31 de desembre del 2008

Pessebre en haikus


Un antic alumne meu i bon amic que es dedica a escriure haikus, m'ha enviat el seu pessebre peculiar. Les il·lustracions són del pessebre gegant que l'amic Carlos munta cada any a la Plaça del Pilar de Saragossa. Mireu-lo al bloc d'en Salvatore Vinyatti.

Mostra de pessebres d'Olot

Olot és probablement l'únic lloc del món on pots veure pel carrer dos nens negres de famílies nouvingudes parlant normalment en català entre ells. També és l'únic o un dels únics llocs del món on es permeten l'atreviment d'explorar nous llenguatges per al pessebre.

La Mostra de pessebres d'enguany, la veritat, l'he trobat fluixa, més fluixa que la darrera que vaig visitar fa dos anys. Amb tot, a Olot sempre s'hi poden veure propostes interessants ja que es donen permís per experimentar i per expressar-se mitjançant el pessebre. El pessebre típicament olotí sempre m'havia agradat per això, per que era l'expressió pròpia d'una terra. Aquest any a l'exposició de l'Associació ja no he trobat tant aquesta peculiaritat olotina. Amb tot, hi havia algun pessebre, com el de la foto que visualment era interessant. També valia la pena l'exposició de figuristes que aporten noves cares al món de la imatgeria pessebrista.

Voldria destacar algunes coses interessants, com el concurs de projectes de l'Escola d'Art. La que ha guanyat, juga amb la figura d'una ovella, que tot i descontextualitzada del pessebre, ens ajuda a reflexionar sobre el Nadal i la crisi econòmica. D'altres projectes exposats també valien molt la pena com a proposta innovadora.








Finalment, cal fer esment del pessebre de la capella de sant Ferriol, obra del nostre President. Un pessebre de factura força clàssica amb algunes incorporacions escenogràfiques ben aconseguides que junt amb la música ajudaven a endinsar-se dintre de l'ambient encisador del paisatge nevat.

30 de desembre del 2008

Actualitzant el pessebre, a les Avellanes

Al Monestir de les Avellanes es pot contemplar un pessebre que combina elements contemporanis amb d'altres de clàssics. Llegiu al seu bloc la simbologia que el Germà Máximo ha utilitzat per al pessebre d'enguany. Un nou exemple de com es pot actualitzar la construcció del pessebre, procurant que el pessebre parli del nostre món.

El pessebre amb llenguatge contemporani és una de les línies que podem explorar com a pessebristes. Ben segur que no es tracta de substituir de cop el pessebre tradicional que tan arrelat està a la nostra cultura, però si que crec que es poden explorar nous llenguatges, nous estils. El resultat ens agradarà més o menys (de fet a mi hi ha pessebres clàssics que m'agraden més i d'altres que m'agraden ben poc, també) però el que em sembla interessant és obrir-se una mica, i no condemnar aquestes noves formes d'interpretar el pessebre.

29 de desembre del 2008

Per Nadal, cada ovella al seu corral


"Per Nadal cada ovella al seu corral". Sí, Nadal és temps de retornar a casa, d'aplegar-se en família. Però sovint penso que, per als pessebristes, Nadal és una època excel·lent per viatjar.

En aquest aspecte l'enyorat Josep M. Garrut també va exercir el seu mestratge. En el seu llibre Viatge a l'entorn del meu pessebre (Barcelona, 1957) hi aplega unes quantes cròniques de viatges pessebristes. Ens hi descriu el Nadal a Roma, a la Provença... fins i tot al Marroc!

A l'espera de poder fer viatges nadalencs em conformo amb les fotografies que m'envien amics i familiars.

Us convido a contemplar el pessebre que s'ha bastit aquest Nadal a la catedral de Puyo (Ecuador). Són unes fotografies que m'ha fet arribar la Roser Loire.

28 de desembre del 2008

Matança dels innocents, avui encara


Fa dos anys a l'estiu, colpit per les notícies de la guerra d'Israel amb el Líban, vaig fer aquest pessebre per tal d'exposar-lo a la Biennal de Vic del 2006. Les "autoritats pessebrístiques competents" me'l van retirar de l'exposició. Enguany -per tossut, jo- l'he tornat a exposar...

És un pessebre lleig, volgudament lleig. No és per ser admirat ni per quedar-se embadalit pels seus detalls. Probablement per a moltes persones semblarà impropi d'una exposició de pessebres. Però és un pessebre que malauradament fa dos anys estava d'actualitat i avui, mirant les notícies, veiem que encara és actualitat.

Encara hi ha Herodes i innocents que moren per la seva culpa. Israel, la terra de Jesús fa dos mil anys va patir una matança d'innocents. A Israel, com a tants d'altres indrets del món, continuen havent innocents que moren.

Volia desmuntar-lo aquest pessebre, però em sembla que encara l'exposaré alguna vegada més.

Història del pessebrisme a Terrassa

Els amics pessebristes terrassencs acaben d'inaugurar el seu web, per la qual cosa els felicitem. Volem destacar un dels apartats més significatius de la seva pàgina, és la que recull escanejats tots els butlletins de l'entitat des de 1947.

L'Agrupació de Pessebristes de Terrassa és de les que anualment publica un butlletí on deixen testimoni dels pessebres i de les activitats que l'entitat porta a terme cada any. Cal valorar molt positivament la feina constant i minuciosa que suposa tirar endavant cada any aquesta publicació. Tant de bo totes les entitats que fan pessebre haguessin tingut la iniciativa de deixar constància escrita de la seva activitat anual.

És d'agrair la generositat que ha tingut l'Agrupació de Pessebristes de Terrassa escanejant tots els butlletins i posant-los a l'abast de tothom en el seu web. És una veritable joia per als que ens agrada el pessebre llegit.

27 de desembre del 2008

Més conferències sobre pessebres

Ens plau compartir notícies com aquesta que ens fa arribar l'amic Francesc Villegas des de Manresa. El pessebrisme s'ha de difondre també des de la vessant cultural. Que es programin conferències sobre pessebres és sempre una bona notícia.
Us comunico dues conferències que he fet darrerament sobre pessebrisme, una d'elles molt emotiva, a la presó.

Dia 6 de novembre, a les 5 tarde, vaig fer-la a la biblioteca de Súria (comarca de Bages) sobre el tema Historia de l'art de fer pessebres.
Dia 22 de desembre, a les 5 tarda, a la presó dels Lledoners, municipi de Sant Joan de Vilatorrada (comarca de Bages), sobre El ciclo tradicional de la Navidad y los belenes.
En la primera hi havia més de 50 dones, i en la segona, una vintena de presoners, tots molts interessats i varen preguntar molt en el col·loqui final. Inclús un d'ells va dir-me que havia fet molts anys pessebre. Una experiència altament gratificant.

26 de desembre del 2008

Goigs del Pessebre


No parem de rebre notícies dels nostres lectors i lectores!
La Nora, que està tan malalta pels goigs com nosaltres pel pessebre, ens envia aquest goig. Com que entre els pessebristes sabem que n'hi ha més d'un que col·lecciona goigs, recomano el seu bloc Bibliogoigs que segur que farà les delícies de tothom.

Pessebres des d'Equador


La xarxa no té fronteres. El Pessebrista i antropòleg equatorià Paul Fonseca ens fa arribar unes imatges del seu treball basat en reproduir esglésies del cas antic de Quito. Per la minuciositat del seu treball ens recorda els pessebres d'en Manel Font de Sant Pere de Torelló i també del vilanoví Xavier Ràfols.






Hi ha força pessebristes que incorporen tècniques i plantejaments provinents del maquetisme en l'elaboració dels pessebres. De fet el pessebrisme no deixa de ser un maquetisme de temàtica religiosa o popular. Aquests exemples reforcen la idea de que el pessebre és la representació del Misteri del naixement en un context proper.

25 de desembre del 2008

El Pessebre de Joan Amades


En Galderich és un bon seguidor del nostre bloc, i blocaire també. Ens ha fet arribar el seu post del dia de Nadal dedicat al llibre El Pessebre de Joan Amades.... tot esperant que surti a la llum l'edició crítica en la que han col·laborat l'Albert Dresaire i la Josefina Roma amb fotografies del Jordi Montlló, tots tres membres de El Bou i la Mula.

No us perdeu doncs el seu escrit "El Pessebre de Joan Amades, una obra clandestina?" dins del bloc PISCOLABIS LIBRORUM que ell mateix gestiona.

24 de desembre del 2008

L'encís del Nadal: el pessebre


-->
Situar, imaginar, preveure, localitzar, preparar, desembalar, netejar, instal·lar, endollar, enganxar, polir, pintar i repassar....

Cercar, recollir, espolsar, netejar, situar, plantar, humitejar, mantenir, il·luminar, nevar, penjar i decorar...

Desembolicar,mirar,admirar,presentar, col·locar, moure, rectificar,
jugar, sentir i reviure.....

Admirar, ensenyar, mimar, somniar, entonar, cantar, encisar, ser, respectar i viure: El pessebre.

BON NADAL! Col·lectiu El Bou i la Mula


Un pessebre d'avui

Al setmanari Catalunya Cristiana del 18 de desembre podem llegir un article de Victòria Molins, stj. que comença així:

"Ens hem acostumat a fer idíl·lic el naixement de Jesús segons ens el narra Lluc. Fins i tot el pessebre, l’establia amb el bestiar, la cova, qualsevol dels llocs on les tradicions evangèliques ens expliquen que va néixer, els hem convertit en obres d’art.

Però, la realitat té més de dolor que d’art. És per això que els nois del pis d’acollida han decidit aquest any fer un pessebre a la ciutat. Han fotografiat cases, carrers del barri i caixers automàtics o racons d’aixopluc per a molts homes i dones d’avui dia. Les figures seran persones actuals retallades com les mateixes cases i racons de la ciutat. I el nen naixerà en un caixer entre cartrons i flassades recollides als contenidors."



http://www.catcrist.com/

23 de desembre del 2008

El pessebre a El Tatano

El Tatano és una revista infantil. El "Cavall Fort dels petits", l'anomenen. A casa, que hi ha mainada, el rebem de fa temps, i aquest mes de desembre he vist amb alegria com dedicaven pràcticament tot el número al pessebre. La portada, sense anar més lluny, és un dibuix de Sebastià Serra que mostra uns nens fent el pessebre.

Entre altres continguts, hi ha un joc centrat en la fira de Santa Llúcia, un conte que s'anomena "El bou i la mula" o un reportatge anomenat "El pessebre de la natura".
No és que hi tingui comissió, però recomano que, petits i grans, compreu El Tatano d'aquest mes de desembre.

22 de desembre del 2008

Art Pessebrístic, de Basili de Rubí

Fra Valentí Serra de Manresa, ofm. cap., ens ha fet saber que avui al vespre es presentava la reedició del conegut llibre Art Pessebrístic, del caputxí P. Basili de Rubí. Es tracta d'una edició fascímil, prologada per Jaume Terribas, i editada per Pagès editors.

Qualsevol iniciativa editorial relacionada amb el pessebre ha de ser benvinguda. El llibre del P. Basili de Rubí, d'una altra banda, és de lectura recomenada.

Tot i així, cal recordar que aquest llibre va sorgir com a resposta a la polèmica aparaguda (la primera meitat del segle passat!) al voltant de les bases del concurs de pessebres d'Olot. En aquest sentit seria molt interessant poder disposar no d'una simple reedició, sinó d'una edició crítica. Davant el bon criteri i l'estima pel pessebre que tenia el P. Basili de Rubí (lluny de d'estèrils dogmatismes), un no pot estar de preguntar-se què hauria dit sobre polèmiques com ara la dels pessebres de la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Cal agrair a Pagès editors el seu demostrat interès cap al món del pessebre, i per això mateix ens atrevim a demanar-li nous títols, que aportin noves idees i nous coneixements al voltant del pessebrisme.

21 de desembre del 2008

Pessebre mínim

L'Antoni Raventós, pessebrista de Barcelona, ens ha fet arribar aquesta col·laboració. És un pessebre mínim, que en la seva simplicitat acompleix perfectament l'objectiu de ser "presència".

-->
Pregària del pastor místic

Callin els àngels i els xiulets del vent. Fora les dolces cançons i els
embats de la pobresa, lluny els sentiments fàcils i el fàcils planys.
Silenci.
Ara, en soledat i silenci, ara que tu i jo estem sols, et vull parlar.
Ja em veus, aquí, agenollat, oferint-te una peça del corral...
Però em miro endins i sé que també et podia haver dut un cistell d’ous.
Si amb el gall ja n’hi ha prou ! M’he dit.
Sé que altra gent del veïnat, ni aviram, ni ous, ni res...i ben ple que
tenen el corral !
Però, què hi fa? Jo em faig retret i em faig pena pel cistell que no he dut.
T’ho prego: ajuda’m a saber donar més de mi, voldria que la meva
generositat no s’aturés tan aviat.
Ajuda-m’hi, Nano !
Amén

20 de desembre del 2008

La parada d'en Carles

Ahir vaig passejar per la fira de Santa Llúcia de la Sagrada Família i també, molt poc, per la de la Catedral. A la primera vaig descobrir com s'estan fent coses de plàstic cada vegada més interessants. A la segona vaig evidenciar que cada vegada és més difícil trobar figures de pessebre de gama mitja o alta.

La conclusió és clara, a Catalunya, ara per ara, la millor parada de figures pel que fa a la varietat i a la qualitat dels autors que s'hi poden comprar està a la fira de Mataró. És la parada d'en Carles, que durant l'any ven per internet a www.pessebres.com . S'hi poden comprar figures d'en Joaquín Pérez, de Montserrat Ribes, de Gemma Bertran, de Carlos Delgado, entre d'altres.

No deixeu de visitar aquesta parada i a la vegada veure els pessebres de Mataró amb les seves dues exposicions.

18 de desembre del 2008

El Bou i la Mula als mitjans - 2


- Dissabte 20 de desembre 06.00 a 08.30 hores al programa de Cultura Popular "Mans" de Catalunya Ràdio (a partir del minut '44)

- Dissabte 20 de desembre a les 10,30h al programa "Denominació d'origen" de Ràdio Calafell s'escolta on-line a: www.calafellradio.com

- Dimarts 23 de 22 a 23h a "Finestra oberta" de Ràdio Estel

17 de desembre del 2008

Promocionant el pessebre a Cervera, malgrat la neu

Fa uns dies els companys pessebristes de Cervera ens demanaven informació sobre retallables, per fer una activitat amb mainada. Avui en Josep Mas ens ha fet arribar aquesta informació.
-->

-->
Pel diumenge dia 14 de desembre estava convocada la Fira de Nadal de Cervera.
Aquest any la Paeria, amb la col·laboració de l’Associació de Pessebristes de Cervera i la Segarra, han preparat diferents activitats.
Per una banda els aparadors de les botigues han tingut com a element identificatiu del Nadal: el Tió. Per fer el pessebre de la plaça Major, s’ha comptat amb la col·laboració dels tres CEIP de Cervera: CEIP Jaume Balmes, CEIP Mn. Josep Arques i CEIP les Savines, els alumnes dels quals han retallat i pintat el centenar de figures que han vestit el pessebre.
El dia ha estat rúfol i fred, just quan començaven a muntar els firaires s’ha posat a nevar i la Paeria ha decidit de suspendre la Fira, tot i això sota els porxos de la plaça Major alguns han decidit parar. Les figures del pessebre les hem col·locat nosaltres i durant el dia molts pares han vingut a veure el treball dels seus fills. El pessebre estarà muntat durant les Festes de Nadal.
A més, s’ha presentat la reedició del llibre “Art Pessebrístic” del Pare Basili de Rubí. Aquesta reedició ha estat feta per Pagès editors, S.L.
També s’ha convocat el concurs de pessebres. A la mitja part de la representació dels Pastorets: “Rosa de Betlem” del cerverí Ramon Turull, del dia 4 de gener al Gran Teatre de la Passió de Cervera, hi ha haurà el repartiment de diplomes i de records als participants. El record és una figura de resina on Sant Josep abraça la Verge Maria que a la vegada embolcalla al Nen Jesús, la figura és obra de l’artista cerverí Xavier Badia.
Associació de Pessebristes de Cervera i la Segarra

El pessebre de la farmàcia Spa a Mataró


L'Antoni Dorda de Mataró ens ha fet arribar aquest interessant i entranyable escrit:

La farmàcia Spa està situada al centre històric de Mataró, just davant de la Basílica de Santa Maria. Aquesta farmàcia ha estat regentada per la familia Spa desde l’any 1701, vuit generacions.

En arribar les dates de Nadal, i aprofitant tot l’ample dels dos aparadors, hi munten un magnífic pessebre popular, d’aquells de molsa, suro i sorra, però el que hi destaca per damunt de tot són les figures.

Unes figures centenàries adquirides pel besavi del Sr Ramon Spa, actual titular de la farmàcia, de gran format i de molt bona qualitat, atribuïdes possiblement a Pere Teixidor. Llàstima que en un mal impàs, el naixement va desaparèixer, i va ser substituït per un altre de l’escola d’Olot. Tanmateix però, els Reis en Camí són espectaculars, i les figures dels pastors realment son molt belles, úniques.

El que sempre he admirat, és la generositat d’oferir-lo any rera any a tothom, sempre amb les mateixes figures de gamma extra, dignes d’estar exposades a un museu, tot i el risc, d’altra banda inevitable, d’algun que altre accident que les pot malmetre.

L’anècdota que m’explica el Sr Ramon és molt curiosa, sovint gent gran li ve a explicar com de ben petits venien a mirar el pessebre, com si aquesta fos una tradició de tota la vida, quan de fet, la primera vegada que es va posar va ser a les acaballes dels anys 80, no puc deixar d’explicar-li, que jo mateix tenia la sensació d’haver embrutat els vidres de l’aparador en la meva infància, tal i com en l’actualitat ho fan tots els nens que hi passen pel davant, deixant-hi la marca de les mans i del nas al vidre de l’aparador.

16 de desembre del 2008

Exposició: figures populars

M'ho he passat tan bé aquesta tarda!

He anat a veure l'exposició "Fent camí per la molsa" que ja havíem comentat fa uns dies. Hi he anat a les 5 ja que m'havien dit que els comissaris de l'exposició farien una visita guiada. ha estat un luxe, compartir una estona amb en Josep i la Isabel. Quina passió i quin coneixement de les figures populars... i amb quina senzillesa t'ho expliquen!

L'exposició és un exemple clar de que es poden fer coses molt interessants d'una manera ben senzilla. El recorregut per les diferents tipologies de la figura popular, molt ben classificades i amb uns textos de suport molt ben trobats, et permet fer-te una idea de la riquesa que té aquesta vessant del pessebrisme, de vegades poc valorada.

Després hem gaudit de la conferència de Jordi Arruga, de l'Associació d'amics del Caganer sobre l'entranyable figura del pessebre. Ha estat un veritable plaer sentir-lo. Els Amics del Caganer estan fent una feina de recerca, de documentació i d'actualització que en altres vessants del pessebrisme català voldrien.

15 de desembre del 2008

Pessebres escolars: pessebre reciclat

Una mostra més de com hi ha moltes escoles que utilitzen el pessebre com a centre d'interès educatiu. A veure si els apocalíptics del pessebre obren els ulls.

Una escola pública de Sant Feliu de Guíxols, el CEIP L'estació ha fet aquesta meravella de pessebre.

Que ningú hi busqui semblances amb un pessebre clàssic, no n'hi ha. Aprecieu la gran creativitat i la imaginació d'aquest treball posat al servei d'un pessebre. Enhorabona, nenes, nens, nois i noies!!!!! Enhorabona mestres!!!



Conferència a Sitges

El Grup Pessebrista de Sitges organitza conjuntament amb el Grup d'estudis sitgetans una conferència, com a acte inaugural de l'exposició de pessebres.

Reptes del pessebrisme en una societat secularitzada i multicultural

a càrrec d'Enric Benavent, pessebrista, membre del Col·lectiu El Bou i la Mula i professor de la Universitat Ramon Llull
-----------
Dia: dissabte 20 de desembre de 2008
Hora: 19h
Lloc: Grup d'estudis sitgetans (davant del Palau del Rei Moro, seu del Grup Pessebrista)

14 de desembre del 2008

Pessebres a Mollerussa


-->
De part de l'AGRUPACIÓ PESSEBRISTA CASTELLS MOLLERUSSA
XIV Exposició pessebre artesanal sobre taula de 80 m², consta de 270 figures de fang i tela pintades a ma, d’una grandària de 17 cm., figures mòbils i un gran llac amb efectes especials i peixos de colors.
Dediquem un apartat als oficis perduts, que em ampliat igual que ho hem fet en les escenes que envolten el naixement de Jesús.
Som els primers de la província en incorpora l’infern dins del pessebre on presentem una original escenificació, tots els nostres materials son naturals, arenes de colors, pedres, suro, molsa i tota la vegetació.
Aquest any també exposem la nostra col·lecció de pessebres del mon alguns d’ells son de la Patagònica, Mèxic, Betlem, Perú ....
La inauguració serà el 21 de desembre a la una del migdia i a partir d’aquest dia fins al 11 de gener del 2009 es pot visitar al Camí d’Arbeca núm. 15 de Mollerussa en el següent horari.
Laborables: hores a convenir al tel.628557051
Dissabtes i Festius: Tardes de 5 a 9 vespre
Entrada gratuïta

El Bou i la Mula als mitjans


Aquests dies, com sempre, rebem propostes de participar en diversos mitjans de comunicació. Algunes de les destacades recentment són:
- 10 de desembre: Temps d'escolta de Ràdio Estel
- 14 de desembre: Paraules de vida de Catalunya Ràdio
- Diario El Pueblo de Albacete
- Setmanari Forja
- Butlletí Associació de Mataró
- Butlletí de l'Associació de Sant Joan Despí
- Butlletí de l'associació de La Marina (Alacant)

12 de desembre del 2008

Muntes el pessebre?

Aquesta és la pregunta que el programa "El món a RAC1", que presenta Jordi Basté, va formular el passat dijous als seus oïdors. I els resultats van ser un 85% pel "sí" i només un 15% pel "no".

Més enllà del valor estadístic d'aquesta enquesta, no deixa de ser una dada més que ens permet afirmar que la tradició del pessebre viu un bon moment a casa nostra, i que no tenen gaire raó les veus que insisteixen a afirmar el contrari.

Això no vol dir que els que estimem aquesta tradició no haguem de seguir treballant, amb ganes i imaginació, per aconseguir que el pessebre sigui una tradició viva, actual.

11 de desembre del 2008

Josep Maria Garrut ha mort

El món del pessebrisme està de dol.
Ahir dimecres al vespre el Sr. Josep Maria Garrut ens va deixar.
La cerimònia de comiat es farà el divendres 12 de desembre a les 15:45 al Tanatori de Les Corts

El Col.lectiu El Bou i la Mula expressem el nostre sincer agraïment al senyor Garrut pel suport que ens va donar volent formar part d'aquesta entitat, en reconeixement al que ell va considerar que era una continuïtat a la seva tasca d'investigador sobre el pessebrisme.

Estem satisfets d'haver pogut treure a la llum el llibret ANTONI GAUDÍ... i el pessebre, projecte que vam tirar endavant amb la seva col·laboració i consell. Fa pocs dies li vam poder fer entrega d'uns exemplars de la obra.

També fa pocs dies va visitar per darrera vegada la seu de l'Associació de pessebristes de Barcelona, moment de gran emoció segons ens han explicat els que hi van ser.

Breu nota biogràfica

Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona 1915- 2008) Historiador i pessebrista. Va ser conservador del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa-museu Gaudí de Barcelona.

L’any 1952 va formar part del grup fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica, (Federació Internacional de Pessebrisme).

Va ser un dels grans historiadors del pessebre i bon especialista en l’obra de l’escultor Ramon Amadeu. El seu llibre "Viatge a l'entorn del meu Pessebre" (Barcelona 1957) ofereix reflexions de present de passat i de futur del pessebrisme, algunes d’elles encara molt vigents.

Va publicar diversos treballs d'història anecdòtica de Barcelona i crítica d'art. Era membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985 i el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va integrar-se al Col·lectiu El Bou i la Mula donant suport a la seva tasca de recerca sobre pessebrisme. El 2005 va fer donació de la seva col·lecció de figures a l'Associació de Pessebristes de Barcelona de la qual n’era soci destacat.

Biografia més extensa en aquesta notícia de EL PAIS

Enllaços a altres posts d'aquest bloc:
Homenatge al Josep Maria Garrut
Conferència homenatge a Josep Maria Garrut
El pessebrisme i el Dr. Garrut

10 de desembre del 2008

El mil·lenari de Santa Maria de Mataró, en el pessebre

Ahir vaig entrar a fer un cop d'ull a l'exposició de pessebres de l'Associació de Pessebristes de Mataró. Va ser una visita rapidíssima, dedicant-hi molt menys temps del que realment es mereix una visita als diorames mataronins. Però tot i així ja hi vaig veure dues coses que em van agradar molt i que vull compartir aquí.

D'una banda, val la pena comentar que l'exposició d'enguany té un tema comú: la celebració del mil·lenari de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Per aquest motiu, molts diorames estan ambientats en carrers de Mataró. I això vol dir que hi ha hagut un treball d'equip, lluny d'allò que de vegades veiem en algunes exposicions, on clarament cadascú va a la seva. Aquí cada pessebrista ha fet el deu diorama, cert, però condicionant la seva temàtica a una idea general, a un treball col·lectiu.

I l'altra cosa que voldria valorar és el butlletí anual de l'Associació de Pessebristes de Mataró. Una revista que enguany arriba al número 7 i que, de mica en mica i modestament, va aconseguint uns continguts interessants. Perquè més enllà de notes relatives a les activitats de la pròpia entitat, el butlletí ofereix diversos escrits que depassen l'interès local i que contenen documentació sobre el pessebre que pot ser d'interès d'un púbic més ampli.

Evidentment l'exposició dels pessebristes de Mataró es mereix una visita amb prou temps per assaborir-la i, també, un comentari molt més ampli que aquest. Però de moment em limito a recomanar-ne la visita. I, si hi aneu, demaneu el butlletí!

9 de desembre del 2008

Les bèsties del pessebre: el bou

L'Albert Soler, bon amic i col·laborador d'El Bou i la Mula ens ha fet arribar aquesta interessant reflexió d'Anselm Grün a partir dels dos entranyables animalons del pessebre:
Des de molt antic, en moltes representacions del pessebre hi ha dos éssers irracionals, que representen l'adoració de tota la creació al Fill de Déu fet home. És la saviesa dels éssers més humils. El bou simbolitza la mansuetud i la força de la bonhomia. Representa la nostra vitalitat i fortalesa, les nostres tendències naturals i instints humans.
Amb la nostra intel·ligència no aconseguim veure l'Infant en el pessebre. No comprenem que l'Infant diví necessita en nosaltres un refugi protector. Moltes llegendes conten que el bou i la mula escalfen amb l'alè l'Infant mort de fred. Són com una protecció maternal per al diví Infant.
Ens cal estar en contacte amb la mula i el bou que hi ha dins nostre, és a dir, estar en contacte amb el nostre cos, amb la nostra vitalitat, amb les nostres tendències naturals i la zona dels nostres instints.
Altrament, no pot néixer res de nou en nosaltres. Altrament, Déu no pot entrar en nosaltres per fer-se home. Amb l'encarnació del seu Fill, Déu voldria entrar en totes les zones del nostre cos i de la nostra ànima. Però això només ho pot fer si portem el bou i la mula que hi ha en nosaltres al pessebre, i si aprenem de les dues bèsties que el nostre cos té la seva pròpia saviesa, que també els nostres instints i tendències són savis i que sovint comprenen més bé que no pas la nostra intel·ligència el misteri de la transformació verificada en l'encarnació de Jesucrist.
Anselm Grün
(«Viure l'esperit de Nadal». Ed. Claret)

8 de desembre del 2008

Pessebrisme històric

Tafanejant per la xarxa he anat a parar a una iniciativa que desconeixia, tot i tenir-la molt a la vora.

El pessebrista vilanoví Carles Franco s'ha llançat a l'aventura de modelar figures. Figures complementàries, i com diu, ell basades en dades històriques.

El seu web vol vincular l'afecció per la història amb el món del pessebrisme. Una iniciativa interessant que pot fer les delícies a tots aquells que estimen la vessant més historicista del pessebre.

7 de desembre del 2008

Els pessebres de Castellar del Vallès per TVE1

Avui diumenge en l'espai España Directo de TVE1 ha sortit un reportatge dels pessebres de Castellar del Vallès. L'he trobat molt ben fet, prou llarg com per no haver de dir les coses de pressa, prou àgil i fresc gràcies al locutor.

Han mostrat la tradició de fer el pessebre a casa de la mà d'en Francesc Soto, pessebrista del Grup i tot seguit s'han desplaçat al local d'exposicions on han mostrar detalls dels pessebres inaugurats ahir amb comentaris pertinents dels seus autors, que han demostrat tenir un castellà prou fluït.

No cal dir que és una bona notícia per al pessebrisme de casa nostra ja que aquest programa és dels que també es veu a TVE internacional.

4 de desembre del 2008

El pessebre de la plaça Sant Jaume

Podria fer un comentari polític sobre l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona. Diria que dirigeix la ciutat sense idees, amb la pretensió d’agradar a tothom o, millor encara, de procurar no fer enfadar ningú.

No tenir idees no vol dir necessàriament que el que es faci no estigui bé. No. Simplement vol dir que ens limitem a gestionar, el millor que puguem, allò que tenim. I, sobretot, res d’arriscar! No fos cas que ens equivoquéssim o que algú s’enfadés!

Però no. Això no és cap comentari polític. Me’n guardaré prou. Només pensava en el pessebre que aquest any han fet a la plaça Sant Jaume. És un pessebre que a mi m’agrada (perquè, d’entrada, a mi m‘agraden tots els pessebres, encara que tinguin la perspectiva torta o que incorporin anacronismes).

El problema d’aquest pessebre és que és el perfecte símbol de com és l’actual política de l’Ajuntament de Barcelona: sense idees i sense riscos. Ai! Perdó! Que he dit que no volia parlar de política...

2 de desembre del 2008

El pessebre de Bancaja

Aquest Nadal tots els pessebristes tenim la "quasi obligació" d'anar a Tarragona. Perquè allà s'hi celebra la XII Biennal del Pessebre Català (del 5 de desembre de 2008 al 31 de gener de 2009). Ja tindrem ocasió d'anar-ne parlant, però avui voldria dir alguna cosa d'una de les joies que completaran aquesta mostra pessebrista. Es tracta del "Belén Bancaja".

Ja fa uns anys el vaig poder contemplar a Sogorb (Castelló). La visita d'aquest monumental pessebre em va ocupar més de 2 hores! L'aposta que, en el seu moment, va fer Bancaja pel pessebre, dotant el projecte amb un important pressupost, és digne d'elogi. Tot i que, ben mirat, va ser una bona inversió per part d'aquesta caixa valenciana, doncs per tot arreu on s'ha exposat les cues de visitants han estat notables.

Tot i la seva monumentalitat, el que més em va agradar d'aquest pessebre són els seus detalls. Pot semblar una paradoxa, però el "Belén Bancaja" em diu ben poc com a conjunt però m'interessa molt en els petits detalls i racons que s'hi poden anar descobrint.

No cal dir que en aquest detallisme hi tenen molt a veure les figures de José Luís Mayo, l'escultor madrileny que ha creat pràcticament totes les figures que poblen el pessebre, la majoria d'elles fetes "a palillo". Encara que enmig de totes elles hi podem reconèixer un ramat que porta l'empremta Carratalà. També val la pena remarcar les oliveres monumentals i altres elements vegetals creats per l'artista barceloní Bertran.

Les dades tècniques referents a la construcció d'aquest pessebre són impressionants (es poden consultar a la seva pàgina web) però, insisteixo, per mi això no deixa de ser anecdòtic. Si val la pena visitar-lo és per poder-s'hi entretenir una llarga estona i descobrir els diferents ambients que els seus autors hi ha construït.

En recomano vivament la visita.

1 de desembre del 2008

El Nen Jesús del nostre monestir

Hem rebut aquest escrit de la germana Regina del Monestir de Sant Benet

Segons sembla aquest nen Jesús es pot datar entre el 1860-70 i correspon al taller de Talarn.

Domènec Talarn i Ribot: va néixer el 1812 i morí al 1902. S'establí com escultor al carrer Jerusalem de Barcelona. A Llotja fou deixeble de Damià Campeny que li donà a fer els relleus de la casa d'en Xifrè, al Pla de Palau.

Les seves terracotes són d'un barroc graciós, i delicat, impròpiament dit "isabel·lí", allunyades del neoclassicisme del moment. Talarn fou premiat a Llotja entre els anys 1832 i 1837, tot i que treballava al marge del món oficial.

Protegí molts artistes joves, ajudant-los en tots els ordres, entre ells a Marià Fortuny, de Reus, que anà a viure amb ell a Barcelona.

Les dues facetes de la seva escultura són la imatgeria religiosa, on es descobreix amb tota la seva bellesa la seva dimensió d'escultor, i les figures de pessebre.

Talarn fou un pessebrista militant, fundador de l'antiga associació de pessebristes al 1863. La característica de les seves figures de pessebre és la preocupació historicista, filla de l'època. Són particularment destacables els reis mags i "llurs seguicis", on demostrava una habilitat prodigiosa.

En lloc del realisme d'en Ramon Amadeu, els reis de Talarn participen d'un historicisme i d'un exotisme orientalista propi del romanticisme i que veiem molt ben representat amb Marià Fortuny (els vestits s'hi acosten molt).

Els reis de Talarn són realment tres prínceps orientals.

El pessebrisme conegué en aquella època un bon moment. Molts particulars feien pessebres i obrien les seves cases a qui els volgués visitar. Els grans mecenes, se'ls feien fer per especialistes. Al costat de Talarn, diversos artistes s'hi dedicarien en exclusiva.

En rivalitat amb la sobrietat de Talarn i la seva escola, Marià Quadrado va incorporar al pessebre un realisme groller, tot introduint la figura del caganer.

El que Talarn volia era donar relleu a una devoció popular que minvava d'ençà de la invasió francesa al 1810. Amb els pessebres i les "passions" volia que entrés a les cases la devoció i la tradició, i així saciar l'anhel popular de creativitat, encara que fos una mica allunyat dels moviments artístics més cultes.

Pel que fa a la imatgeria religiosa, que és on es revela més el seu geni, és autor d'importants Calvaris, com el del Monestir de l'Escorial, a Madrid, i el del Claustre de la Catedral de Barcelona.
Treballà amb una gran intensitat tota la vida. Moltes de les seves imatges foren exportades a Amèrica, Orient Mitjà i Filipines, llavors encara colònies espanyoles. A casa nostra, la majoria de les seves obres foren destruïdes al 1936.

Dins aquesta imatgeria religiosa, a la que correspon el nostre Nen Jesús, als inicis seguí una tendència neoclàssica, però ben aviat es decantà pel barroc sense deixar un cert realisme exòtic, que podríem comparar amb les icones oriental, tan estimades avui dia. No és aquest l' únic cas en què l' expressió devota de la icona, es fa present en l' art català.

Les figures de l'escola castellana acostumen a tenir un realisme més sentimental. Mentre que el realisme català és més seré, i més moderat.

Al costat de la religiositat artística moderna, al segle XIX hi havia una important demanda d'art religiós tradicional. Fins llavors aquest art religiós tradicional estava en mans d'artesans de formació gremial, mentre que els acadèmics tractaven el temes religiosos amb més voluptuositat, o preferien els temes profans. Aquesta religiositat artística tradicional fou promoguda a Catalunya per un il·lustre alumne de Llotja: St. Antoni M. Claret. Talarn és un dels millors representants d'aquest corrent tradicional, paral·lel al romanticisme.

La influència de Talarn es notarà encara en l'època següent, en ple realisme, a través de l'escultor Joan Roig i Solé, de Reus. El trobem, en un acte acadèmic oficial, lliurant la medalla d'or a un jove pintor mallorquí: Antoni Ribas, que explora un paisatge de tema senzill i quotidià en oposició a les habituals obres d'art ampul·loses i amb títols extravagants.

L'autor, doncs, d'aquest Nen Jesús, és un escultor fill de Barcelona, i d'una certa anomenada. Un home que, a la vegada que l'art, estima l' Església i la pietat popular. Un home que valora la tradició però sense estar-hi tan aferrat que als seus 90 anys no pugui obrir-se als nous corrents que arriben i, fins i tot, ser-ne impulsor. Un home que no es deixa influenciar pel corrent romàntic individualista, sentimental, o fins melancòlic.
Podríem imaginar-nos Domènec Talarn com una persona serena, assenyada, un home de la nostra terra que va fent el seu camí amb llibertat i amb pau.

Així va néixer el nostre Hereuet, o la nostra "Perleta", com li deien les monges de Sta. Clara, amb tot el seu encís exòtic, devot, espiritual i ple d'humanitat. Diríem, un retall de MISTERI del Déu fet Home, aquí, a la nostra terra.

I jo em pregunto: ¿no el podríem venerar amb la devoció pròpia d'una ICONA oriental, realitzada a través de la pregària i que hi porta? Sí, una icona catalana, que nosaltres, les monges de casa, ens sentim ben nostra. Una icona que realment ens convida a una ofrena nadalenca, mentre cantem: "Què li darem a ne'l noi de la mare?"

29 de novembre del 2008

Fira de Santa Llúcia

Avui s'inaugura la Fira de Santa Llúcia, fita ineludible per als molts afeccionats al pessebre. Veient la gran quantitat de gent que compra coses per al seu pessebre de casa o per al de l'escola o la parròquia me n'adono que malgrat continuen dient alguns apocalíptics del pessebre, sovint encallats en una visió reduïda i ranciejant, el pessebre és una tradició ben viva a la nostra societat.

Us transcric el text que vaig escriure l'any passat per al llibret 50 poesies...i el pessebre:

"Hi vas de ben petit assegut al cotxet –o en braços del pare–. Hi vas quan ja camines enmig de la gentada i sense veure gairebé res. Quan ets més gran t’hi acompanyen els avis –o potser ets tu qui els acompanya–. Hi tornes amb la colla d’amics –potser fent campana a l’escola?–. Amb el teu primer amor hi passeges agafats furtivament de la mà entre tanta parada de figures. Allà compres el primer pessebre de la nova casa amb un futur ple d’il·lusions al davant. Hi passeges empenyent un cotxet –o portant un marrec als braços–. Intentes avançar donant la mà al pobre que gairebé no pot veure res enmig de la gentada... i que dintre de dos dies hi anirà amb el seu primer amor. Acompanyes els néts a la fira –o potser són ells qui t’acompanyen–... i tornem a començar!"

21 de novembre del 2008

Exposició: Fent camí per la molsa


Tal com ens anunciava l'amic Drake fa uns dies, ahir es va inaugurar l'exposició "Fent camí per la Molsa. Les figures del pessebre popular" al
Centre Artesania Catalunya.

És una bona notícia que el pessebre popular sigui el protagonista enguany de l'exposició nadalenca d'aquest Centre. De fet és aquesta modalitat pessebrística la més practicada, la més estesa, i la que més persones mobilitza. A les cases, escoles, centres educatius, llars d'avis, centres residencials, etc el que es fa per Nadal és un pessebre popular. Per això també és interessant la proposta de compartir fotografies de pessebres fets a casa. És una manera de donar a conèixer la riquesa d'aquesta vessant del pessebrisme que tot i ser molt practicada resta sempre en l'anonimat.
A part de l'exposició s'han programat dues activitats interessants:
  • El dimarts 16 de desembre a les 18 h: 'El caganer, la figura més popular del pessebre català', a càrrec de Jordi Arruga, de l'Asociació d'Amics del Caganer, i estudiós d'aquesta figura.

  • El dijous 15 de gener a les 18 h:Taula rodona amb els figuraires Família Bertran, Mª del Carmen Ferrer i Josep Mayoral, Ma Aurora Mas, Ma Aurora Castellano, Pere Homs i Anna Ma. Pla.

20 de novembre del 2008

Concurs de Pessebres a Solsona

De concursos de pessebres se'n fan molts, arreu de Catalunya, però el que es fa a Solsona crida l'atenció pel fet que és convocat per l'Ajuntament. És una bona notícia per als qui es lamenten que la tradició del pessebre no compta amb el suport suficient de les institucions. És clar que també es podria qüestionar si no seria millor que les iniciatives de promoció del pessebre sorgissin d'allò que s'anomena societat civil.

En tot cas, benvingut sia el concurs de pessebres de Solsona.

7 de novembre del 2008

Fer-se presents en el món

Ja fa temps que mantenim un bon contacte amb els companys colombians del Taller del pesebre de Antioquia a la ciutat de Medellín. L'altre dia en una conversa telefònica amb l'Ober Calderón, em comentava que ells han d'anar a fer les exposicions als llocs on hi ha la gent, per que a la gent li costa desplaçar-se per veure una exposició de pessebres.


Em va fer pensar en l'exposició Biennal que vam organitzar al Museu del Barça quan el Grup de Castellar ocupàvem la presidència de la Federació, i també en l'exposició de fotografies de pessebres que El Bou i la Mula vam organitzar en una de les sales d'espera més concorregudes de l'Hospital de Bellvitge.



A partir d'aquestes experiències m'haureu sentit a dir diverses vegades que aquesta podria ser una línia de futur (o de present) per al pessebrisme. De fet ja hi ha associacions que posen pessebres en aparadors o en centres comercials... Portar exposicions de pessebres fora dels locals de les associacions ben segur que ajudaria molt a difondre aquesta activitat. La Federació Catalana crec que hauria de liderar aquesta línia de treball.

31 d’octubre del 2008

El nostre President

El nostre President es diu Josep Maria, és un gran pessebrista. Dels atípics.
Jo diria que és d'aquelles persones que traspuen sensibilitat i art pels quatre costats. Us el vull presentar des d'una vessant no estrictament pessebrista en aquesta entrevista.

Ressò de la conferència d'ahir

Ahir vaig poder compartir una agradable estona amb uns quants amics pessebristes tot explorant escenaris de futur del pessebrisme. La conferència Pessebrisme i societat postmoderna que va organitzar l’Associació de Pessebristes de Barcelona va ser una bona oportunitat de parlar, sense embuts de la situació actual i futura del pessebrisme.
Vaig procurar fer una anàlisi estratègica mitjançant la tècnica DAFO per apuntar algunes idees de per on veig que ha d’anat tot això. Us faig cinc cèntims d’algunes constatacions:

1- En una societat complexa, multicultural, secularitzada, canviat com la nostra no podem seguir pensant el pessebre (ni cap altra cosa) amb els mateixos patrons i clixés de sempre. El tan sentit “sempre ha estat així” és un argument que ara mateix deixa de tenir valor i força.


2- Posar èmfasi en convertir les debilitats del pessebrisme en fortaleses, aprofitant les oportunitats que s’obren al nostre voltant. Per exemple potenciar la dimensió de llenguatge audiovisual que té el pessebre, o convertir la religiositat rància que de vegades transmet segons quin tipus de pessebrisme en actualització del missatge religiós.


3- D’acord amb la cita de Claudio Widman: “el pessebre és una representació fluïda que mai és igual a sí mateixa i que permet traduir la subjectivitat de qui el fa, amb totes les implicacions expressives, simbòliques i projectives que comporta”. Treballar decididament per construir pessebres amb personalitat, que parlin del nostre món, que lliguin emocionalment l’espectador i deixar ja de banda representacions preciosistes i fredes.


4- Concebre el pessebrisme com una constel·lació de fets, grups, expressions on totes i cada una d’elles tenen el seu paper i la seva importància. Des dels diorames als pessebres populars, escolars, públics, privats, col·leccionistes, estudiosos, comerciants, figuristes, caganers, internautes... tots ens retroalimentem i la manca d’un d’aquestes elements va en detriment del pessebre. Buscar sinergies, sumar més que dividir.


Aquestes són algunes de les idees que vaig proposar per debatre. Em van quedar en el tinter tota una sèrie de concrecions relacionades amb l’àmbit personal com a afeccionats, amb l’àmbit associatiu i amb l’àmbit federatiu que en alguna altra ocasió espero que podrem compartir.

29 d’octubre del 2008

Pessebrisme i societat postmoderna



L'Associació de Pessebristes de Barcelona ens ha convidat a reflexionar sobre el pessebrisme i la seva projecció de futur. Serà demà dijous dia 30 a les 19h al local social del c/ Paradís n 3.

Agraïm aquesta invitació, esperem poder compartir una estona amb molts de vosaltres i esperem que les reflexions que compartirem puguin ajudar a pensar una mica sobre el nostre art i la nostra afecció preferida.

12 d’octubre del 2008

Trobar-se i retrobar-se


Avui hem anat a la Trobada de Pessebristes de Tarragona per posar una taula de llibres conjuntament amb el Grup Pessebrista de Castellar. Aquestes ocasions ens permeten conversar amb molt diverses persones que estimen el pessebre, trobar-se i retrobar-se amb pessebristes d'arreu de Catalunya.

Hem sentit una vegada més l'escalf i l'encoratjament de molts afeccionats que aprecien la feina que des del Col·lectiu El Bou i la Mula estem portant a terme.

Hem presentat el llibret ANTONI GAUDÍ... i el pessebre que ha tingut molt bona acollida juntament amb el de 50 POESIES de l'any passat que no vam poder mostrar a la trobada.

Hem pogut explicar els projectes del Grup de Castellar: la col·lecció exclusiva de figures i la Biennal 2010. Ha estat un matí molt profitós.

5 d’octubre del 2008

El bisbe Joan Carrera, pessebrista

Ha mort e bisbe Joan Carrera. A diversos mitjans hem pogut llegir i escoltar paraules elogioses amb la seva vida i amb la seva obra. Poca cosa podem afegir que no s’hagi dit ja, fora d’unir-nos al sentiment per la pèrdua d’algú que tant ha fet per l’Església i la societat catalanes.

L’any 2001 el nostra col·lectiu va publicar, juntament amb la comunitat cistercenca de Solius, el llibre Els diorames del Monestir de Solius. Visions actuals d’un Pessebre. Vam demanar a diverses persones que comentessin un dels diorames del pessebre del germà Gilbert Galceran. També ens vam dirigir al bisbe Carrera, que va respondre de seguida a la nostra petició.

En el seu llibre Aquest Nadal en fa dos mil. Discerniment i goig (Barcelona, 2000) el bisbe Carrera hi recollia diversos articles seus al voltant del Nadal, entre els que n’hi havia més d’un que girava al voltant del pessebre. I era fàcil constatar-hi com el bisbe Joan hi parlava del pessebre com una cosa propera, que estimava profundament. Alguns títols dels articles ens donen una pista de com el pessebre és present en aquell llibre: Figures per al pessebre d'enguany o A vista de pessebre.

Transcrivim un fragment d’un dels articles d’aquell llibre, L'estrella de Nadal és centrífuga:

El pessebre, tot amb tot, roman com enclau irredent del Nadal colonitzat per la nostra mediocritat daurada. I, ja se sap, l'irredemptisme sol perdre les guerres, però salva la lucidesa. Si som capaços de desentelar-nos els ulls, un moment, i de mirar el pessebre de casa, ens sentirem cridats a orientar-nos, cadascú a la seva manera, cap a la cova que l'estrella assenyala.

Volem recordar, finalment, com l’octubre de l’any 2004 l’Associació de Pessebristes de Mataró va organitzar la presentació del llibre El pessebre a Mataró. Història d’una tradició viva (Mataró, 2004). Els pessebristes mataronins també li van demanar al bisbe Joan Carrera que participés en aquell acte. No cal dir que va acceptar i el parlament que va fer en aquella ocasió va ser, una vegada més, una mostra de sensibilitat i estima cap al pessebre. El bisbe Joan anava més enllà del valor purament material del pessebre, i ens mostrava la riquesa espiritual d’aquesta tradició.

El bisbe Joan Carrera era un pessebrista de fet. També en aquesta faceta seva ens agradaria ser uns dignes deixebles seus.

2 d’octubre del 2008

Pessebres subjectius


Itàlia és un país no només de llarga tradició pessebrística sinó de llarga i extensa tradició bibliogràfica sobre pessebre.

De tant en tant em compro algun dels molts i interessants llibres que hi ha editats. Un dels darrers va ser el de Claudio Widmann, La simbologia del presepe. El seu autor és de formació jungniana i s'ha especialitzat en la reflexió sobre els símbols. Mica en mica el vaig llegint, clar, en italià la cosa va més lenta.

Vull compartir un dels fragments que tinc assenyalats ja que concorda amb la línia de reflexió sobre el pessebre que m'interessa actualment. Diu així a la pàgina 99:
" La realització domèstica i personalitzada de l'escenografia, el caracter mòbil de les figures, el fet que periòdicament es munta i es desmunta, fan del pessebre una representació fluïda que mai és igual a sí mateixa i que permet traduir la subjectivitat de qui el fa, amb totes les implicacions expressives, simbòliques i projectives que comporta"