31 de maig del 2007

Visitem en Llorenç Pujol




Avui, amb el Carles (www.pessebres.com) hem anat a visitar al Llorenç, a qui vam conèixer al Congreso de Vic.

En Llorenç és un conegut figuraire una mica especial ja que és molt conegut a Espanya i poc a Catalunya, i per que treballa a partir de models encarregats a escultors, d'on treu motlles i reprodueix les figures amb una mena de guix dur (com el que fan servir els dentites, diu ell) o amb resina. La seva aportació genial és el pintat. Les figures tenen una fesomia especial gràcies al tractament de la pintura, molt treballada, amb molts matissos i detalls.

La seva és una empresa antiga, ja que el seu pare s'hi havia dedicat tota la vida. Molts dels models que tenen van estar encarregats a Martí Castells, d'altres provenen d'altres escultors.

Treballen figura religiosa no exclusivament per a pessebre.

30 de maig del 2007

Pessebre napolità a Messina




M'acaba d'escriure el meu cosí (gràcies Xavier i Antònia) enviant-me unes fotos d'un pessebre napolità que han vist fa poc a Messina a l'illa de Sicília. Malgrat les fotos no son del tot clares, com acostuma a passar quan fotografies un pessebre que està en una vitrina, es pot apreciar molt bé la bellesa d eles figures i l'ambient típicament napolità del pessebre.


M'agrada tant que quan algú veu un pessebre interessant, me'n faci arribar una foto o simplement un comentari!!!

24 de maig del 2007

Museu dels Sants d'Olot

El Pare Jaume de Solius m'ha enviat un correu recomanant-me la visita a l'esperat i recentment inaugurat Museu dels Sants d'Olot.
c/ Joaquim Vayreda 9 . 17800- Olot . 972.26.67.91 . museusants@olot.cat
HORARI DEL MUSEU :Feiners: 10 a 13h i de 15 a 18h; Dissabtes: 10 a 13h i de 16 a 19h; Diumenges i festius: 11 a 14h
--------------
Fa uns mesos que l'Albert ens va fer arribar aquest article d'en Ferran Mascarell (AVUI 22/3/07) a propòsit del Museu dels Sants. Crec que val la pena la seva lectura per les reflexions que fa sobre el paper que ha de tenir un museu...

Olot i els Sants
Ferran Mascarell

Només fa deu anys era bastant habitual que en els col·loquis algú preguntés sobre quina era la diferència entre una política cultural de dretes i una política cultural d'esquerres. Amb el pas dels anys la pregunta gairebé no es formula. Ara, en els debats, la gent ni tan sols es pregunta si és possible fer polítiques culturals millors o pitjors. Per evitar que pugui semblar que totes les polítiques són iguals acostumo a començar les conferències que em proposen sobre el fet cultural i les polítiques públiques amb una afirmació: de polítiques culturals n'hi ha d'ornamentals i sense incidència en la realitat i n'hi ha, també, de transformadores, amb capacitat per expressar i modificar la realitat.
Pensava en tot això durant la inauguració del Museu dels Sants d'Olot, el 12 de març passat, on molt gentilment m'havia convidat l'alcalde Lluís Sacrest. Envoltat de magnífiques escultures religioses donava voltes a la significació que té el fet que un alcalde i un equip progressista hagin perseguit amb tanta insistència la materialització d'un museu dedicat a la imatgeria cristiana. Han donat continuïtat a una idea iniciada pel consistori anterior, de color polític diferent. Han sabut mobilitzar el suport de gairebé totes les administracions públiques del país. Han tingut l'habilitat de coordinar la força del conjunt de les entitats socials de la ciutat. Com a conseqüència han aconseguit finalment obrir un centre cultural -un museu incrustat en un taller d'artesania- que pot aportar notables beneficis a la ciutat. Penso que les bones polítiques culturals han d'aportar més oportunitats a la gent -en aquest cas d'Olot- i més sentit de comunitat. I el nou museu ho fa. La importància d'un museu no es mesura, només, per l'encert formal en el disseny de la museografia, sinó per la seva aportació a la identitat, la creativitat i la cohesió social d'una ciutat o d'un país.
En aquest sentit, el museu contribuirà a reforçar la identitat històrica d'Olot. La imatgeria cristiana va sorgir per fer front a la crisi social i laboral de finals del segle XIX i la majoria de les famílies olotines hi han estat implicades. El museu donarà, també, reconeixement al paper dels artistes i dels artesans locals que des de fa 125 anys han fet de les imatges de sants una activitat creativa i artesana de gran mèrit i excel·lència. I, finalment, el museu ajudarà la comunitat olotina a continuar projectant-se culturalment i econòmicament. Darrere dels sants hi ha feina creativa, artesana i comercial. Hi ha potencial d'atraure turisme. Hi ha voluntat de convivència i de progrés. Olot, va remarcar l'alcalde -sota l'atenta mirada del president Montilla-, "ha fet un museu per Catalunya i pel món. Mostra una particularitat olotina. L'hem fet amb modèstia i sense pretensions. Ensenya la feina de milers d'olotins i olotines. I ens ajuda a construir futur".
Doncs d'això es tracta. El Museu dels Sants d'Olot no és un ornament, és una eina que farà un bon servei a la comunitat. Permetrà construir memòria de la gent i futur col·lectiu. L'enhorabona, Olot.

7 de maig del 2007

Artistes de la muntanya


La Roser Loire, que treballa al Parc de la Serralada Litoral, m'ha fet arribar aquesta imatge amb el següent comentari: "Observa què poden arribar a fer la fusió de la diversió i la devoció, esport i fe... és per publicar-ho! Això és dalt el Castell de Sant Miquel, a la confluència de Vallromanes i Santa Maria de Martorelles." No hi afegeixo res més: una imatge val més que mil paraules...