30 de desembre del 2007

Una prostituta al pessebre

La Maria Escalas, al seu bloc, ho explica molt bé:

Al Monestir de les Carmelites de Mataró tenen un pessebre magnífic, molt gran, amb figures fetes per una de les germanes (em sembla que és la germana Carmel, però no ho se segur) Les figures són molt vives, tendres fins i tot: hi ha un cargol i una tortuga a la cova (cosa que als meus fills els va entusiasmar) una noia enfilada a una escala collint fruita, un pou que fa ganes de treure l'aigua...

I a un racó d'un camí, asseguda en una cadira plegable, amb el cap entre les mans, fent un gest de cansament infinit, hi ha una prostituta.Una de les germanes va anar en cotxe pel Vallès i en va veure, com hem vist tots a moltes carreteres, assegudes esperant el client, algunes amb un gest provocatiu, altres com qui espera un autobús. I la va colpir, i va pensar que també les prostitutes havien de tenir un lloc al pessebre.

L’autora de les figures del pessebre de les Carmelites de Mataró és la germana Maria del Carmel Montcerdà. Aquesta religiosa va ingressar al monestir de monges carmelites de Binissalem (Mallorca) l'any 1974, i des de l'any 1993 forma part de la comunitat de Mataró. Al voltant de l'any 1988 s'inicià en la modelació de figures de terracota juntament amb un altra religiosa; fou un amic de la comunitat, Antoni Fontanet, fill de La Real (Mallorca), qui va ensenyar-les a modelar amb les seves mans un tros de fang i les orientà una curta temporada. La germana Carme sempre s'ha sentit inspirada a fer figures per bastir el pessebre de la seva comunitat (fer el "misteri", diu ella, amb el seu parlar mallorquí). Es tracta generalment de peces fetes amb terra-cuita, sense policromar, modelades una a una, ja que Montcerdà en cap moment fa servir motlles.

La germana Carme concep que l'acte de fer figures és una expressió de la seva experiència espiritual, les seves mans en crear són segons ella les mans de Déu, i l'actitud de les seves figures responen a la seva actitud mística. Per això, la major part de les figures estan assegudes, “la major activitat que es pot fer a la vida és seure i esperar”. Algunes de les seves figures són novedoses dins del món del pessebre: les prostitutes, “pròpies de la genealogia dels Evangelis ja que en la història de Jesús en surten dues”; les Reines dones; el sant Josep tapant-se els ulls d'un excés de llum ja que “en la nit la foscor no és res més que un excés de llum que ens cega”. Les seves figures són austeres, sense policromar i amb materials naturals ja que “el pessebre no té sentit si no hi ha la Natura”.

Pessebres en una societat plural

Article de Montse Capella per al diari AVUI del 5/12/07

Entre el negoci i la religió queden les tradicions


Menys canònics i més lliures. Es perden alguns elements vinculats a la religió i se n'incorporen de nous i laics. Els pessebres han deixat de celebrar exclusivament el naixement de Jesús per convertir-se, amb els anys, en un element cultural i artístic fortament vinculat a la cultura mediterrània. "Recreen la pròpia geografia. El pessebre forma part de l'art popular català", explica Josep Manyà, dissenyador i professor de l'Escola Massana. "La tradició de Nadal ja forma part de la nostra cultura i és només responsabilitat nostra que perduri", opina Ignasi Bonjoch, dissenyador i professor d'Elisava.


Ara fa tres anys, l'Escola Massana va ser l'encarregada del projecte de pessebre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Aquest indret acollia tretze figures de mida real que poc tenien a veure amb les comparses de pastors que tradicionalment acompanyen el Naixement. El llenyataire del pessebre era el repartidor de butà, el músic el van substituir per un jove amb rastes i la pastora bugadera portava un paquet de detergent. "No entenc per què va provocar tanta polèmica. Als anys 80 vaig participar en un pessebre fet a partir de personatges de fusta acolorida i la gent ho va entendre", explica Jesús Prieto, teòric de l'art i membre del FAD. Aleshores, i segons recorda Prieto, ningú va posar el crit el cel. "S'ha polititzat massa aquest assumpte", argumenta.


"Cultura agnòstica"
Segons Prieto, el pessebre de la plaça de Sant Jaume d'aquell Nadal representava com representen els tradicionals el Naixement. "En una cultura agnòstica com la nostra, s'ha de prioritzar la visió més antropològica i identitària. El pessebre reprodueix la capacitat més màgica de l'ésser humà: donar a llum", explica. "Te'l pots imaginar més tradicional o més innovador, pot ser més figuratiu o més abstracte, però el fet de la representació del naixement és inalterable i és, en essència, la definició pròpia del pessebre", creu Ignasi Bonjoch.


Tot i desproveït del significat religiós, el fet de representar una escena religiosa en un espai públic no suposa cap tensió entre població d'altres cultures i religions. "S'entén que en un poble amb arrels cristianes es representi el naixement de Jesús", assegura Mohamed Iqbal, secretari general de Camí per la Pau.


L'expectació i el misteri és un factor clau en la preparació i l'elaboració d'un pessebre públic. O almenys això és el que opina Bonjoch. "Si hi ha innovació, experimentació i ganes de canviar, és més probable que any rere any els ciutadans tinguin la curiositat d'anar al centre a veure aquest any què han fet. Uns anys agrada més i altres menys. Però l'expectació està garantida", assegura Bonjoch.


Tot i que el pessebre ha perdut part de la càrrega religiosa, aquest element continua molt vigent a moltes cases catalanes. "És un tros del paisatge i de la iconografia catalana i mediterrània dins de casa", afirma Manyà. Els dissenyadors d'interiors assenyalen dos tipus de pessebres en l'àmbit privat. "Les persones que viuen el pessebre com un element religiós poden muntar un naixement barroc o un de més minimalista. Depèn de cadascú", comenta Prieto. Quan el pessebre perd el seu contingut religiós, es converteix en una barra lliure d'idees i gustos.
Els pessebres representen una tradició que es renova cada any. Amb els anys, el context i el llenguatge contemporani s'han anat incorporant al pessebre i en algun cas les noves tecnologies l'han canviat d'ubicació. L'aparició de les pantalles planes obliga a buscar un altre emplaçament per als pessebres de casa.


Els nous referents i la pèrdua dels valors religiosos també han modificat el pessebre casolà. "Si fa trenta anys els pessebres eren més canònics, ara hi ha més llibertat", assegura Manyà. El pessebre és un element que possibilita la creativitat de la gent. "Quan hi participen els nens, desapareixen alguns elements i s'incorporen elements nous com un pin i pon", indica. El caganer és un exemple d'aquesta llicència creativa. "Els caganers són molt més habituals ara que abans", explica Manyà. Una altra cosa és la utilització comercial que es fa d'aquest símbol. "Hi ha una línia molt fina entre marxandatge i l'element simbòlic. Si hi entra el negoci, el missatge es perd i la tradició dependrà dels interessos comercials", alerta Prieto.

28 de desembre del 2007

Pessebres al Youtube

En Jordi Merino té un bloc molt interessant on, entre molts altres temes, hi deixa entreveure la seva afició al pessebre. Ara ha publicat un video casolà de fotos de pessebres de l'Associació de Pessebristes de Mataró. A més a més, en el mateix bloc hi podeu veure el procés de construcció del seu diorama d'aquest Nadal.

Figures per al pessebre d'enguany




Reproduïm l'article de Mons. Joan Carrera publicat al número de desembre de la revista Valors.

No arriba als quaranta anys. En fa deu que no té feina. No percep cap subsidi d'enlloc. Va subsistint mitjançant petits treballs de bastaix. Treballs, és clar, ocasionals i cada dia mes difícils d'atrapar: se'l veu flac i, d'altra banda, als mercats més importants hi ha colles organitzades que acaparen aquesta feina. Viu sol, en una pensió ínfima de Ciutat Vella. Acaba de sofrir un contratemps greu: ja no li accepten les donacions de sang que feia cada quinze dies per unes pessetes. el seu ingrés més regular. En endavant li resultarà encara més difícil arreplegar les que li costa, cada setmana, dormir en un llit.

Aquest altre té família, muller i tres fills. A més de parat, pateix una malaltia important, probablement inguarible. L'espurna d'esperança que li donava l'assistent social, amb les seves gestions destinades a obtenir-li alguna paga... s'ha esvaït. La seva dona cus a casa, Amb el que ella guanya i amb el paquet d'aliments que la parròquia els dóna cada setmana, van tirant. Els fills, ja grandets, aconscgueixen, així, treure's la gana de sobre. Però no se'ls en va la tristesa dels ulls...

El José Mari –vint anys, mes o menys– mentre preparàvem en grup la Missa d'un diumenge d'Advent (“Qui tingui dos vestits que en doni un al qui no en té cap...”) dispara sense engaltar, amb la feliç seguretat de les primeres descobertes: “Aquesta no és la solució, el problema rau en les indústries de la guerra, en la compra pel govern de míssils i altres ginys destructors...” I ens explica com els interessos ocults dels mercats de les grans potències ho dominen tot –ell estudia econòmiques– i com aquelles boicotegen la industrialització dels països po­bres que estroncaria les seves expectatives d'exportació...

Un home, que només conec de vista, se m’acosta i m'allarga un sobre tot dient: "És pels pobres... Com que ve Nadal... La meva dona ha volgut posar-li el nom del nostre fill mort. No s'estranyi, el recordem tant..." A dins del sobre, uns diners i la fotocòpia d'una petita esquela que porta, al darrere i escrits a ma, aquests simples mots que m'esborronen: "Nostre fill únic al cel sia!”.

Amb aquestes –i moltes altres, encara– figures vivents, i amb mi mateix, hauré de fer el Pessebre de Nadal. Tota la nostra vida esdevé pessebre de Jesús quan deixem que Ell hi neixi. Aleshores la nostra vulgaritat s'enlluenteix amb una claror d'esperança. Sota aquesta llum, goso esperar que el jove dels míssils ni es desenganyarà ni farà mai de la seva utopia una coartada per a eludir l'acció possible... Que el matrimoni del sobre –que ha intuït el nexe misteriós que vincula la mort i el seu dolor amb l'amor– sentirà la presència del seu fill en els pobres de Jesús que resten amb nosaltres... Que, tot bastint una societat en la qual un home no hagi de vendre's la sang per subsistir, ni un treballador sense feina hagi de viure d'almoina, farem costat als qui pateixen fam avui. Amen.

Mons. Joan Carrera, bisbe auxiliar de Barcelona

27 de desembre del 2007

La iconografia del naixement en les figures del pessebre

El Grup Pessebrista de Castellar del Vallès ofereix a la sala del primer pis de la seva exposició anual de pessebres una acurada mostra de figures del naixement agrupades segons diverses actituds que es reconeixen en l'art pictòric sobre la nativitat.


Es presenten cinc vitrines amb figures majoritàriament provinents del fons del Grup fent un paral.lelisme amb diverses obres d'art. Hi ha per a cada tema una breu explicació dels detalls iconogràfics que s'hi reconeixen tant en les pintures com en les figures.



Aquesta exposició, en la que el Col.lectiu hi ha col.laborat, és un exemple de com es pot presentar una mostra de figures anant més enllà del simple fet de veure figures.



Oberta fins al 3 de febrer. Dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14 i de 17 a 21. Passat Reis només diumenges.

26 de desembre del 2007

Pessebrisme en la intimitat

Pocs dies abans de Nadal l'associació PROGRAN ens va convidar a fer una conferència sobre les figures del pessebre. Més enllà de la conferència, em van interessar moltíssim les intervencions dels assistents i les converses informals de després.

Com ja vaig poder comprovar en les diverses presentacions del llibre Fem el Pessebre que vaig tenir ocasió de fer en diversos llocs de Catalunya l'any 2003, el pessebrisme té una gran riquesa en cercles íntims. Hi ha molta gent que fa el pessebre a casa amb veritable dedicació. Gent de tota mena: grans, joves, sols, en família, amb nens, sense nens, creients i no creients. Alguns d'ells fan veritables bogeries per encabir el pessebre en un pis dels d'ara. Normalment seguieixen una tradició familiar. També m'ha resultat sorprenent com hi ha motes famílies que conserven veritables petites col.leccions de figures que han guarnit els pessebre s des de fa anys.


El pessebrisme casolà és una dimensió del pessebrisme difícil de conéixer i, per tant, difícil d'estudiar i de documentar que estic segur que amaga una gran riquesa etnològica i patrimonial. N'és un testimoni el llibret que acabem de publicar 50 POESIES... i el pessebre.

24 de desembre del 2007

Conte. Dos infants en un pessebre.



D'autor desconegut, extret de http://www.salesianos.org/

Va passar al meu esplai. Era desembre i vam decidir explicar als infants el sentit de les festes que s'acostaven i començar a preparar el pessebre, la decoració i la cantada de nadales que volíem anar a fer al centre de Barcelona per a recaptar diners per a les colònies d'estiu. S'ha de dir que els infants del meu esplai són bastant característics: Hi ha una colla d'infants d'un Centre Residencial de nens sense família i un altre grup, la majoria, que són immigrants, fills de persones arribades de Llatinoamèrica, Àfrica, Àsia i Europa de l'Est. Com que els orígens culturals del grup són molt diversos no sempre els hi han explicat el sentit de les festes que celebrem entre nosaltres.

En explicar-los-hi la història tradicional del Nadal els hi vam narrar com Josep i Maria van anar a Betlem i que no van trobar un lloc a l'hostal i que per això van anar a l'establia, on finalment va néixer el nen Jesús i el van posar en un pessebre...

La sorpresa dels infants anava creixent a mesura que els hi explicàvem la història. N'hi havia, que fins i tot, asseguts per terra es movien inquiets tot preguntant com el Nen Jesús no havia tingut una casa on néixer...

Acabada la història els vam convidar a fer el pessebre. Uns van fer les muntanyes, d'altres, els riu amb paper de plata. Alguns van ser capaços de fer figuretes de plastilina on apareixien fins i tot els reis. Mica en mica, vam construir el pessebre del nostre esplai. El resultat va ser molt bonic.

Després, els vam suggerir de fer-ne un per a portar-lo a casa seva. Cadascú s'hi va posar amb diferent entusiasme... Jo no en sé, deia la Mirta. Als meus pares no els importa el que jo faig, afegia en Hamed. Es pensaran que és una feina de l'escola, va afegir la Ruth Estela... D'altres treballaven cofois i contents del que podrien portar a casa aquell Nadal.

Tot passejant entre els infants, em va sobtar el pessebre del petit Igor, de sis anys, arribat feia sis mesos d'un país de l'Est d'Europa. El seu portal, no hi havia un Nen Jesús. N'hi havia dos!!!! Acostant-m'hi li vaig demanar que m'expliqués el que havia fet. Ell em va relatar la seva versió de la història de Jesús acabat de néixer. Deia: - I quan Maria va deixar el nen al pessebre, Jesús em va mirar i em va preguntar si jo tenia algun lloc on estar. Jo li vaig dir que no tenia pare ni mare, que havia canviat de lloc d'estada moltes vegades, i que ara vivia a una residència amb educadors, i que no sabia per quan temps...

Llavors Jesús em va dir que em podia quedar amb Ell. El que passa és que jo vaig veure que no li havia dut cap regal i em semblava important donar-li alguna cosa. Vaig pensar que un bon regal podia ser donar-li escalfor. Per això li vaig dir a Jesús: "Si et dono escalfor, serà un bol regal per a tu?". I Jesús em va respondre: "Serà el millor regal que mai ningú m'ha fet..." I és per això que em vaig posar dins del pessebre i Jesús em va mirar i em va dir que em podia quedar amb Ell per sempre...

En acabar d'explicar la història, l'Igor, amb els ullets plens de llàgrimes, em va dir que havia trobat algú que mai més de la vida el deixaria sol... i que havia decidit que mai més el Nen Jesús es trobaria sol al pessebre...

Ja sé que aquesta història no és exactament la que surt als evangelis ni la que m'havien explicat a la catequesi... Però puc afirmar que em va semblar auténticament evangèlica.

23 de desembre del 2007

Les mares de l'escola visiten els pessebres

Fa uns anys, a l'Escola Camí del Mig de Mataró es va iniciar el projecte "Fem un cafè plegats...". Es tracta d'un espai de relació, participació i reflexió amb pares i mares: Cada setmana, a l'escola fan un cafè amb les famílies autòctones i les nouvingudes. L'experiència de participació que duen a terme s'inscriu en un projecte lligat a la cohesió social i a l'acollida de famílies nouvingudes a l'escola.

No es tracta, és clar, de trobar-se i prou. S'aprofita aquest espai per fer tota mena d'activitats i xerrades. Fa uns dies, l'activitat va consistir en visitar l'exposició de pessebres de l'Associació de Pessebristes de Mataró. A més de fixar-se en l'edifici que acull l'exposició (l'interessant edifici de la Presó, construït l'any 1863 a partir del projecte d'Elies Rogent), les mares del grup van quedar embadalides davant dels pessebres. Algunes ja coneixien els pessebres, perquè cada Nadal els visiten; per altres, allò era totalment nou. La sala de figures que completa l’exposició també va provocar comentaris de sorpresa i interès.

El temps de què es disposava (poc més d'una hora) va ser insuficient per poder veure tota l'exposició. Per això més d’una mare va assegurar que tornaria amb la seva família.

Aquesta activitat ens mostra una vegada més com les tradicions, i molt especialment el pessebre, lluny de ser motiu de conflicte (com alguns pretendrien), són un lloc de trobada i una eina privilegiada per avançar en la relació amb els altres.

22 de desembre del 2007

25 Rue del Pessebre




Fa uns 20 anys que l'Associació de Pares i Mares d'Alumnes del Col·legi de la Mare de Déu de Lourdes organitza un concurs de pessebres entre els alumnes d'educació infantil i primària. El jurat del concurs el forma cada any algun membre de l'Associació de Pessebristes de Mataró.

En el meu llibre El pessebre a Mataró. Història d'una tradició viva (Mataró, 2004) afirmava que "Aquest concurs és potser la mostra més clara de promoció del pessebre a l'escola que es pot trobar a Mataró, i entronca amb la feina que havien realitzat en èpoques anteriors els escolapis i els maristes. (...) Des de l'Associació de Pessebristes de Mataró s'han fet diverses crides perquè el pessebre sigui present a les escoles; no es tracta d'una qüestió de “proselitisme” sinó que és l'oferiment del que pot ser una eina educativa de primer ordre".

Els pessebres presentats al concurs del Col·legi de la Mare de Déu de Lourdes són diversos. En alguns casos s'hi veu més treball i dedicació en els de cursos inferiors. En algun pessebre s'hi descobreix la intervenció d'algun adult i això, més enllà del fet que pugui desvirtuar el resultat del concurs, ens mostra una vegada més com el pessebre pot ser una eina perfecta de relació i treball intergeneracional.

Enguany va sorprendre per la seva originalitat i simpatia el pessebre "25 Rue del Pessebre", inspirat en el famós còmic de Francisco Ibáñez "13 Rue del Percebe". Era una creació d'Aroa Sancho, que va saber transportar el pessebre a una representació actual (el còmic) en un to alhora respectuós i divertit. Les fotografies, tot i no ser molt bones, permeten copsar el treball i l'esperit d'aquest curiós pessebre que, tot sigui dit de passada, va obtenir el primer premi del seu curs...

21 de desembre del 2007

El pessebre municipal d'Arenys de Mar

Aquests dies val la pena anar a Arenys de Mar. A més de passejar per aquesta vila del Maresme i pel seu port, que sempre ve de gust, podem anar a la Sala d'Exposicions del Centre Cultural Calisay, que aquest Nadal és l'escenari del pessebre municipal.

El pessebre municipal d'Arenys de Mar enguany està dedicat a la commemoració dels 50 anys de la Biblioteca P. Pare Fidel Fita. És un paisatge amb llibres i lletres que se'n desprenen, que ha estat realitzat per Mercè Loire i Àngel Maculet a partir d'una idea d'Enric Pera.

Els visitants disposen d'informació sobre les figures que hi ha al pessebre, que provenen dels tallers d'Olot i Múrcia.

Evidentment no es tracta d'un pessebre "clàssic", però són molt d'agrair totes les iniciatives que busquen nous llenguatges per aquesta tradició. Ben mirat, això és el que va fer, encara no fa ni cent anys, Antoni Moliné, quan es va "inventar" els diorames. En aquell moment allò era ben diferent dels pessebres anomenats "populars", i en canvi ara ho tenim assumit com una tradició i com una forma "clàssica" de fer el pessebre. La tradició del pessebre, en els nostres dies, és ben viva, i això és gràcies als pessebres populars, als diorames... i als pessebres com el d'Arenys de Mar!

El pessebre municipal d'Arenys de Mar es pot visitar de dilluns a divendres, de 6 a 9 del vespre, i els dissabtes i diumenges de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre. Els dies 25 i 26 de desembre i el dia 6 de gener –últim dia– només es podrà visitar en horari de tarda. Els dies 31 de desembre i 1 de gener estarà tancat.

Quan el pessebre parla del nostre món


Llegit al web de l'Ajuntament de Terrassa
Aquest any, el tradicional pessebre de l’Ajuntament de Terrassa està dissenyat per l'Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN), una entitat sense ànim de lucre que pretén millorar la qualitat de vida de les persones afectades per diferents malalties neurològiques. En la seva elaboració, han participat 8 malalts de l'AVAN, amb el suport del monitor i coordinador del projecte, Eduard Noguera, que també ha dissenyat les figures del pessebre. En aquesta ocasió, els elements centrals del pessebre (Sant Josep, la verge Maria i el nen Jesús) han estat realitzats amb peces d'alumini, mentre que les flors són d'escuma i els estels de paper d'alumini.

El muntatge del pessebre ha anat a càrrec dels operaris del servei de Manteniment Urbà de l'Ajuntament, els quals han construït l'estructura del pessebre, el pont, un estable per evitar que es mullin les figures i una xarxa per penjar els estels. El pessebre s'acompanya d'un plafó realitzat pel servei municipal de Ciutadania i Drets Civils, amb el qual s'explica el procés d'elaboració de les tres figures, les flors i els estels, i s'informa dels objectius i de les activitats de l'associació AVAN.

L'Ajuntament de Terrassa encarrega el disseny del pessebre a diferents entitats de la ciutat amb l'objectiu de dotar-lo d'un valor social i de contribuir a la integració dels seus membres en les activitats ciutadanes.

19 de desembre del 2007

Acudit



Del llibre: "Para servir a Dios y a Usted" de José Luís Cortés. PPC 1980

El camí que ha fet l'Associació de pessebristes de Sant Joan Despí

Carme Juncà. Sant Joan Despí.
Ja hem inaugurat l’exposició anual, que com cada any preparem a l’Ermita del Bon Viatge i que enguany correspon a la 51 edició. També vàrem inaugurar al Centre Jújol – Can Negre, una exposició extraordinària que sota el nom de: Més de 50 anys de Pessebrisme a Sant Joan Despí vol ser una mostra retrospectiva del pessebrisme a la nostra vila.

Buscar diorames antics pels magatzems de les cases, apartant cotxes i trastos antics per poder-hi accedir, reclamar el concurs de braços i mans pe poder-los abastar, etc. són tasques habituals que acompanyen el rescat dels diorames antics. Revisar-los, netejar-los si convé, són plaers reservats a uns pocs i hom assaboreix, amatent i meravellat el plaer de ser tan a la vora d’aquell artistes creadors com són: Enric Borràs, Antoni Viñas, Pere Pidelaserra, Francesc Guillamat, Miquel Carrera, Manel Lluís Sansó, Josep Pidelaserra, Francisco Carrillo, Joan Sancho.

Un cop muntada l’exposició - en total 110 diorames- com una flor que tot d’una s’obra en tot el seu esplendor, t’adones de la gran quantitat d’art i feina que hi ha allà. T’adones de com mil vegades els artistes han intentat reescriure la història de la humanitat construint un móns imaginaris on el miracle de la pau i l’amor fos possible.

Però nosaltres –i ho diem amb un immens orgull- comptem amb el plaer de déus que suposa poder gaudir de les infinites variacions que sobre el Misteri fa el nostre Joan Mestres i Baixas. En total hi ha exposades 60 obres seves i creieu-nos són un espectacle d’equilibri i bellesa que no us podeu perdre.

A la planta baixa hi ha un vídeo on, amb la seva bonhomia habitual l’Octavi Joaquín (a.c.s) ens explica com construir un pessebre monumental. Uns grans collage ens mostren les cares dels pessebristes actuals i dels del futur; un llistat dóna compte dels 200 pessebristes que han estat vinculats a al nostra entitat; una mostra de fotografies de diorames s’exposa incansable una darrera l’altra, per recordar-nos que el pessebrisme continua i una exposició amb els cartells anunciadors de totes les exposicions ens recorda el patrimoni de tots plegats.

Ambdues exposicions restaran obertes fins el 20 de gener amb els següents horaris:

51 EXPOSICIÓ DE PESSEBRES
Ermita del Bon Viatge
c/Bon Viatge. SANT JOAN DESPÍ
Horari: diumenges i festius d’11 a 14 i de 17 a 20
Dissabtes i vigílies de festius: de 18 a 20

EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA: Més de 50 anys de Pessebrisme a Sant Joan Despí 1953-2007 . Centre Jújol- Can Negre
Pl. Catalunya s/n SANT JOAN DESPÍ
Horari: de dimarts a dissabte de 17:30 a 20 hores
Diumenges i festius matins de 12 a 14 i tarda de 18 a 20 hores

Per ambdues exposicions, si voleu venir en grup parleu amb en Silvi Margarit (telèfon 93 477 18 25)

Veniu, gaudiu de les nostres obres! i refem, entre tots, els vincles que ens uneixen al passat, al futur i entre nosaltres. Bones festes i un molt bon any 2008
Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí.

18 de desembre del 2007

Les figures del pessebre. Exposició a Cardedeu

La construcció del pessebre representa una de les accions de Nadal que intenten portar la Natura als espais interiors, a l’espai sagrat del temple i al de la casa familiar; transporta la visió local de la Natura, és a dir, el paisatge. Però aquest paisatge ideal ha d’omplir-se dels personatges que interpreten una versió somniada del paisatge.

Si ens fixem en els personatges que vetllen veurem que alguns d'ells, com ara els pastors de l’Anunciata, són la traducció del mateix Evangeli. Dins d’aquest grup, podem diferenciar entre els personatges divins, que es situen a l’esfera celestial (la Sagrada Família i els Àngels, potser també els Reis Mags), i els personatges del poble (els pastors, els oferents, el llaurador, la dona del pou, els animals, etc). Però altres formen part d’un univers mític que s’endinsa pels límits del que està domesticat cap al feréstec.

A tot aquest aiguabarreig, cal afegir-hi aquells personatges que cada comunitat ha incorporat de forma espontània per tal d’anar configurant aquest paisatge del desig en el que es converteixen cada any els pessebres.

Tot això és el que el nostre col·lectiu ha volgut mostrar en l'exposició Les figures del pessebre, que es pot visitar a la Capella de Sant Corneli de Cardedeu del 14 de desembre al 5 de gener (de dimarts a divendres de 18.00 a 20.30 h; dissabte matí d‘11.30 a 14.00 h i tarda de 18.00 a 20.30 h; diumenge d‘11.30 a 14.00 h).

17 de desembre del 2007

Els jocs del pessebre

Sou molts els mestres i professors que ens heu preguntat pels JOCS DEL PESSEBRE que els dos darrers anys hem editat juntament amb la Federació Catalana de Pessebristes. Ens consta que els que havíem editat fins i tot els teniu posats en algun portal de recursos educatius.

La Federació de pessebristes enguany ha optat per tornar a editar uns retallables per acolorir tal com es feia des de fa molts anys, en comptes de continuar amb els JOCS.

Com que ens agrada jugar amb el pessebre, us proposem:



Per als més grans, un enigma pessebrístic:

En quina ciutat de Catalunya hi va ha una gran tradició d’imatgeria religiosa d’on han sortit també moltes figures de pessebre

Entre les respostes encertades abans del 6 de gener sortejarem 3 exemplars del llibre
50 POESIES... i el pessebre.

Si sabeu la resposta envieu-la a: edicions@elbouilamula.net

16 de desembre del 2007

Visita a Mataró, amb sorpresa


Ahir vaig anar a Mataró a veure la parada del Carles (http://www.pessebres.com/) i l'exposició de pessebres que, per cert, acaben d'obrir una pàgina web, encara en període de proves: http://pessebristesmataro.tk/

Renoi quin local!

Si l'any passat es notava que havien hagut de córrer i treballar molt per poder obrir la nova exposició al local de l'antiga presó, enguany ja es veu que els pessebristes s'han consolidat en el nou espai que els acull.

L'exposició de diorames és molt completa. No els vaig comptar però hi ha pel cap baix una cinquantena de diorames d'una gran qualitat (n'hi ha de pessebristes veterans, de pessebristes més novells, però tots ells molt ben treballats com de costum a Mataró). No m'equivoco si dic que estem parlant de l'exposició de pessebres més completa que es pot veure avui a Catalunya.

I la sorpresa final... ja han habilitat la darrera sala on s'exposa la magnífica col·lecció de figures que recentment ha estat inventariada per a l'IPEC. No té desperdici. Quina bona estona vaig passar, ben acompanyat pel Jesús Boné.

I tornant cap a casa pensava... a aquest local encara li han de poder treure molt més suc. Exposar diorames i figures és una de les coses que s'hi poden fer, però el pessebre i el pessebrisme van (o han d'anar) molt més enllà. Ben segur que els pessebristes mataronins ens sorprendran any rere any.

14 de desembre del 2007

El bisbe Godayol reflexiona sobre el Nadal i el pessebre


El bon amic Jaume Gabarró, monjo de Solius, ens fa arribar un retall de la revista de la diòcesi de Girona El Senyal (número 84, any IX, desembre 2007 – gener 2008). Hi ha el fragment d'una entrevista que J. Víctor Gay va fer a Joan Godayol, bisbe emèrit d'Ayaviri (Perú). El bisbe mataroní hi parla del sentit del pessebre, tal com reproduïm a continuació:

Aquesta realitat incideix en un altre aspecte de la nostra societat: els immigrants. ¿Com es viu allà i com ho ha vist des d'aquí?

Una primera actitud aquí seria no servir-nos dels immigrants, acollir-los. Ens caldria saber que molts d'ells, que solen ser els més trempats, han hagut de fer un gran esforç, moltes vegades malvendre el poc que tenien, per arribar a casa nostra. I aquí, es troben marginats o fins rebutjats i no poden protestar; els que no tenen "papers" s'han trobat fins estafats, han fet feina i no han cobrat. Els dies de Nadal són especialment punyents.

L'any passat vaig participar en unes jornades de pessebrisme al Maresme. Ensenyaven als infants a fer-ne i els vaig demanar que en fessin de molt senzills, amb materials elementals i els regalessin als seus companys immigrants. Va ser sorprenent l'acollida d'aquell regal que rebien de mans d'uns companys que no tenien molt més, no tant pel que fa a l'objecte material del pessebre, sinó pel fet que uns companys s'interessaven per ells. La resposta va ser que aquells infants immigrants també van fer el seu modest pessebre per als companys d'aquí.

Només ficant-nos en el pessebre, essent els seus personatges, entendrem el misteri del Nadal. Si no podem ser Josep i Maria, siguem el burro. Tant que es parla del burro català, fem de burros catalans en el pessebre. El burro, com el bou, van fer el seu paper, van escalfar l’infant i els seus pares. Aquest serà el nostre millor Nadal.

M’agradaria que després d’aquest Nadal en sortíssim enriquits, refermats en la nostra fe i només ho aconseguirem si som capaços d’oblidar-nos de la nostra autoestima i demostrar que, senzillament, som cristians, que som fidels a l’Evangeli. El compromís amb els pobres que va proclamar el Concili Vaticà II, que certs sectors de l’Església voldrien que no hagués tingut lloc, no era cap novetat, només és el que proclama l’Evangeli.

En resum, que si som capaços de ser aquest burro del pessebre, d’acostar-nos a Jesús, el marginat, que també com diu l’Evangeli, s’identifica amb els que estan malalts, sense feina, empresonats... haurem celebrat un Nadal cristià. No oblidem que, finalment, ens demanaran comptes de tot plegat.

13 de desembre del 2007

Article pessebrístic al RIDEC

El butlletí de Recerca i Difusió de l'Etnografia Catalana (RIDEC) acaba de publicar en el seu butlletí electrònic d'avui l'article Pessebres i pessebristes a Manresa, de Francesc Villegas.

Sens dubte que és una bona noticia. Des del nostre col·lectiu sempre denunciem la pobra presència del pessebrisme dins de l'etnografia, i per extensió dins de tots els àmbits de la cultura catalana. Fa uns dies ens fèiem ressó d'un article sobre el pessebre aparegut a Xarxanet, en l'apartat de llibreria podem llegir el recent article sobre l'inventari de figures de Mataró publicat a la Revista d'etnologia, avui aquest formidable article del manresà Francesc Villegas.

Aquesta activitat pessebrística que va més enllà de la construcció del pessebre segurament passarà desapercebuda per a molts afeccionats al pessebre, fins i tot passarà desapercebuda per a aquells que les haurien d'impulsar des de dintre del moviment pessebrista. És per això que un col.lectiu com el nostre té ple sentit.

El pessebriesme encara ha de fer un salt qualitatiu com a art per que pugui ser present de tu a tu en la primera línia d'estudis, de recerques, de publicacions, etc... Una cosa semblant ja la deia el professor Garrut fa mig segle. En alguns aspectes encara estem on estàvem.

Mentre tant felicitem aquestes iniciatives que com el llibre i l'actual article de Francesc Villegas, com l'inventari de figures de Mataró portat a terme per Jordi Montlló i Albert Dresaire i el llibre aparegut fa tres anys del propi Albert Dresaire dignifiquen la recerca etnogràfica i històrica sobre el pessebre a Catalunya.

12 de desembre del 2007

La Ploma comença el Nadal amb el pessebre


El pessebrista vilanoví Jesús Rex serà l'encarregat de muntar el pessebre que la Llibreria La Ploma instal·la cada any a la seva botiga de la plaça de l'Assumpció de Vilanova i la Geltrú. L'acte serà aquest dijous 13 de desembre, a les vuit del vespre, a la mateixa llibreria, i al llarg de l'acte també es presentarà la Nadala d'enguany de La Ploma, obra de l'artista vilanovina Esther Alsina. Tots els assistents podran veure el diorama que enguany ha preparat Jesús Rex, que cada Nadal versa sobre un escenari de Vilanova diferent. Igualment, tothom qui ho desitgi es podrà endur una felicitació obra d'Esther Alsina i podrà degustar una copa de cava.


La Llibreria La Ploma, cada Nadal, enceta aquestes particulars dates amb la col·locació d'un pessebre en el seu aparador. Al llarg de més de trenta anys, tant en l'actual ubicació de la Plaça de l'Assumpció com en l'antiga del carrer de l'Argenteria, s'han pogut veure diorames obra de diversos vilanovins, com Jesús Rex, Josep Llaó o Josep Colomer, entre d'altres. de forma paral·lela, una munió d'artistes vilanovins han fet costat a la llibreria de vell de la Geltrú col·laborant en la Nadala anual. Al nom d'Esther Alsina en aquesta edició, l'han precedit firmes com Salvador Masana, Masana Saburit, Abel Masana, Eduardo Ruiz de Castañeda, Rosa Altés, Francesca Calaf, Armand Cardona Torrandell, Joan Hill, Jaume Brichfeus, Cabayol o Roig Estradé, entre d'altres.

10 de desembre del 2007

Josep Llobet Campins

El Toni Dorda de Mataró ens ha fet arribar aquesta notícia:

Tot passejant per la fira de Santa Llúcia de Mataró, me n’adono de que falta una parada de les habituals als darrers anys, especialment atractiva, on hi podies trobar barretines, faixes, samarres, tions i les darreres figures de l’ultima fornada de Josep Llobet.

Nascut el 1920 i fill de família terrissaire, no va ser el primer de la família en dedicar-se a temporada a fer figura de pessebre, el seu pare Jaume Llobet també en va fer. Durant molts anys va tenir parada pròpia a la fira de Mataró, i a partir del 2003, les seves figures es continuaven comercialitzant a la parada que he citat.

En desaparèixer aquest lloc de venda, ha deixat d’existir el darrer vestigi de l’últim figuraire "professional" mataroní.

De ben segur que el fet de ser autor de figura popular, senzilla, barata i poc preuada, ha ajudat lamentablement a fer que aquesta noticia, no ho sigui.

6 de desembre del 2007

Pessebre i ecologia

El bon amic del nostre Col·lectiu i especialista en cultura popular Xavier Orriols acaba de publicar un article sobre el pessebre a Xarxanet (xarxa associativa del voluntariat de Catalunya). L'article porta per títol: Pessebre i ecologia del paisatge i és un escrit acurat en els seus continguts i en general molt proper a la manera d'enfocar el discurs pessebrístic que té la nostra entitat.


Però, hi ha alguna una afirmació que m'agradaria comentar:

El pessebre més que una representació històrica d'un fet és una autorepresentació d'una societat. Així doncs de la mateixa manera que en alguna moments es representa el Misteri donant importància a la divinitat de Jesús, en d'altres moments la influència de textos apòcrifs és rellevant i en d'altres s'humanitza la presència de la Sagrada Família, no veig per què en un moment en que hi ha una sensibilitat ecològica i mediambiental important, no només a nivell de polítics sinó de la gent normal, el pessebre no se n'ha de fer ressò. El pessebre del segle XXI ha d'incorporar les preocupacions i sensibilitats socials de la seva època, com sempre ho ha fet.


I encara una reflexió respecte al paràgraf final on diu: "Si us plau, utilitzem els pessebres, ultra els valors religiosos i culturals implícits que aporta, com a vehicle educatiu i sensibilitzador de l'harmonia desitjable entre l'home i el medi natural, com ha estat sempre, amb els elements de sempre, i fem-ho des de l'associacionisme i la seva infraestructura. Fem-ho sense sentiment de culpa i amb el mateix entusiasme amb què generosament cada any els pessebristes tots, despleguem aquest art efímer quan arriba el fred."
"Fer el pessebre com sempre i amb els elements de sempre" seria un mal favor per al pessebrisme. De fet el pessebre mai s'ha fet com sempre sinó que cada època i cada cultura ha fet el pessebre amb els elements que ha tingut a l'abast. I reduir l'activitat pessebrista a "l'associacionisme i a la seva infraestructura" significaria reduir el pessebre a una elit a una gran minoria.

El pessebre és un art viu malgrat les associacions i federacions que en alguns casos representen un espai elitista, endogàmic, immobilista i molt personalista. El pessebre no és patrimoni de cap associació i la pràctica del pessebrisme associatiu en aquests moments és una mínima part del pessebrisme. Només cal fixar-se com evoluciona el mercat d'elements relacionats emb el pessebre per veure que no tothom qui compra és pessebrista d'una associació.

3 de desembre del 2007

Pessebre Sert

Una de les assignatures pendents del món del pessebre a Catalunya és estimular l'activitat pessebrista d'artistes de renom. El dia que això es produeixi estarem més aprop d'aconseguir que la tradició pessebrista evolucioni i segueixi mantenint-se com una tradició viva i moderna. Per això ve de gust llegir una notícia com la que el dijous passat publicava El Periódico. No és que parli ben bé d'un pessebre, però explica una actuació artística que segurament capta més l'esperit del pessebre que no pas alguna maqueta freda que, sota el nom de diorama, en alguna ocasió algú ens ha volgut "colar" com a pessebre. Reprodueixo el text de la notícia en qüestió:

El artista Perejaume ha cubierto con 20 toneladas de corcho el tejado de la Fundació Miró en una instalación con la que el centro pretende institucionalizar anualmente la llegada de la Navidad.
La directora del centro, Rosa Maria Malet, ha especificado la intención que persigue esta iniciativa. "Con esta instalación la Fundació Miró inicia una nueva línea, según la cual se encargará a un artista una intervención en el edificio de Sert para que dé su particular visión de la Navidad", ha afirmado.
Malet ha señalado que la obra "no necesariamente ha de ser un belén o un árbol", así como que la intención de la fundación es que se convierta en "una cita festiva tradicional". La instalación de Perejaume, titulada Pessebre Sert, ocupa parte del Pati de l'Olivera y del Pati Nord del complejo.
La selección del materialUna veintena de toneladas de corcho recién sacado del árbol se han apilado para formar una especie de puente sobre el edificio para unir los dos patios del centro."El corcho es un material muy vinculado a nuestra manera de representar el territorio, de manera especial a través del pesebrismo, una actividad surgida en el Barroco en Catalunya, en Valencia, en el sur de Nápoles y en Cádiz", ha dicho el artista en la presentación de Pessebre Sert.Esa utilización del corcho también se relaciona, añade Perejaume, "con ciertas culturas orientales y sus jardines zen". Este material puede ser interpretado, según el artista, como una piel y también como la pintura de un cuadro.
La instalación remite asimismo al tema del almacenamiento. "Esa cuestión del almacenamiento de material, de cosas, de documentos, tan contemporánea, que tiene que ver con la archivística, como si estuviéramos apilando todas las montañas del mundo una sobre otra", ha destacado.
Esta iniciativa sirve también como punto de partida del diseño de la felicitación de Navidad de la Fundació Miró.

2 de desembre del 2007

On eren els pessebristes catalans?

Reflexions després de la presentació del llibre 150 anys de pessebre i pessebristes a Manresa

El dijous 29 de novembre al vespre, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Manresa, es va presentar el llibre 150 anys de pessebre i pessebristes a Manresa, que és el fruit de 3 anys de treball del pessebrista i historiador Francesc Villegas.

Va ser un acte d'aquells que val la pena assistir-hi. Hi havia diverses autoritats presents: el regidor de Cultura i Turisme, Ignasi Perramon, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, i l'alcalde Josep Camprubí, que presidia l'acte. Tots ells van fer unes intervencions que van estar molt a l'alçada i en les que demostraven el seu coneixement i la seva estima cap a la tradició del pessebre. Les paraules de l'autor del llibre, Francesc Villegas, també van superar l'aspecte simplement protocolari i van aportar idees i noves dades sobre la temàtica que es tractava.

La ponència de l'acte es va encarregar al caputxí fra Valentí Serra de Manresa, gran erudit i historiador català. Fidel seguidor de la tradició franciscana, fra Valentí és un entusiasta del pessebre. En el seu parlament no només es va limitar a presentar el llibre sinó que va fer un seguit de reflexions sobre la història i el moment actual del pessebre. Seria molt interessant poder disposar, per escrit, de la seva conferència, a fi de donar-la a conèixer.

Tot això passava en el marc, magnífic, del Saló de Plens de l'Ajuntament de Manresa, que estava ple de gom a gom. Els pessebristes manresans, encapçalats pel seu president honorari, no van faltar a una cita tan remarcable per al pessebrisme de la seva ciutat.

Però, i els pessebristes catalans? On eren? La Federació Catalana de Pessebristes, el logo de la qual figura al llom del llibre, va brillar per la seva absència.

La publicació del llibre dels pessebres a Manresa és una gran notícia per al pessebrisme manresà, però, també, per al pessebrisme a Catalunya. Aquest llibre és la novetat més important que s'esdevindrà aquest Nadal a nivell pessebrista. Llibres com aquest, que presenta una recerca rigorosa del fet pessebrista, són molt necessaris per valorar i difondre aquesta tradició.

Tenim la sensació que els pessebristes catalans, massa atrafegats en enllestir els seus diorames que, aviat, comptaran amb l'admiració d'un públic nombrós, no han valorat tal com es mereixeria l'obra de Francesc Villegas.

La tradició del pessebre és viva a casa nostra (malgrat que algunes veus apocalíptiques s'entestin a dir el contrari). I ho seguirà sent en la mesura que sapiguem mantenir viu el diàleg del pessebre amb la societat, en la mesura que aconseguim que fer el pessebre sigui un art popular i no una tècnica reservada a unes elits.

El llibre dels pessebres de Manresa ens ajuda a comprendre per què la tradició pessebrista va créixer a la capital del Bages. Ens ajuda a entendre quin és el moment actual de la tradició a Manresa. I, sobretot, inicia un diàleg amb la societat, ja que el llibre no s'adreça només als pessebristes sinó que va dirigit a un públic més ampli.

Ho repetim i no ens cansarem de dir-ho: si de debò ens estimem del pessebre i volem que aquesta tradició segueixi ben viva hem de donar tot el nostre suport a iniciatives que vagin més enllà de les nostres exposicions. El llibre 150 anys de pessebre i pessebristes a Manresa és la gran notícia del pessebrisme català d'enguany i això no ens ha de passar per alt: cal donar-li tot el nostre suport!