelles i encorbats pastors. Li acoloria les figures amb els colors a l'oli que portava en una llardosa caixa de fusta, mentre s'explicaven les batalletes de la guerra i es ficaven amb el règim, així d'amagat, com era de rigor.


Passat l'estiu va començar a muntar el pessebre a l'espai que hi havia sota d'una escala de casa seva que portava a un pis superior. El projecte era ambiciós. Consistia a muntar tres diorames: l'anunciació, el naixement i la fugida a Egipte. Per al primer havia representat la sala d'una masia catalana, amb la seva llar de foc. Darrere d'una finestra apareixien uns ametllers en flor i, a l'estança, un àngel alat dret i amb un braç ben alt i Maria asseguda, mirant a terra. Un luxe de detalls, en forma de taula amb porró, escó, pa de pagès i plats i prestatgeries amb trastos. Al costat, el segon diorama: un estable d'una masia, amb les seves eines agrícoles, la seva palla, i les figures del naixement, amb la mula i el bou. Al fons i baixant per un camí, els Reis Mags i el seu seguici, diminuts i a la llunyania i pastors i senyores rentant roba en un rierol. I l'apoteosi final era el tercer diorama: la fugida a Egipte. El bon home havia fet un refregit del temple de Karnak i el d'Orus, i amb tots dos havia fet un colossal muntatge amb les seves esfinxs, els seus jeroglífics, els seus obeliscos, les seves palmeres, el seu desert i en primer pla, a l'ombra dels murs del temple, la que havia estat la seva composició estrella i de les poques que havien estat fruit exclusiu de la seva pròpia imaginació: Josep assegut, amb Maria inclinada, mig estirada i recolzant el cap a l'espatlla de sant Josep i el nen Jesús a coll. El sant fuster li passava el braç per sobre, en una protectora i paternal actitud.


Satisfet del resultat obtingut, animat pels elogis i consells del pintor naïf, es va apuntar al concurs local de pessebres.


Un diumenge a la tarda es va presentar el jurat a casa seva. "Dintre d'aquestes parets mai s'ha reunit tanta gent de dretes a la vegada des que el 1939 em van detenir per roig", va pensar. El grup estava format per diversos notables de la localitat, entre ells mossèn N., conegut censor i principal director espiritual de les pletes catòliques de la localitat. L'autor estava tallat i nerviós i no encertava a explicar-se. Es va poder sentir algun elogi bastant eloqüent i es va insinuar alguna felicitació, fins que va prendre la paraula mossèn N: "No està malament, no està gens malament. Jo diria que està francament bé. Tècnicament ben aconseguit i no li falta cap detall, però li falta una cosa... per exemple l'esperit religiós. És un naixement sense ànima, sense devoció. Les figures les ha esculpit vostè, ¿oi? Si ja es nota que vostè no és home versat en qüestions d'espiritualitat. Per exemple, ¿a qui se li acut que sant Josep tingui abraçada la Verge Maria? És ben sabut que no hi havia contacte físic entre tots dos i vostè els ha representat en una actitud que no té gens d'evangèlica. Més que la Sagrada Família sembla una família vulgar i corrent, molt normaleta..."


El vell republicà es va quedar mirant el capellà, i només va saber balbucejar: "Jo m'imaginava una gent que fugia i que devia estar cansada i famèlica", i al cap hi tenia la imatge dolorosa de la població evacuada que havia vist caminar pels polsegosos camins d'Aragó, durant la guerra.


Els membres del jurat se'n van anar com havien vingut, tibats i orgullosos, deixant-lo amb una cert malestar a l'estómac i un gust agredolç a la boca. Quan es va publicar la resolució, va poder comprovar que malgrat el possible vot en contra de mossèn N., li van donar el primer premi.

11 de gener del 2008

Déja vu

Ja torna a ser Nadal. Ja n'ha passat un altre. Com un cercle, sense principi ni fi, veiem despertar els dies, els veiem com dormen i com es tornen a despertar. Ja torna a ser Nadal. Tot és acumulació d'informació comprimida, com si es tractés d'un CD que dóna voltes i voltes sobre ell mateix per ensenyar-nos les mateixes imatges any rere any: rutina diària, guerres, estrès, col·lapses. Però ja torna a ser Nadal. I aleshores veiem un petit forat on hi ha cabuda per a la il·lusió, per als bons propòsits, per a petits records que ens provoquen un dolç somriure als llavis. Ja torna a ser Nadal i volem que ens ajudis a omplir aquest buit i entre tots aconseguir que deixi de ser-ho per esdevenir PLE... ple de vivències i desitjos esperançadors. Ja torna a ser Nadal.
Aquest text és el que justifica el muntatge Déja vu, que es pot visitar a la Sala d'Exposicions de la delegació a Olot del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, dins del marc de la Mostra de Pessebres d'Olot.

La Mostra de Pessebres d'Olot sempre fa de bon visitar. Hi ha una cosa que val la pena destacar-ne: la possibilitat de poder observar, en un espai limitat, diversos exemples del passat, el present i el futur del pessebre a Catalunya.

El pessebre de Can Trincheria (de visita obligada) és una magnífica mostra dels pessebres que es feien a finals del XVIII a les cases senyorials (poc a veure, per cert, amb els pessebres populars que més d'un ens vol fer creure que són els "de tota la vida"!).

Els diorames de la Carbonera recullen l'esperit dels pessebres que s'han fet a Olot les últimes dècades, sota el lideratge de l'Agrupació de Pessebristes de la capital de la Garrotxa. Vaig trobar a faltar, enguany, el pessebre que Josep M. Font i Font va bastir l'any passat a la capella de Sant Ferriol.

Hi ha molts altres elements pessebristes que es poden veure a Olot durant la Mostra. Només en cito un més: el que es pot veure al claustre del convent del Carme. Més enllà del seu encert (he de reconèixer que enguany a mi no em va agradar gaire), cal valorar la voluntat de transmetre el missatge del pessebre –del Nadal, en definitiva– que hi ha al darrere del treball que cada any presenta un grup d'alumnes de l'Escola d'Art d'Olot.

A Olot, es veu d'una forma molt gràfica com els pessebres del XVIII tenen molt poc a veure (en al forma) amb els del segle XX. I a Olot també es pot percebre (al claustre del Carme, en el Déja vu...) com el pessebre busca noves formes d'expressar-se per seguir transmetent el seu missatge a la societat, amb la mateixa força que en segles passats. La qüestió és si tots plegats volem ajudar aquest procés de recerca i innovació o, contràriament, ens conformem simplement amb mantenir (i, per tant, estancar) la tradició...

8 de gener del 2008

Figures de pessebre a Llavaneres

Si algú encara no ha visitat l'exposició Figures de pessebre. Escultures de petit format, encara hi és a temps. El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, que és on es pot visitar, ha decidit prorrogar-la i, per tant, es podrà visitar fins al diumenge dia 13 de gener inclòs en l'horari habitual d'obertura del museu, però també a hores convingudes si s'avisa abans.

5 de gener del 2008

Campanya de suport als Reis Mags

Aquests dies, per Internet, corren texts -entre l'humor i la reivindicació de les nostres tradicions- com el que reproduïm a continuació.

CAMPANYA DE SUPORT ALS NOSTRES ESTIMATS REIS MAGS, MARGINATS, MENYSTINGUTS I OBLIDATS PER CULPA D'UN INVASOR, GRAS I LLARDÓS, PRODUCTE DEL CONSUMISME COMPULSIU...

Aquests tres pobres venerables ancians porten dos mil anys amb la seva PIME atenent únicament el mercat llatí i sense intenció d'expandir-se i estan patint una agressió que amenaça amb destruir-los.
Reivindiquem la figura dels Reis Mags perquè:

1. Els Reis Mags són un símbol de la multiracialitat i la bona convivència, mai han tingut cap problema d'immigració.
2. Els Reis Mags són fashion total, la seva elegància en el vestir no ha passat de moda en dos mil·lenis.
3. Si no existissin els Reis Mags, les vacances s'acabarien el 2 de gener.
4. Els Reis Mags són ecològics, empren vehicles de tracció animal que amb els seus fems contribueixen a fertilitzar el sòl. Res de trineus volant ni tocacollonades que no existeixen; camells, que tots en coneixem algun...
5. Els Reis Mags generen una pila de llocs de treball entre patges, carters reials i multitud de gent que els acompanya a la cavalcada.
6. De Papà Noël en pot fer qualsevol ximplet, però per fer de Reis Mags es necessiten, al menys tres, que treballin en equip
7. Els Reis Mags fomenten la indústria del calçat i ensenyen als nens que les sabates i les botes s'han de netejar al menys una vegada a l'any. Ben al contrari, el panxarrut exigeix que es deixi un mitjó, peça procliu a servir d'acomodament de la brutícia, la quisca i la pestilència, o d'indecorosos "tomàquets".
8. Els Reis Mags planifiquen a consciència el seu treball i es retiren discretament quan acaben la funció.
9. Santa Claus viu al Pol Nord i per això és un amargat, els Mags són d'Orient, bressol de la civilització i per això d'una elegància no decadent.
10. Els Reis Mags van tenir un paper destacat en el Nadal. Santa Claus és un trepa que tracta d'aprofitar-se del negoci i que no va participar en cap dels fets històrics del Nadal.
11. Els Reis Mags són dels poquíssims usuaris que mantenen en peu la minería del carbó al Berguedà. No ho han canviat per gas natural ni per bombetes horteres.
12. Els Reis Mags ho saben tot. Santa Claus no sap altra cosa que agitar estúpidament una campaneta i dir 'hou, hou, hooouu!', Quina conversa!
13. Santa Claus és un capsigrany que no respeta els drets ni els sentiments dels rens de nas vermell. No es troba documentat cap cas de maltractament físic o psicològic per part dels Reis Mags cap els seus camells.
14. Els Reis Mags són agraïts, sempre endrapen totes les llaminadures que els hi deixem al plat.
15.Sense els Reis Mags no s'hauria inventat el Tortell de Reis.16. Finalment, Santa Claus es passa la vida cridant 'Hou, hou, hou!'. Riure forçat i sense sentit. Senyal d'estupidesa.

Comencem la campanya de SOLIDARITAT AMB ELS NOSTRES ESTIMADÍSSIMS I ANTIQUÍSSIMS REIS MAGS, Que tornin a aflorar las tradicions amb arrelament centenari...
Tots els anys per aquestes dates patim una agressió globalitzadora en forma de tipus panxarrut, una manipulació de les ments dels nens de l'univers. Aquest adefesi mancat del més mínim sentit de l'elegància en el vestir, amb aspecte de dipsòman envellit i multireincident en la violació dels domicilis pel mètode de l'escalo és un invent de la multinacional més multinacional de totes les multinacionals, Coca-Cola. Als anys 30, van agafar al Sant Nicolau de la tradició centre-europea i nòrdica, que originalment es passejava vestit de bisbe (o de foll una mica garroner) i li van enfundar un abillament amb els colors corporatius (vermell i blanc). Des d'aleshores, generacions de tendres infants de mig món han estat massacrades per la publicitat, alienant-se fins a l'extrem que pensen que un tocaboires publicitari representa tot allò bo de l'ésser humà.
Prou ! reivindiquem les nostres senyes d'identitat ! Fóra Santa Claus i visquin els Reis Mags !

El pessebre de la Remei


Ja fa uns quants anys que a Vilafranca hi ha un pessebre que em sembla molt interessant, és el que fa la Remei Sogas. Tant per la seva temàtica com per la seva execució és un pessebre innovador. Sempre m’havia imaginat l’autora com una noia jove, amb una gran sensibilitat... i enguany durant la visita, com que estava fent fotos i mirant-me’l molt, se’m va presentar una àvia amb el seu estol de néts i nétes, dient-me que n’era l’autora. El que vaig encertar va ser en la seva gran sensibilitat.

Em va explicar que tot ho feia amb material de reciclatge, em va explicar la història que hi ha al darrera de cada una de les figuretes de plastilina. És un quadre viu, que explica una història. Cada un dels personatges està expressant una acció, sant Josep que estira el bou per poder entrar a l'estable, les gallines que sembla que parlñin entre elles, fins i tot el Sol que no es vol amagar al darrera d eles muntanyes, per no perdre’s detall.

M’explicava la Remei que en fer-lo amb figures de plastilina, el seu fill cada any fa un enregistrament en vídeo del pessebre, amb les figures movent-se. Realment una bona manera de fer un pessebre audiovisual.

Era el pessebre més observat i més comentat de l’exposició.

4 de gener del 2008

Conferència sobre pessebrisme a Sitges

En Miquel Marzal del Grup pessebrista de Sitges ens ha fet arribar aquesta informació:

El passat 22 de desembre a l’Espai Cultural Pere Stämpfli de Sitges, Marta Serrano Coll, Dra. en Història Medieval per la Universitat Rovira i Virgili, va oferir una conferència al voltant del pessebrisme a través de les obres d’art. Aquest acte fou organitzat conjuntament pel Grup Pessebrista de Sitges i el Grup d’Estudis Sitgetans.

Durant gairebé noranta minuts, la Dra. Serrano va anar descrivint la influència, al llarg de la història, dels textos sagrats, acceptats i apòcrifs, en la realització de les obres d’art i de retruc en la confecció de les figures per al pessebre. A més a més, feu una descripció detallada dels elements bàsics de les escenes principals del pessebre (Naixement, Anunciata i Reis d’orient) així com de les fonts d’inspiració per a construir-lo.

En definitiva, una xerrada molt interessant i enriquidora, la qual va aclarir molts aspectes no massa coneguts de la iconografia pessebrística.

Celebrem que el Grup pessebrista de Sitges es preocupi per difondre la vessant cultural que envolta el pessebrisme amb aquestes conferències que ja fa uns anys que organitza. És una bona manera de dignificar el pessebrisme.

3 de gener del 2008

Imatges d'una vida


El dia de Cap d'Any a la tarda vaig anar a Sant Vicenç de Montalt amb la família. Primer vam visitar l'edifici del Casal Parroquial "El Delme", que mostra un recull de diorames d'arreu de Catalunya i dues mostres interessants: les casetes de suro de Berenguer Huguet i Casas (1896-1967) i les miniatures de vells oficis sorgides de les mans de Cinto Rossell i Betanachs i Ramon Terradas i Casals.

El que em va interessar més, però, va ser la visita a l'antic Casal d'Avis. Allà s'hi pot veure el ja tradicional pessebre de Sant Vicenç de Montalt. Enguany porta per títol "Uns pescadors, una ermita, i una festa", i està dedicat a l'ermita marinera de Sant Simó de Mataró. És un pessebre que val la pena veure.

A la sala del costat hi ha l'exposició "Imatges d'una vida". Es tracta d'una col·lecció de 20 diorames que van des del naixement de Jesús a Betlem fins a la resurrecció el diumenge de Pasqua. Els diorames, amb figures de la família Castells, han estat realitzats pels Amics dels Pessebres de Sant Vicenç de Montalt. No es tracta, ni ho pretenen ser, de diorames de gran complexitat tècnica. Més aviat al contrari: són simples quadres resolts amb quatre elements escènics.

Els senzills diorames de Sant Vicenç de Montalt em van permetre comentar amb la meva filla moments de la vida de Jesús. I això em va fer pensar que potser de vegades, al fer els nostres diorames, les ganes de crear una obra tècnicament molt bona ens fan perdre el nord. Fem diorames molt bons... que no diuen res! En aquest sentit els diorames d'"Imatges d'una vida" diuen molt. I és que l'objectiu dels seus creadors no ha estat mai obtenir l'elogi pel seu virtuosisme sinó simplement explicar-nos una història.

Aquest any mateix, en alguna exposició, he vist pessebres molt ben fets on el tema era del tipus: "Escena de mercat". Les entitats pessebristes són això, "pessebristes". I això vol dir que, per sobre de tot, l'objectiu primer ha de ser conservar i promoure la tradició del pessebre. És clar que això es pot fer millorant la tècnica d'una de les maneres de fer el pessebre, els diorames, però malament rai si ens quedem aquí. És bo que a les associacions s'obri la porta a tothom, però alguna vegada sembla que hi hagi més "maquetistes" que "pessebristes".

Per això em van agradar i em van emocionar els pessebres de Sant Vicenç de Montalt: els seus autors potser no seran els millors maquetistes del món, però estimen el pessebre i tenen ganes d'explicar coses; i això es nota tot visitant els seus pessebres. Val la pena, doncs, anar veure els pessebres de Sant Vicenç de Montalt.

2 de gener del 2008

Un pessebre de flors

En Quico Mañós ens ha fet arribar aquesta fotografia d'un pessebre en el que les figures estan revestides amb flors. S'ha instal·lat aquest Nadal en una cèntrica rotonda de Màlaga.

Agraïm molt que quan veieu un pessebre singular ens envieu la imatge, així com també ens agrada molt rebre fotografies de pessebres fets a casa, i en definitiva, de tot allò relacionat amb el pessebre.

1 de gener del 2008

El pessebre de Santa Dorotea

El passat dia 24 a les 23'30 h, en plena missa del Gall, va destapar-se (mai millor dit) el pessebre de la parròquia de Santa Dorotea de Barcelona, tot revivint aquella altra NIT plena de llum i d'esperança que encara avui, 2000 anys després, celebrem amb joia i fe.

El president del nostre col·lectiu, en Josep M. Font i Font, és l'autor d'aquest pessebre de Santa Dorotea, i enguany ho ha fet per 25è Nadal.

Amb la fotografia d'aquest pessebre i el text que hi adjunta en Josep M. volem desitjar un bon any 2008 a tothom.


La vida és una oportunitat formidable.
Un regal de Déu.
Una possibilitat extraordinària de goig i felicitat.